Onada de suport als tres directors escolars destituïts
STEI-i denuncia la "repressió" de la conselleria d'Educació i CCOO la tilla de "totalitarista". Els pares i mares de COAPA també mostren el suport als centres 'rebels'
PalmaEls directors fulminats per la conselleria d'Educació ja estan començat a rebre les primeres mostres de solidaritat. El sindicat majoritari en l'ensenyament, l'STEI-i, acaba de denunciar "l'inici de la campanya de repressió" per part d'Educació contra les escoles que no s'estan aplegant a les directrius del PP. El portaveu de l'STEI-i, Biel Caldentey, ha mostrat tota la seva solidaritat als tres directors destituïts de Maó per no aplicar el decret de llengües i ha posat al seu abast el serveis jurídics de la central.
L'associació de pares i mares COAPA també ha mostrat el seu suport als equips directius sancionats. El seu portaveu, Jaume Ribas, ha denunciat que la conselleria "s'està botant la LOE, en intentar obligar els centres escolars a aprovar uns projectes educatius que han de ser validats pel Consell Escolar".
A més a més, ha anunciat que estudien querellar-se contra la consellera Joana Maria camps "per ús indegut" de la normativa, ja que consideren que obligar un equip directiu a acceptar les esmenes de la Conselleria "ataca l'autonomia dels centres escolars".
Així mateix, CCOO ha sortit a denunciar públicament "les pràctiques totalitaristes" del PP. El portaveu educatiu de CCOO ha qualificat Educació de "conselleria-gestapo" i ha denunciat que el PP "només col·labora en incrementar el clima de crispació que tants incendis ha provocat aquest curs escolar".
Igualment, el PSIB de Menorca ha expressat el seu suport als Consells Escolars dels tres centres educatius sancionats. "Destacam la valentia de la comunitat educativa dels centres menorquins, que han reiterat la validesa dels seus projectes lingüístics en favor dels interessos dels alumnes", asseguren els socialistes menorquins.
Finalment, reclamen a la conselleria "que escolti la multitud de veus que adverteixen sobre les conseqüències negatives que pot ocasionar en l'alumnat la precipitació amb que volen aplicar el TIL". Finalment, creuen que el decret de llengües "només pretén acontentar, amb un rerafons ideològic més que clar, alguns grupuscles".
