El GEN alerta de la deforestació de les praderies de posidònia a Eivissa

Ho mostren les dades de l'estudi 'La mar-una responsabilitat compartida', efectuat en quatre de les zones amb més densitat de fondeig: Talamanca, Porrogi, Cala d'Hort i Cala Salada

El grup ecologista GEN-GOB Eivissa qualifica de "caòtica" la situació quotidiana de les zones de fondeig en època estival a l'illa, segons reflecteix en el seu estudi 'La mar-una responsabilitat compartida'.

Aquest estudi va ser realitzat l'estiu passat per estudiar la situació del fons marí en quatre de les zones amb més densitat de fondeig de la costa eivissenca: Talamanca, Porroig, Cala d'Hort i Cala Salada.

Amb aquest estudi, segons el grup ecologista, es pretén conèixer l'abast real d'aquests impactes i iniciar un debat que serveixi per resoldre un problema "que s'està agreujant".

La conclusió principal de l'informe és que la "situació quotidiana de les zones de fondeig en època estival a l'illa d'Eivissa és caòtica".

També "evidencia que l'Administració està desbordada per efectuar una gestió que garanteixi l'ús públic, la conservació dels hàbitats i els recursos marins i la gestió del sector nàutic esportiu".

Les observacions del fons marí d'aquests punts posen de manifest, segons l'estudi del GEN-GOB, que "hi ha un impacte erosiu sobre les praderies de posidònia oceànica a causa de l'ancoratge d'embarcacions en trànsit que fondegen a les cales".

El principal responsable d'aquesta destrossa, d'acord amb l'informe, seria l'"acció de les cadenes durant el borneig de les embarcacions amarrades", fet que implica una degradació de l'hàbitat de la posidònia.

L'estudi assenyala que aquest retrocés de la posidònia oceànica propicia l'aparició d'"espècies invasores, com 'Caulerpa racemosa' i 'Lophocladia lallemandii'", que ocupen el seu lloc.

L'informe apunta que la regulació d'aquesta activitat és prioritària tenint en compte que d'això depèn la conservació de la fauna i la flora dels fons marins eivissencs.

El + vist

El + comentat