El Govern eleva les exigències a les ‘party boats’ per impedir-les
També permetrà el lloguer turístic a les cases de poble, però no als pisos
PalmaLes party boats, les embarcacions que ofereixen servei de discoteca diürna i que tant han proliferat els darrers anys, sobretot en zones turístiques d’Eivissa i Mallorca, tenen els dies comptats. El decret que regula la Llei de turisme, que ahir va aprovar el Consell de Govern, obligarà les embarcacions que es dediquen a aquestes activitats a complir els mateixos requisits que les discoteques, bars o sales de festa que s’ubiquen en sòl urbà i els obligarà a aplicar els mateixos paràmetres pel que fa als serveis que ofereixen i a les mesures de seguretat. La situació, segons va reconèixer el conseller de Turisme, Jaume Martínez, farà “difícil” que puguin existir. Suposarà una prohibició de facto.
Martínez, que ahir va presentar aquest reglament de la Llei de turisme, advertí que la regulació permetrà les tradicionals golondrines, les embarcacions que fan excursions amb turistes asseguts, però dificultarà sobremanera les party boats. El conseller no va voler dir que les prohibirà perquè afirmà que una embarcació podria acabar complint paràmetres que s’exigeixen a un bar, però en qualsevol cas no es tractaria d’una party boat com les que han proliferat darrerament.
La regulació d’aquesta activitat, una de les principals novetats del decret aprovat, també permetrà que Turisme pugui actuar en exercici de les seves competències, una situació que fins ara quedava en mans de la Direcció General de Ports i de la Guàrdia Civil. A partir d’ara les activitats d’entreteniment i restauració en embarcacions s’hauran d’inscriure obligatòriament en els registres turístics. I això permetrà que es continuïn fent inspeccions conjuntes, però ara també amb la participació de Turisme, que no té recursos per accedir a les embarcacions quan són a la mar. L’any passat les inspeccions conjuntes de Ports i la Guàrdia Civil van provocar que s’immobilitzassin 15 embarcacions perquè no tenien els permisos corresponents.
Lloguer vacacional
No és l’única novetat del decret. També s’amplia l’oferta de lloguer turístic i, sobretot, s’aclareix un poc més què se’n pot considerar i què no. Fins ara quedava clar que l’oferta de lloguer turístic s’havia de limitar a habitatges unifamiliars aïllats i a habitatges unifamiliars aparellats, tot i que amb una interpretació laxa de la llei es podia entendre que igualment s’hi incloïen els habitatges entremitgers, les típiques cases de poble. Ara el reglament aclareix que aquest tipus d’habitatge unifamiliar en sòl urbà, les cases de poble, també es poden destinar al lloguer turístic sense necessitat de demanar un permís als veïns i sense un límit d’antiguitat. Com fins ara, perquè es pugui considerar lloguer turístic, cal donar-se d’alta al registre de la Conselleria de Turisme i oferir un seguit de serveis turístics (atenció telefònica les 24 hores, canvis de llençols, etcètera).
L’ampliació de l’oferta del lloguer turístic només afecta habitatges unifamiliars i, per tant, continua deixant al marge els pisos, que tant han proliferat darrerament en llocs com Palma. Tot i això, el conseller va deixar clar que aquests es poden llogar per dies o per setmanes, sempre que es compleixi amb el que diu la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) i es declari el lloguer. Com fins ara, en aquests pisos no es podran oferir serveis turístics ni tampoc es podran comercialitzar per canals turístics. Martínez va anunciar que en el marc del reglament es farà un llistat de canals de comercialització turística per aclarir el concepte. Va avançar que la comercialització a través d’un touroperador és clarament un canal turístic, però també va advertir que no perquè un pis es llogui a través d’una pàgina web es pot considerar aquesta com un canal de comercialització turística.
“És més important que l’oferta sigui amb serveis turístics que no la pàgina web que la comercialitzi”, a l’hora de determinar com no es pot llogar un pis a turistes, afegí Martínez. “Qualsevol habitatge es pot llogar a Balears” per dies o per setmanes, uns en el marc de la Llei de turisme i els altres en el de la Llei d’Arrendaments Urbans, hi insistí. El conseller calculà que l’oferta legal d’habitatges turístics vacacionals és de 90.000 o 100.000 places i suposa el 20% de tota l’oferta legal d’allotjaments turístics a Balears, però reconegué que no existeixen estudis sobre l’oferta de pisos, apartaments i altres habitatges que es lloguen a turistes sense ser considerats lloguer vacacional.
Al marge de les party boats i del lloguer turístic, el decret regula l’explotació conjunta d’establiments turístics; permet la incorporació de categories, de manera voluntària, al turisme rural; regula les hostatgeries; regula els plans de qualitat i registre del ‘tot inclòs’, una activitat que s’ha reduït per l’augment de la qualitat de l’oferta i que ara quedarà molt més limitada i controlada; crea un distintiu diferenciat per al sector de la restauració; regula el turisme actiu; incorpora els rent a car com a empreses turístiques i regula els guies de turisme. Així mateix, posa en marxa la finestreta única turística.
El conseller va destacar l’alt grau de consens assolit amb els sectors implicats, que la normativa disposi de l’informe favorable del Consell Consultiu i que s’hagi optat per fer un únic decret dos anys després d’aprovar-se la llei, amb la qual cosa se simplifica normativa i es genera seguretat jurídica perquè una llei i un reglament suposen la derogació de 15 eines normatives.
