Una traïció a la millor tradició democràtica del món

La maniobra de tancar el Parlament per evitar el bloqueig d'un Brexit dur és un error històric

Boris Johnson és primer ministre del Regne Unit sense haver guanyat cap elecció. Va arribar al càrrec, després d'una revolta interna dels conservadors, liderant els partidaris del Brexit més dur, i van ser els membres del seu propi partit dividit els que el van elegir per substituir Theresa May. La 'premier' havia negociat un acord per al Brexit que no va obtenir el suport d'un Parlament fraccionat. Però aquest fet, que complica la política, representa el mandat del poble britànic, que no va donar majoria als conservadors i està totalment dividit socialment en relació a la sortida de Gran Bretanya de la Unió Europea.

Tot i això, dimecres aquest periodista polític amb nul respecte per la veritat, d'educació elitista i formes populistes va fer una mena de cop contra el seu Parlament per evitar que frustri els seus plans d'aplicar un Brexit dur el 31 d'octubre si abans no s'arriba a un acord amb la Unió Europea. A petició seva, la reina d'Anglaterra –que no podia fer altra cosa atès el seu paper institucional– va ordenar que se suspenguessin les sessions a Westminster des de mitjans de setembre fins al 14 d'octubre. Aquesta tancada del Parlament pretén impedir que els diputats puguin aprovar cap mesura que impedeixi a Johnson tirar endavant els seus plans de sortir com sigui de la Unió Europea. May ja va comprovar com era de difícil aconseguir-ho i, de fet, hi va haver diverses resolucions parlamentaries contra una sortida no acordada. Johnson, el primer ministre britànic menys legitimat de la història per imposar una mesura tan excepcional, ha decidit no estar a l'altura de la llarga tradició democràtica britànica provocant una crisi política de conseqüències imprevisibles.

Naturalment, l'oposició s'ha queixat i ha anunciat mesures i protestes al carrer contra aquesta mesura. El Parlament britànic obrirà sessions el dia 3 i fins a la setmana del 9 no es tornarà a tancar. Seran pocs dies per aconseguir acords ràpids que neutralitzin l'estratègia imposada per Johnson, però sens dubte ho intentaran, ja sigui via moció de censura o portant el tancament als tribunals. De moment, la reacció de la Unió Europea ha sigut discreta i ho tracta com un assumpte intern, tot i que resulta evident que Johnson intenta pressionar-la perquè accepti retirar la salvaguarda irlandesa de l'acord del Brexit, cosa que els negociadors comunitaris ja han reiterat que no faran.

Més enllà del Regne Unit, aquesta jugada de Johnson té efectes a nivell global i confirma que vivim mals temps pel que fa al respecte a la democràcia liberal. I no és casualitat que ràpidament hagi sortit Donald Trump a felicitar-lo. La seva arribada a la presidència dels Estats Units i aquests anys plens d'estirabots, insults i mesures poc democràtiques i gens diplomàtiques han creat escola en altres països i han donat carta blanca a altres partits i governs populistes. Si aquesta estratègia de suspendre un Parlament per evitar que els representats democràtics impedeixin a un primer ministre sortir-se amb la seva té èxit, es crearà un precedent molt perillós. Si la democràcia no es respecta ni en el país que se suposa que n'és un bastió, la Gran Bretanya, què podem esperar els altres?

El + vist

El + comentat