El tsar Putin i la malmesa economia russa

BarcelonaVladímir Putin ha pres possessió aquest dilluns possessió com a president de Rússia en una cerimònia que va recordar la pompa i la grandesa de l'època tsarista. Un miler de convidats –entre d'altres, l'excanceller socialdemòcrata alemany Gerhard Schröder reconvertit en alt càrrec de la gasista russa Gazprom– i la benedicció del patriarca de Moscou van donar el tret de sortida al que podria ser l'últim mandat de l'home que governa el país (o potser es podria parlar d'imperi) amb mà de ferro des que va accedir al poder l'any 2000 com a substitut de Borís Ieltsin. En el seu discurs, darrere de tota la faramalla nacionalista i patriòtica, Putin va haver d'admetre que, un cop consolidat el paper internacional de Rússia, ara caldrà centrar-se a millorar la fràgil situació econòmica del país. Per això va parlar de la necessitat de reforçar les polítiques socials i d'ajuda a les famílies perquè augmenti la natalitat, un dels principals problemes del país.

I és que tot i que ningú li discuteix a Rússia el seu rol com a potència mundial, sobretot gràcies al seu poder militar i a la seva capacitat d'influència, l'economia russa té un pes equivalent a la d'un país europeu mitjà com ara Espanya. De fet, el PIB rus és només una mica superior a l'espanyol i se situa al voltant d'un bilió d'euros. Això sí, la renda per càpita és molt més baixa, de 7.338 euros enfront dels 22.200 d'Espanya, una distància abismal. L'era postcomunista ha convertit Rússia en una societat enormement desigual, amb magnats que han reunit grans fortunes sota l'empara del Kremlin, i grans masses que viuen en la misèria, però que agraeixen a Putin que hagi recuperat l'autoestima russa. Això i la repressió constant fan que ara mateix no hi hagi gairebé oposició al tsar Putin, i els que s'atreveixen s'arrisquen a passar temporades a la presó o a l'exili o, com en el cas de Navalni, aquest dimecres, tastar unes hores de calabós com a advertiment.

Davant d'aquest model de democràcia autoritària, la Unió Europea encara no ha trobat quin és el punt d'equilibri per defensar els seus interessos i, sobretot, fer-se respectar com a actor internacional. No hi ha dubte que Putin sempre ha menyspreat la Unió Europea per la seva manca de lideratge i de potència militar conjunta, i ha jugat amb habilitat a dividir els socis europeus. Però potser ha arribat l'hora de jugar a fons la carta de l'economia. Després de l'annexió de Crimea, a Putin ja li queden poques cartes per jugar en l'àmbit exterior, i si l'economia russa se segueix debilitant hi començarà a haver protestes i malestar. Hi ha una majoria de russos encara nostàlgics del passat imperial del país, fins i tot a l'època de l'URSS, però hi ha noves generacions més joves que voldrien una democràcia d'estil occidental, amb totes les llibertats i amb la meritocràcia com a norma per prosperar. Europa s'ha de mantenir ferma i unida per forçar canvis en el règim rus i mantenir-lo a ratlla en el concert internacional. El contrari serà posar-ho fàcil a un Putin a qui ben pocs discuteixen internament i que sap aprofitar com ningú les discrepàncies a l'interior de la UE.