El conflicte educatiu es tapa, el de la policia mostra els peus i el del Mallorca, la butza

Més que tapar-se, l'expresident Matas cerca cobrir-se

La consigna del Govern és tapar el conflicte educatiu, fer creure que el d'ahir fou un dia normal. És cert que la vaga no va tenir un seguiment com el del curs passat, però d'aquí a voler fer creure que gairebé ningú la va secundar, hi ha un abisme. Per rebaixar-ne el seguiment, el Govern força tota casta de dades: compta el seguiment a Menorca i Eivissa encara que allí no estava convocada, compta els docents que realitzaven serveis mínims i que no tenien altra opció que fer classes i, fins i tot, arriba a l'extrem de defensar que tots els professors que anaren ahir a classe és perquè estan a favor de les seves polítiques.

Si el Govern vol tapar el conflicte educatiu, el que afecta les policies locals de Marratxí, Calvià i Palma, ha mostrat els peus i en endavant pot acabar mostrant alguna cosa més. El ràpid relleu del cap dels municipals de Marratxí es pot considerar una resposta immediata a la seva suposada implicació en la trama corrupta que s'ha destapat ara. Una trama que, convé recordar, no han destapat els ajuntaments respectius, sinó actuacions judicials i policials. De moment, n'hem vist els peus, però que ningú descarti que aviat en vegem els genolls si es confirma, com s'apunta, que hi podria haver polítics implicats en aquesta suposada xarxa de favors a empresaris del món de l'oci.

Més que tapar-se, l'expresident Jaume Matas cerca cobrir-se. Li queden una quinzena de causes obertes i compleix presó només per la seva primera condemna. Matas ha començat a moure peça per intentar arribar a acords amb la Fiscalia Anticorrupció amb l'objectiu de reduir futures condemnes. Segurament, en el seu moviment hi ha tingut a veure la confessió de l'exconsellera Aina Castillo en el cas Son Espases. És l'evidència del campi qui pugui.

La crisi institucional del Reial Mallorca no només no es pot tapar sinó que mostra les butzes. I l'olor que desprèn és de putrefacció. Qui governa la institució, si venen o no les seves accions, si amplien capital, si dimiteixen o es destitueixen... s'ha convertit en un sainet per capítols i com més va, pitjor. El problema és que els protagonistes estan jugant amb els sentiments de l'afició i, pel camí, enfonsen una institució centenària.