Concertar les escoles de l'Opus costaria quasi 800.000 euros a Educació

PalmaEls concerts educatius a les escoles del Parc Bit que la Conselleria d'Educació està revisant suposarien un cost a l'erari públic de prop de 800.000 euros. El conveni signat per Joana Maria Camps el curs passat amb les escoles de l'Opus, i que l'equip de Martí X. March revisa arran de l'advertència dels serveis jurídics i la Intervenció General de la Comunitat Autònoma de possibles irregularitats, preveia finançar amb doblers públics quatre unitats d'Educació Primària –de tercer a sisè– i dues unitats d'ESO –primer i segon– als col·legis Aixa i Llaüt.

El cost dels cursos de tercer, quart, cinquè i sisè de Primària seria de 224.088 euros per a cada escola, i el de primer i segon d'ESO de 167.574, cosa que fa un total per centre de 391.662 euros. Aquests doblers públics correspondrien al pagament dels sous dels docents destinats a aquests nivells educatius i a una partida destinada a altres despeses del centre.

En total, es tracta de 220 famílies i 300 alumnes els que estan matriculats el curs que ve en aquests 16 grups afectats per la revisió dels concerts educatius, cosa que faria una mitjana de 18,75 alumnes per grup.

Les famílies asseguren trobar-se en uns "llimbs judicials" davant la possibilitat que la Conselleria d'Educació no financi amb doblers públics els cursos que van entre 3r de Primària i 2n d'ESO, emperò no proporcionen xifres sobre la quantitat que suposaria per a les seves butxaques. Tant des de la direcció dels centres com les famílies d'aquestes escoles de l'Opus no volen parlar de doblers. De fet, demanat sobre la quantia que paga cada família per alumne i curs i per la diferència de preu que hi hauria en funció de si la Conselleria d'Educació concerta els cursos o no, el portaveu de les famílies, Jorge Busquets, ha respost que “desconec la quantitat”.

“Som víctimes d'un error administratiu de tramitació”, ha assegurat Busquets després de la reunió que han mantingut els representants de les famílies aquest dimarts matí amb el conseller d'Educació, Martí March; el director general de Planificació, Antoni Morante; el secretari general de la Conselleria, Francisco Gálvez, i el cap de Coordinació Jurídica, Miquel Amorós. “Som a 25 d'agost i no sabem si el curs que ve els nostres fills aniran a un col·legi privat o concertat”, ha afegit. Per això, han sol·licitat a March i Morante “una solució alternativa”. Tot i que Busquets no n'ha volgut “responsabilitzar l'actual equip d'Educació”, ha denunciat que “posa els pèls de punta la manera de fer de l'administració”, en relació a la manera com es féu el conveni, ara en qüestió.

“Voluntat de solucionar”

Durant la reunió mantinguda entre les dues parts, Busquets assegura que des del Govern se'ls ha dit que “hi podria haver una solució”, emperò que no es podrà concretar mentre el centre no aporti tota la documentació. De fet, Antoni Morante ha manifestat una “voluntat de resoldre la situació tan aviat com sigui possible” quan els centres enviïn a la Conselleria tota la documentació que se'ls requerí a principi d'agost. “En el moment en què la rebem”, ha assegurat el director general, “accelerarem el procés tant com sigui possible de manera que no es produeixin perjudicis innecessaris”.

Significa això que Educació podria acabar concertant aquests cursos? De moment es desconeix. “Intentarem solucionar això com més aviat millor, de manera que els damnificats, que podrien ser les famílies, vegin solucionada la situació d'una manera que es respecti l'interès general i la seguretat jurídica, que és el que guiarà l'actuació de l'Administració, sempre amb estricte respecte a les sentències judicials sobre aquesta qüestió”, ha dit Morante després de la reunió. Per això, ha insistit, “necessitam la col·laboració dels centres afectats, perquè ens han d'aportar una documentació que no tenim”.

Educació diferenciada i individualitzada

Les escoles Aixa i Llaüt són de nines i nins, respectivament. L'educació diferenciada es justifica per part dels centres com “una tradició educativa que es remunta a segles i que ha demostrat la seva eficàcia en centenars d'estudis”, segons s'assegura en el vídeo promocional dels col·legis penjat a la seva pàgina web.

Pel que fa al projecte educatiu d'aquests centres, es basa en els valors cristians, en el trilingüisme i en l'atenció individualitzada. Pel que fa als docents, en el cas de l'Aixa les mestres i professores són dones, i en el cas de Llaüt, homes. Cada alumne té assignat un tutor, que li fa un seguiment individualitzat durant tot el curs, segons informen els centres.