La vergonya de la guerra bruta policial
BarcelonaA mesura que es van sabent nous detalls sobre la guerra bruta protagonitzada per l'aparell policial liderat pel comissari José Manuel Villarejo, creix l'evidència que persisteix un problema greu amb les clavegueres de l'Estat. La impunitat amb què han actuat durant anys Villarejo i els seus diu molt poc a favor tant de la policia espanyola com de la qualitat democràtica de les institucions de l'Estat en conjunt. Sens dubte, l'independentisme n'ha estat la víctima principal, però ni de bon tros l'única, com hem descobert últimament: també l'esquerra alternativa de Podem ha estat situada en el punt de mira d'aquesta trama corrupta arrapada al cor mateix del poder. Som davant d'una vergonya que esquitxa policies en actiu, com l'inspector José Ángel Fuentes Gago, que com ha denunciat Pablo Iglesias segueix treballant a la secretaria general de la policia, i polítics del Partit Popular, des de l'exministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz fins al mateix expresident Mariano Rajoy.
Es dilucidaran mai responsabilitats? Hi ha realment algú disposat a fer net? O al final només es tractarà un cop més de girar full? Potser perquè la dinàmica electoral hi obliga, ara s'ha produït una primera baixa, la d'Alberto Pozas, la dimissió del qual ha confirmat aquest divendres el consell de ministres. Era ni més ni menys que el director d'informació nacional de la Moncloa i exdirector d''Interviú'. Pozas ha caigut. Però hi ha encara massa coses per aclarir. Perquè som davant d'un grup policial que ha actuant durant molt temps a l'ombra, pagat amb diners públics però fent feina obscura al servei, en canvi, d'interessos polítics partidistes, dedicat a la intoxicació a gran escala, sense escrúpols, fabricant proves falses i difonent-les a través dels mitjans de comunicació per incidir en l'opinió pública. Un autèntic escàndol. L'historial d'aquesta particular claveguera policial és prou conegut, i compta amb episodis com el d'intentar embrutar la imatge de l'aleshores alcalde de Barcelona Xavier Trias, que efectivament va perdre el càrrec en les últimes eleccions municipals, o amb l'intent ara revelat de desprestigiar Podem construint falses proves al voltant de la connexió veneçolana.
¿A quin patriotisme respon aquesta anomenada 'policia patriòtica'? Una pàtria que necessita afermar-se des de les clavegueres és una pàtria bruta. Vol dir que no li funcionen bé les institucions, que no se sent forta per acceptar el veredicte de les urnes. Quan es diu que la democràcia espanyola presenta seriosos dèficits estem parlant de tot això: de corrupció, d'opacitat, d'ús il·legítim de la policia. Villarejo ha pogut funcionar des de dins gràcies a les males pràctiques enquistades al sistema, unes taques que es remunten a una Transició que no va saber anar a fons per fer net amb l'herència tòxica de la dictadura, però també a una cultura democràtica estantissa que ha arribat fins als nostres dies.
