La tesi de Sánchez i els límits de la política

Pablo Casado té un problema i Albert Rivera demostra que no té escrúpols

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar ahir que la seva tesi doctoral seria accessible a tothom a través d’internet a partir d’avui. Aquesta és la resposta a la campanya llançada per Albert Rivera, que dimecres va acusar veladament el president espanyol d’haver plagiat la seva tesi, aprofitant que hores abans Carmen Montón havia hagut de dimitir com a ministra després que es publiqués que havia copiat part del seu treball de final de màster. Fins ara la tesi només es podia consultar en paper a la biblioteca de la Universidad Camilo José Cela després d’omplir una instància per demanar-ho.

La campanya de Rivera va ser secundada ahir pel diari Abc, que en portada titulava “Sánchez va plagiar la seva tesi”, però que no aportava proves concloents a dins. El líder socialista va avisar de bon matí que denunciaria davant de la justícia qualsevol informació que considerés falsa, però no va poder evitar que es posés el focus sobre la polèmica durant tot el dia, fins al punt de tapar l’altre gran titular del dia, la votació sobre l’exhumació de les restes de Franco. Al marge de les opinions sobre la qualitat de la tesi en si, no sembla que hi hagi proves per afirmar que sigui un plagi. En tot cas, i donada la rellevància de l’autor, caldria esvair qualsevol ombra de dubte, tant pel que fa al contingut de la tesi com als procediments administratius que es van seguir per aprovar-la amb cum laude.

Tot apunta, però, que es tracta d’una altra maniobra fosca d’Albert Rivera contra els seus rivals polítics, a les quals l’independentisme, per cert, ja està acostumat. Sánchez potser no dimitirà per aquest afer, però és evident que una part de la població considerarà que les acusacions contra ell són certes. Així és com funcionen les coses en l’era de la postveritat, polítics sense escrúpols llancen mentides sabent que ho són amb l’únic objectiu de fer mal. I a sobre, com en el cas de Rivera, es presenten com a abanderats del discurs de la regeneració contra la vella política.

L’altre polític que s’ho hauria de fer mirar és Pablo Casado, que encara no ha ensenyat el seu treball de final de màster. Aquesta setmana s’han filtrat les declaracions davant del jutge dels seus companys de màster, que deixaven clar que hi havia favoritisme per a certs alumnes VIP. I si Montón ha hagut de dimitir, pel mateix motiu ho hauria de fer Casado. El líder popular, però, no té cap intenció de fer-ho. Confia que la polèmica anirà desapareixent i en l’afer Montón ha mantingut un perfil baix i no ha fet sang, justament per no quedar en evidència.

El panorama que es dibuixa de la política espanyola és desolador. Uns polítics sense escrúpols que no tenen cap problema per fer servir la mentida, uns altres que s’aprofiten de la seva posició per engreixar el seu currículum acadèmic de manera irregular, i un sistema universitari que es veu arrossegat al desprestigi per culpa d’alguns desaprensius. La conclusió és que Espanya necessita un canvi profund que va molt més enllà d’exhumar les restes d’un dictador.

Més continguts de

El + vist

El + comentat