L'Assemblea de Docents acusa el Govern de venjar-se de l'escola pública amb la imposició de la LOMQE
El col·lectiu considera que un dels fets més greus que consolida aquesta llei és l'exclusió del sistema dels pobres i dels alumnes amb necessitats de suport educatiu
PalmaEl desplegament dels currículums LOMQE per a ESO i Batxillerat suposa un nou atac frontal a la comunitat educativa i una provocació, segons l'Assemblea de Docents. La derogació d'aquesta llei "no consensuada amb ningú" és el desè punt de la taula reivindicativa que motivà la vaga indefinida dels docents, que tenen convocada encara ara.
Aquesta, diuen, "és una mesura innecessària i que surt de la iniciativa del Govern, quan moltes comunitats autònomes han optat per ajornar-la". Durant aquest curs, 38 claustres s'han manifestat crítics amb la nova llei educativa. Per això, lamenten la implantació de la LOMQE enguany a Primària i a la FP Bàsica, "que s'està evidenciant com a caòtica, allunyada de la realitat i, sobretot, retrògrada".
L'Assemblea de Docents considera "una autèntica provocació i un despropòsit" l'aprovació "a correcuita" del nou currículum que desplega la LOMQE per a Secundària i Batxillerat. Consideren que "aquestes presses per aprovar els currículums a contrarellotge sembla més una venjança contra l'escola que una aposta de futur". Una venjança, diuen, perquè "no fa cas de les nombroses peticions d'ajornament de la comunitat educativa -Assemblea, sindicats, directors, inspectors, pares...- i, per contra, s'assegura que just a les portes de les eleccions -maig- ja haurà imposat la LOMQE per al curs vinent", a Secundària i Batxillerat.
"Quan tothom parla de pacte, de consens i de diàleg per construir un model d'escola estable, l'actual Govern persisteix en l'obsessió per desmuntar el sistema educatiu públic i a perpetuar les retallades en drets socials, educatius i econòmics", sentencia l'Assemblea de Docents.
El col·lectiu considera que un dels fets més greus que consolida aquesta llei és l'exclusió del sistema dels pobres i dels alumnes amb necessitats de suport educatiu. Això es manifesta "tant amb la segregació primerenca d'alumnes cap a la Formació Professional Bàsica (3r ESO) -que enguany ha començat sense recursos econòmics ni planificació-; com també amb la reducció d'àrees com filosofia, tecnologia, música, plàstica o l'arraconament de la llengua catalana i de moltes de les optatives que actualment s'imparteixen (teatre, alemany, processos de comunicació)". Per contra, religió -gestionada per l'església- serà una assignatura que comptarà per fer mitjana a l'expedient acadèmic.
