Quatre anys més sense conservació i protecció

Fa un any es presentà l’avanç del pla de ses Feixes, del qual no s’ha fet res

A un mes de finalitzar la legislatura i un any després de donar a conèixer a bombo i platerets l’avanç del Pla especial de ses Feixes del prat de ses Monges (Eivissa), els ciutadans han vist com han passat quatre anys més sense aprovar un document que fomenti la conservació, la protecció i la recuperació de l’aiguamoll més important d’Eivissa.

Ses Feixes del prat de ses Monges constituïa fins no fa gaire dècades un espai agrari de regadiu molt productiu que es va construir per la dessecació d’una antiga zona d’aiguamoll a partir de la meitat del segle XVII. La decadència d’aquest sistema agrari tradicional deriva, principalment, de la construcció d’infraestructures que van fer que el conjunt de canals i séquies perdés la seva funcionalitat i la manca d’un cabal d’aigua suficient. Posteriorment, aquestes circumstàncies van provocar la salinització progressiva de l’espai.

Ja en el Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) del municipi de Vila, aprovat definitivament el 2009, es qualificava el prat de ses Monges com a sòl rústic protegit d’especial interès i ja es preveia l’elaboració d’un pla especial d’iniciativa municipal. L’objectiu, segons el PGOU, era la conservació, la protecció i la recuperació de l’espai mantenint-ne el caràcter natural i agrícola. En ser un espai compartit pel municipi d’Eivissa i el de Santa Eulària, a les Normes Subsidiàries d’aquest darrer es qualificaven els terrenys com a sòl rústic comú o àrea de transició.

Tot i això, i per la “dificultat”, segons apunten les parts implicades, de realitzar un pla especial d’uns terrenys compartits per dos consistoris, es va reclamar al Consell d’Eivissa, òrgan supramunicipal, que realitzà un pla especial.

Març de 2014

L’avanç del document que havia de perseguir la protecció i conservació d’aquest espai es va presentar ara fa un any, al març de 2014. En aquest document es recollia un ampli ventall de possibilitats per donar valor a l’aiguamoll. Entre les actuacions previstes, s’hi inclou la construcció d’un centre d’interpretació, la recuperació de l’activitat agrària amb mètodes tradicionals i la recuperació de les estructures històriques de canals, entre altres actuacions. En aquesta presentació, també s’anunciava una partida procedent dels Fons estructurals d’1,5 milions d’euros.

A dia d’avui, res d’això no s’ha fet. Des de la màxima institució insular, el conseller responsable, Mariano Juan, al·lega que la modificació de la Llei del sòl “ha endarrerit” tota la tramitació. I és que en aquesta modificació legislativa es preveu que han de ser els ajuntaments els competents a aprovar els plans especials i no una institució supramunicipal. “Vam començar a fer l’avanç del pla especial, el redactàrem i, quan es va modificar la llei, es va haver de dividir la feina feta i traslladar cada part a l’ajuntament corresponent”, al·lega Joan.

Des dels consistoris assenyalen que fa tan sols un mes que s’ha remès el pla especial, per la qual cosa és molt poc probable, per no dir gens, que es pugui aprovar abans de finalitzar aquesta legislatura. “Actualment, estudiam tota la documentació corresponent, que és bastant confusa perquè no només s’inclou el pla sinó també l’informe de sostenibilitat mediambiental”, apunta el regidor d’Urbanisme de Santa Eulària, Mariano Juan. Des de l’Ajuntament de Vila també al·leguen que estan en fase d’estudi per part dels serveis tècnics i jurídics de l’administració.

Una vegada que cada un dels consistoris doni el vistiplau al pla especial, haurà de sortir a exposició pública, recollir les al·legacions i, finalment, portar-lo a aprovació definitiva, procés que es prolongarà durant diversos mesos. “Els ajuntaments ja tenen la documentació, el poden aprovar de manera inicial per treure a exposició pública quan ells ho vulguin”, s’excusa el conseller.

En ser qüestionat pels fons reservats d’1,5 milions d’euros, Mariano Juan recorda que les administracions municipals han de fer via en la tramitació, ja que aquest finançament finalitza el 2017 en cas de no haver-lo utilitzat.

Ara fa un any, Juan aspirava que la zona es pogués utilitzar per a la investigació científica amb la construcció del centre d’interpretació, es recuperessin les espècies vegetals, s’eliminessin les esteses aèries i es convertís en una zona de gran valor paisatgístic, natural i patrimonial. A un mes de les eleccions, tot s’haurà de deixar ja per a la propera legislatura.