El Pi espera que el PP doni suport a la modificació de la Llei de normalització

Els regionalistes volen recuperar el text de 1986 eliminant la 'rebaixa' del català aplicada per Bauzá

El Pi pretén recuperar la Llei de normalització lingüística del 1986, fruit del consens polític impulsat per l'expresident Gabriel Cañellas, i esborrar així les petjades del Govern Bauzá, que als darrers quatre anys va rebaixar l'estatus del català eliminant l'exigència del seu coneixement a la funció pública i aprovant una toponímia bilingüe.

Segons el diputat de la formació Josep Melià, el suport dels partits que formen l'Executiu actual hauria d'estar garantit i el del Partit Popular s'haurà de treballar. “Per ventura hi presenten alguna esmena, però esperam que estiguin d'acord amb l'esperit de la nostra proposta”, ha declarat, confiant que el PP d'ara abandoni l'animadversió de Bauzá cap a la llengua pròpia.

Aquest dimarts es durà a terme en el ple del Parlament el debat de presa en consideració de la modificació normativa que propugnen els regionalistes i aquest dilluns els dirigents del partit, amb Jaume Font i el mateix Melià al capdavant, han fet la posada en escena de les seves intencions convocant la premsa a l'estàtua de Ramon Llull, al passeig Sagrera de Palma; per tot el que va suposar l'intel·lectual per al català.  

El grup parlamentari d'El Pi ha registrat abans que els mateixos partits del Govern la proposició de llei que tornarà el català al seu lloc.

De tota manera, per un costat, s'aprovaria el text d'El Pi que afecta la Llei de normalització i, per l'altre, el del Govern que afectarà la Llei de funció pública. Un dels canvis imposats per Bauzá que més polèmica va originar, en modificar la Llei de normalització, era el que permetia per primera vegada que els topònims de les Illes també es poguessin escriure en castellà, juntament amb la seva versió en català. La mesura, que ara es farà enrere, estava pensada per permetre el canvi del nom de Maó i que passàs a dir-se Maó-Mahón, com finalment va passar. Ara Maó tornarà a ser Maó.

Però el text impulsat per El Pi també torna a situar entre els objectius de la llei el de “fer efectiu l'ús progressiu i normal de la llengua catalana en l'àmbit oficial i administratiu” i torna a definir el català com a “llengua pròpia de la Comunitat Autònoma” i, per tant, del Govern, del Parlament i de les administracions de Balears.

La iniciativa també recupera l'obligació de l'Administració autonòmica de dirigir-se en català als administrats en les còpies o certificacions que expedeixi, tret que l'interessat en sol·liciti la versió en castellà. Així mateix, es torna a fixar que el Govern haurà de regular “l'ús normal de la llengua catalana” en les seves activitats administratives i haurà de promoure la normalització als registres públics no dependents de la Comunitat. Els ajuntaments i consells també hauran de regular l'ús de la llengua catalana dins l'àmbit de la seva competència.

Finalment, s'elimina de l'articulat la referència que hi introduí Bauzá per deixar en mans del Govern que el català no fos un requisit en les oposicions i es recupera l'article que obliga el Govern a “assegurar” l'ús de la llengua catalana en totes les funcions de caire administratiu que realitzin les institucions i organismes que en depenen.

La llei, registrada per Jaume Font el juliol passat, serà admesa a tràmit sense problemes aquest dimarts.