La fi de la vaga de fam i la represa del diàleg

La carta dels expresidents de la Generalitat i del Parlament afavoreix que s'abandoni la vaga de fam

Els expresidents de la Generalitat i del Parlament de Catalunya, juntament amb el síndic de greuges, van demanar aquest dimecres als presos polítics del centre de Lledoners en vaga de fam que aturin la protesta, que creuen que ja ha tingut efectes en la seva situació processal –el Tribunal Constitucional finalment ha engegat la resolució dels seus recursos– i ha sacsejat consciències, tant a nivell nacional com internacional. Consideren que ara la prioritat és preservar la seva salut i pensar en arribar en plenes facultats al judici.

L'acció de protesta radical de Jordi Sànchez, Jordi Turull, Joaquim Forn i Josep Rull, iniciada fa més de dues setmanes, efectivament ha servit per mantenir l'atenció ciutadana sobre l'arbitrarietat que pateixen. Però cal posar-hi fi. Els mateixos presos ja van dir des d'un principi que no posarien en perill la seva integritat física. No era aquest l'objectiu. L'objectiu era acotat a aconseguir un gest del TC. I la voluntat era i és política: fer evident el problema de fons d'una justícia polititzada amb la qual es vol resoldre als tribunals un problema que només pot solucionar-se des del diàleg i la negociació política. Un problema que ha d'abordar-se amb el diàleg, als Parlaments, entre governs i a les urnes. Cap aquí és cap on cal avançar.

Precisament, el prec dels expresidents als presos, al qual a última hora de la nit s'hi va afegir el president Torra, arriba a les portes d'una complicada i tensa represa del diàleg entre els executius del mateix Torra i de Pedro Sánchez, enmig de desconfiances i davant el foc creuat d'una dreta espanyolista, la del PP i Cs, cada cop més radical i condicionada per la ultradreta de Vox. Una dreta que boicoteja tota aproximació. I tanmateix, si no hi ha entrebancs d'última hora, aquest dijous es produirà una trobada de governs a Barcelona. Malgrat la manera com s'hi ha arribat, forçada per l'anunci unilateral d'un consell de ministres a la capital catalana, i malgrat que difícilment en sortirà gaire res de concret, és important que es faci. En algun moment cal començar a obrir vies de distensió. I encara que sigui una coincidència fortuïta, fora bo que anés acompanyada o seguida de la fi de la vaga de fam.

El diàleg polític no té per què ser incompatible amb la protesta o la denúncia de les irregularitats i la parcialitat del procés judicial contra els líders socials i polítics de l'independentisme. Ni amb una mobilització ciutadana que es mantingui dins els paràmetres de la no-violència. Els missatges dels presos, abans i durant la vaga de fam, han anat sempre en la línia d'una protesta d'aquest caràcter pacífic, tan majoritari i exemplar tots aquests anys. I també han sigut ells i elles els que han insistit que, més enllà de la seva situació processal, hi hagi actuacions i gestos polítics.

A l'independentisme no li ha de fer por el diàleg, és a dir, la recerca de sortides per la via política. Sense ingenuïtats, des de la consciència de la dificultat que això representa, cal forçar l'estat espanyol a asseure's a parlar, a negociar, a desbloquejar la situació. Sense concessions a la violència, com fins ara, ni immolacions.