La intolerable demagògia electoral amb els 'menes'

Què se n'ha fet del pacte, firmat per tots els partits, per un debat responsable sobre immigració?

El dia 1 d'abril, a les portes de l'inici de la doble convocatòria electoral, tots els partits amb representació parlamentària van firmar un pacte pel qual es comprometien a fer possible "un debat responsable sobre immigració i contra el racisme i la xenofòbia". Era un pacte inèdit i exemplar, gens fàcil ni obvi. Ni l'auge de la ultradreta ni el context europeu no el facilitava. En l'anterior campanya electoral municipal, la por i culpabilització de l'immigrant s'havia convertit descaradament en reclam polític en ciutats com Badalona –se'n va servir Xavier García Albiol (PP)–. Ara, en canvi, tots havien signat el compromís, també el PP. Una promesa que fins ara s'havia respectat i que ara caldria recordar a l'alcaldessa de Rubí, Ana María Martínez (PSC), l'actuació de la qual aquests dies deixa molt a desitjar. Lluny de rebaixar la tensió entre els veïns d'un barri de la seva ciutat arran de l'anunci que s'hi instal·laria un centre per acollir menors estrangers no acompanyats ('menes'), Martínez s'ha erigit en garantia per impedir la iniciativa del Govern i ha posat l'administració catalana a l'ull de l'huracà. En cap cas ha fet front comú, responsablement. Presa del pànic electoral, ha buscat una sortida a curt termini que no l'esquitxés. La seva suposada mediació ha consistit en posar-se al costat d'uns veïns que, ja d'entrada, han estigmatitzat els 'menes', els quals, abans de cap altra consideració, cal recordar que són menors d'edat que per arribar fins a casa nostra han hagut de passat per situacions difícils.

L'acollida dels 'menes', el nombre dels quals no deixa de créixer –aquest any es preveu que n'arribin 5.000, enfront dels 3.700 de l'any passat–, sens dubte s'ha convertit en un problema de gestió. Cal crear places d'acollida a gran velocitat, cosa no gens fàcil. En condicions normals, un procés així ja resulta delicat i demana articular consensos amb entitats i entre administracions. Però ara cal anar més ràpid, i no és senzill. Això no vol dir que les coses no es puguin fer millor i que no s'hi hagin de destinar més recursos, tot i que les partides han crescut. En qualsevol cas, resulta massa còmode posar-se al costat dels que creen alarma, com ha fet l'alcaldessa de Rubí. La seva obligació era i és evitar convertir l'afer en una pugna política, anar contra els prejudicis i no fer el joc en cap cas a la demagògia de la por a la diferència. Els 'menes' no són ni de bon tros un col·lectiu de delinqüents, són joves que reclamen una oportunitat, com qualsevol adolescent. Evidentment, no ens podem enganyar: molts porten una motxilla d'experiències traumàtiques, de manera que la seva integració pot no resultar fàcil. Però, precisament per això, si la nostra vol ser, com ha de ser, realment una societat d'acollida, cal actuar conjuntament des de les administracions, evitant la demagògia del populisme incendiari, i cal actuar en col·laboració amb les entitats del tercer sector. Espolsar-se responsabilitats i permetre que germini la llavor de la intolerància no és el millor camí.

 

 

Més continguts de

El + vist

El + comentat