Un 25% dels estudiants per ser mestres no han aprovat català i castellà a Selectivitat

Palma"Gairebé un de cada quatre alumnes que iniciaren a la UIB els graus d'Infantil o Primària [la carrera que s'estudia per ser mestre] els cursos 2012-13 i 2013-14 no havien tret a la Selectivitat una nota mitjana de català i castellà que arribàs a 5". Ho revela l'estudi 'La formació inicial del professorat d'Educació Infantil i Primària a les Illes Balears. Estat de la qüestió i propostes de millora", elaborat per professors del Departament de Pedagogia Aplicada i Psicologia de l'Educació de la UIB, que analitza la formació dels docents d'Infantil i Primària i elabora un conjunt de propostes per millorar el model formatiu. El mateix informe posa de manifest que un elevat nombre d'alumnes del grau d'Educació Infantil i Primària que estudia per ser mestre va suspendre matemàtiques a les proves d'accés a la Universitat, i "un elevat percentatge de l'alumnat de la UIB que inicia l'assignatura matemàtiques de l'Educació Primària no gaudeix dels coneixements mínims necessaris que hauria de tenir a l'hora d'iniciar l'assignatura".

La premissa de l'equip de professors que ha elaborat aquest informe, i que ha estat coordinat pel doctor Jaume Sureda Negre, director del Departament de Pedagogia Aplicada i Psicologia de l'Educació i investigador principal del Grup de Recerca en Educació i Ciutadania, i el doctor Miquel F. Oliver, director de l'Institut de Recerca i Innovació Educativa (IRIE), és que "la formació dels docents és un dels factors que més pot incidir en la millora de la qualitat del sistema educatiu". Per això, proposen una sèrie de mesures per millorar l'actual model formatiu dels docents. "Hi ha nombroses evidències que mostren que el camí més adient per assolir aquesta qualitat passa per una millora de la formació inicial i dels processos de reclutament", asseguren.

Consideren que caldria adoptar un model formatiu de 5 anys (nivell màster), és a dir, allargar la carrera un any respecte d'ara. "Hi ha, al nostre parer, dos arguments de pes per adoptar un model formatiu de nivell màster: a) és el que han adoptat els països amb els millors sistemes educatius del món; b) és el recomanat en estudis internacionals seriosos", diu l'estudi. A més, apunten també que hi ha indicis que apunten que el temps formatiu de què es disposa actualment "no és suficient".

Una altra de les novetats respecte del sistema actual consistiria a establir "criteris selectius" pel que fa a l'alumnat que vol accedir a aquests estudis. "La desmesura entre l'oferta i la demanada d'estudis de grau en Educació Primària i Infantil pot posar en perill la qualitat del procés formatiu", diu l'estudi. Per això, diuen des de la UIB, caldria centrar-se més en la qualitat que no en la quantitat. Quins serien aquests criteris? De moment el document presentat no ho defineix, però apunta que "cal analitzar amb profunditat quins han de ser" i assenyala que "no només es poden fonamentar en el nivell de coneixements, sinó que també s'han de considerar altres factors de la personalitat", a més de valorar si s'hauria de lligar l'oferta de places universitàries en funció de la demanda del sistema educatiu.

També el professorat universitari formador de docents s'hauria de sotmetre a uns criteris de selecció més estrictes, proposa l'estudi. Així, s'hauria de fixar que aquest professorat tingui experiència i participa activament de les etapes del sistema educatiu per a les quals forma els futurs mestres.

Canvis per accedir a la docència

L'estudi també conclou que el sistema d'accés a la professió docent al sistema públic no valora suficientment el principi de capacitat, ja que es basa sobretot en teòriques de memorització "que no demostren les capacitats reals de l'aspirant, les quals són fonamentals per exercir com a docent. La prova de caire pràctic –una programació– no és suficient per demostrar les habilitats de l'aspirant". El mateix passa amb les borses d'interins, que valoren sobretot el currículum (CV), que tampoc no permet valorar les capacitats. Quant a la concertada, els experts apunten que l'accés a aquests tipus d'escoles no respecta els principis d'igualtat i capacitat, ja que la convocatòria no és pública i els aspirants no demostren les competències adquirides. La manera d'accedir als borsins de substitucions suposa incorporar-se al centre per fer tasques no docents com guàrdies de menjadors; el procediment per accedir als borsins és el CV i també es produeixen contractacions d'antics alumnes de l'escola sense ni formar part de cap borsí, diu l'informe, que conclou que "la majoria de la població espanyola creu que l'exigència per accedir a la carrera de mestre hauria de ser com la de Medicina".

Així, la proposta que fa en aquest sentit es basa a "abandonar, en el cas de l'accés al sistema públic, el model llibresc i burocràtic actual de les oposicions, i en el cas de l'accés a la concertada, la falta de transparència del procés". Considera que caldria tenir més en compte els sistemes de grau i les pràctiques.

Tot aquest paquet de mesures, proposen des de la Universitat, necessiten de "l'aposta decidida i ferma del poder legislatiu i executiu", per la qual cosa caldria "implicar i comprometre la universitat, el govern i la comunitat educativa en la millora del sistema de formació inicial".

D'altra banda, l'estudi proposa una sèrie de millores com la reducció de l'oferta del nombre de places de nou accés, "que no hauria de suposar menys recursos destinats a la formació dels mestres", o la introducció de canvis en el pla d'estudis vigent per ajudar a formar mestres "reflexius, investigadors, rigorosos i eficients", entre d'altres.