Una victòria moral a l'ONU i una derrota a Estrasburg

La decisió del Parlament Europeu de barrar el pas a Puigdemont és injusta i arbitrària

Aquest dimecres es va produir el primer pronunciament internacional d'envergadura contra la presó preventiva dels polítics catalans que estan sent jutjats pel Procés i que ja sumen, en el cas de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, 591 dies privats de llibertat. El grup de treball sobre detenció arbitrària, que depèn del Consell de Drets Humans de l'ONU, va emetre un informe duríssim contra l'estat espanyol i va demanar l'alliberament immediat de Jordi Cuixart, Jordi Sànchez i Oriol Junqueras, que són els presos que van fer arribar el seu cas a l'advocat Ben Emmerson.

L'empresonament, afirma l'informe, "no es justifica per la seva perillositat, sinó per la probabilitat que adoptin aquesta mateixa conducta" i per tant "s'equipara a mantenir a algú detingut per les seves opinions i creences". A més, denuncia ingerències de membres del govern de Mariano Rajoy en el procediment judicial i demana una "investigació exhaustiva" sobre les circumstàncies que han concorregut en aquest empresonament i que s'arbitri alguna forma de reparació. 

L'informe no és d'obligat compliment, ja que l'ONU no té mesures coercitives, però sí que se'n deriva un mandat moral –tal com van subratllar des d'Òmnium Cultural–, sobretot per a les democràcies. De fet, quan hi ha hagut informes similars en altres casos, estats europeus com França no han trigat a alliberar les persones assenyalades. És el que va passar el desembre del 2016 amb el ciutadà kazakh Mukhtar Abliazov. Per tant, és normal que l'informe provoqués una nota irada per part de la Moncloa, que acusava aquest organisme d'interferir en un procés judicial espanyol i li reclamava més "rigor i independència".

Aquesta victòria no pot amagar, però, la derrota judicial que va suposar la decisió del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEHD) de rebutjar un recurs de Carme Forcadell contra la suspensió del ple del Parlament que havia d'aplicar el resultat de l'1-O. La lliçó que se'n treu és que el fet que la justícia europea, quan s'ha pronunciat, no hagi vist per enlloc el delicte de rebel·lió i la violència de què s'acusa els presos polítics catalans, no pressuposa que avali totes les passes que es van fer, i en especial aquelles que es podien interpretar com una desobediència a sentències del Tribunal Constitucional.

Una altra lliçó amarga de les últimes hores és la decisió del Parlament Europeu d'impedir l'entrada de Carles Puigdemont i Toni Comín a les seves instal·lacions, un fet que vulnera la mateixa normativa de la cambra però que posa de manifest, un cop més, la força dels estats i la capacitat d'imposar l'arbitrarietat dels seus interessos. La decisió del president del Parlament Europeu, el conservador Antonio Tajani, és indignant, i és imprescindible denunciar-la davant les opinions públiques, però no es pot obviar que així és com funciona la defensa mútua entre estats.

Més continguts de