Transparència i participació ciutadana, les receptes dels partits per a l'administració

PalmaLes propostes dels partits que es presenten al Parlament referides a l'àmbit de l'administració pública abunden generalment en tres eixos: garantir una major transparència per combatre la corrupció, simplificar i agilitar tràmits burocràtics, i fomentar la participació ciutadana.

PP

Les propostes del PP que afecten el sector públic són les que s'incloïen en la llei de transparència que no van aprovar i en la reforma de la llei electoral que es va rebutjar. Els populars prometen modificar la llei per fer públics els registres de béns, activitats i patrimoni dels alts càrrecs; ampliar a dos anys la incompatibilitat dels alts càrrecs després del cessament; fer que la meitat dels membres dels òrgans de direcció d'ens del sector públic siguin persones de prestigi i avaluar el compliment dels compromisos electorals. Insisteixen en la reducció del nombre de diputats i en el canvi en el sistema retributiu dels parlamentaris perquè passin a cobrar dietes. També es limitarien les dietes dels consellers per acudir als plens i es plantegen que un comitè d'experts valori un sistema mixt d'elecció dels diputats. Finalment, proposen una reforma de l'Estatut per eliminar aforaments, que el govern es comprometi amb un pla d'acció a l'inici de la legislatura i que es limiti el nombre d'alts càrrecs.

PSIB-PSOE

Els socialistes dediquen bona part del programa destinat a l'administració a proposar mecanismes contra la corrupció. En aquest àmbit, es compromet que els condemnats per corrupció responguin amb els seus béns, preveu regular l'assumpció de responsabilitats per incompliments de promeses electorals i avança que s'evitaran les 'portes giratòries'. Fora d'aquest àmbit, el PSIB es compromet a completar la transferència de competències als consells, regular els referèndums, la convocatòria de consultes populars amb un 20% del suport d'electors i la reforma d'IB3 suprimint la publicitat comercial.

MÉS

La formació que lidera Biel Barceló proposa la creació d'una policia autonòmica, l'aplicació d'un sistema de finançament basat en el concert econòmic i l'execució d'una reforma fiscal per afavorir un repartiment més equitatiu. Així mateix, preveu mecanismes de transparència com la difusió de totes les despeses públiques. A la vegada, es compromet a minimitzar l'externalització dels serveis públics i sempre que no siguin bàsics, a potenciar els ajuntaments com a administració més propera, a simplificar l'estructura administrativa evitant duplicitats i a crear una oficina única d'atenció al ciutadà. Finalment, pel que fa als empleats públics, promet garantir el coneixement de la llengua catalana per als càrrecs de l'administració, reduir llocs de lliure designació i fomentar la independència de la funció pública.

Podem

Les mesures de Podem en aquest àmbit cerquen garantir una major transparència de l'activitat política amb el control i publicació dels registres de béns i patrimoni; amb una modificació de la llei actual i un major compliment; amb la implantació de la figura del síndic de greuges; amb majors competències per a la sindicatura de comptes i amb una potenciació de la inspecció fiscal autonòmica. La formació propiciarà, a més, la participació ciutadana amb un portal web, consells consultius ciutadans i donar més promoció a les iniciatives legislatives populars i amb consultes populars per a qüestions transcendents. Finalment, pel que fa al funcionament pròpiament de l'administració, es preveu una reducció dels assessors i càrrecs de lliure designació; el control i reducció màxima del sector instrumental; la simplificació i agilitació de tràmits administratius; la redacció d'un estatut de personal directiu per assegurar-ne la independència; la dignificació de la funció pública; l'exigència del bilingüisme per accedir-hi i promocionar; l'eliminació del nivell 33, i la garantia d'igualtat d'oportunitats.

Ciutadans

La formació denuncia l'increment de deute públic i no l'atribueix a un mal finançament, sinó a l'augment de despesa relacionada amb el clientelisme i la col·locació d'afins. A partir d'aquí, considera que la racionalització de la despesa ha d'anar vinculada a substituir polítics per gestors professionals. Planteja la reducció de burocràcia, l'eliminació de duplicitats i la futura fusió de municipis de manco de 5.000 habitants.

El Pi

El partit de Jaume Font reclama consolidar l'autogovern de Balears ben dotat i es compromet a completar les transferències als consells, reactivar el Consell Econòmic i Social, activar la Sindicatura de Greuges i recuperar el text inicial de la Llei de normalització. En l'àmbit del funcionament de l'administració, es preveu establir sistemes de qualitat, reduir burocràcia, simplificar tràmits, millorar l'atenció, eliminar duplicitats, recuperar el requisit de català, establir horaris d'atenció al públic més funcionals. En l'àmbit de la despesa pública, la formació promet més transparència, austeritat, negociar un sistema de finançament basant-se en el concert econòmic o, com a mínim, el principi d'ordinalitat i renegociar el finançament dels consells. Finalment, El Pi reclamarà la transferència de Justícia i preveu crear un model propi de policia autonòmica.

Guanyem

La plataforma que lidera Esquerra Unida vincula la reforma de l'administració a la seva democratització. Planteja un model d'administració cooperativa, plural en la decisió i amb 'finestreta única' per al ciutadà. Proposa adequar el nombre d'efectius de l'administració a les funcions que es realitzen i limitar els llocs de lliure designació als estrictament necessaris. Vol crear vies de participació ciutadana, millorar la coordinació entre administracions i la simplificació, completar les transferències pendents, homogeneïtzar la regulació de les condicions laborals dels empleats públics i eliminar el treball precari.