Fan falta 200 mestres per abaixar les ràtios el curs que ve

PalmaEl 80% dels centres té una ràtio superior a 22 alumnes per aula en l'etapa Infantil. Així ho revela un estudi elaborat per l'STEI i que ha avaluat 173 centres educatius públics de les Illes Balears. Concretament, més de la meitat de les ràtios a Educació Infantil estan entre els 22 i els 25 alumnes per aula, mentre que en el 33% de les escoletes hi ha entre 26 i 27 nins per aula. “Els casos més dramàtics són els centres amb aules que superen els 27 alumnes i arriben fins a 30 (14,60%) i els que superen els 30 alumnes per aula (0,73%)”, diu l'informe.

L'acord marc, signat el 30 de setembre entre STEI, FE-CCOO i Martí March, i ratificat en mesa sectorial a principis d'octubre, fixa el compromís que en tres cursos escolars tots els centres tinguin ràtios màximes de 20 alumnes per aula a Infantil i de 25 a Primària. Concretament, aquest curs preveu actuacions sobre ràtios elevades a 4t, 5è i 6è d'Infantil (nins de 3 a 5 anys); per al curs 2016-17, aconseguir els 20 alumnes per aula a 4t d'Infantil, actuacions sobre ràtios superiors a 22 alumnes a 5è i 6è d'Infantil, i de 25 alumnes per aula a Primària; el curs 2017-18, garantir la baixada de ràtios fins a 20 alumnes per aula a 5è i 6è d'Infantil.

De fet, d'acord amb les dades de l'estudi, a hores d'ara el 85,47% de les ràtios dels centres d'Educació Infantil superen l'objectiu que reflecteix l'acord marc. En el cas de Primària, superen els marges que fixa l'acord fins a un 69% de les escoles.

A Primària, el 50% dels centres tenen fins a 27 alumnes per aula, el 45,76% arriben als 30 i el 4,24% superen els 30 nins per classe.

La normativa permet, actualment, que hi hagi fins a 30 alumnes per aula a Educació Infantil i també a Primària. Si bé la el 2003 es fixaren, mitjançant el Reial Decret 1537/2003, en 25 alumnes per aula tant a Infantil com a Primària, la LOE ja permeté augmentar aquest màxim fins a un 10%. La LOMQE, substituta de la LOE, encara ha posat el llindar més amunt i permet ampliar fins a un 20% les ràtios descrites abans, fet que dóna un màxim de 30 alumnes per aula, una xifra excessiva segons els experts i els professionals de l'ensenyament.

De fet, segons un informe del setembre de 2012 del Departament de Pedagogia Aplicada i Psicologia de l'Educació de la UIB, les conseqüències de les ràtios elevades produeixen efectes molt concrets: empitjorament dels resultats acadèmics, major insatisfacció professional dels docents, ensenyament menys individualitzat, pèrdua d'atenció a les necessitats de l'alumnat, disponibilitat de menys temps dedicat a l'ensenyament, empitjorament de la implicació familiar en l'educació dels infants, deteriorament de la relació entre tutor i alumnes, i un perjudici especial damunt les classes socials més modestes, entre d'altres. “Amb unes ràtios tan elevades com les que tenim ara, no hi hauria tants alumnes amb necessitats de suport educatiu. Aquest fet permetria que l'atenció que es podria donar a aquests infants fos molt més individualitzada, amb la millora que suposaria per al seu procés d'ensenyament i aprenentatge”, ha afirmat Margalida Fiol, de l'STEI.

Els autors de l'estudi han detectat una sèrie de “zones calentes” pel que fa a massificació, tant a Infantil com a Primària. A Eivissa la saturació es concentra sobretot a les zones del Puig d'en Valls, Sant Agustí i Sant Carles. A Mallorca, les ràtios més elevades es concentren sobretot a Alcúdia i al Port d'Alcúdia, Cala Rajada, Felanitx, Manacor, Inca, sa Pobla, Marratxí i Palmanyola. Menorca presenta elevats nombres d'alumnes a Ciutadella i Maó.

Més recursos, la solució

Des de l'STEI consideren que la millora de la situació actual de les ràtios implica la millora de les plantilles dels centres. I, per això, calculen que calen entre 180 i 200 mestres més per al curs que ve. Concretament, 80 serien per pal·liar la massificació a Infantil i la resta a Primària. Amb tot, el secretari d'Ensenyament del sindicat, Cosme Orell, ha explicat que tanmateix el “factor determinant serà la matrícula”.

L'estudi apunta la necessitat de dotar tots els centres d'una línia de la figura del mestre de suport a Primària, i també a tots els centres amb ràtios superiors a 25 alumnes per grup de Primària. Una mesura que és necessària, “sobretot al primer cicle de Primària, que està especialment poblat i és l'etapa de consolidació de la lectoescriptura”, ha assegurat Margalida Fiol, membre de l'equip que ha elaborat l'informe.

Proposen, així mateix, recuperar la figura del mestre d'atenció a la diversitat “amb l'objectiu de donar suport a la necessitat real que tenen els centres a causa de l'elevat nombre d'alumnes nouvinguts i l'alt percentatge d'immigració”. També dotar de més mestres de suport els centres que tenen un nombre elevat d'alumnes amb Necessitats Educatives de Suport Específic (NESE).

A més, consideren “inajornable” el compliment de l'acord marc i que les ràtios quedin fixades “d'una manera estable i duradora com a màxim el 2017-18” en 20 alumnes per grup a Infantil, 25 a Primària, 30 a ESO i 35 a Batxillerat. A banda del fet que cada centre pugui ser tractat a partir de les seves pròpies necessitats i que s'estableixin solucions per a aquells centres que, a més de tenir ràtios altes, no disposen d'espai físic per fer desdoblaments –un fet molt freqüent– dotant-los de dos mestres tutors per a cada grup que supera el nombre d'alumnes.

Creuen necessària, així mateix, la redacció d'un mapa escolar. “Reivindicam la constitució d'una comissió de ràtios que treballi per aconseguir aquest objectiu i en vigili el compliment, tal com ja vàrem demanar en mesa sectorial i va ser acceptat pel conseller”, ha dit Orell. De moment, el sindicat està a l'espera que aquest grup de treball es constitueixi. “Si efectivament es produeix un increment de pressupost en educació tal com es desprèn de les declaracions de la presidenta (30% dels 80 milions), en l'àmbit de la mesa sectorial vetllarem perquè es compleixin aquests objectius”, ha conclòs.