CRÍTICA TV

Albiol i la cosina de Puigdemont

El debat electoral de TVE, en desconnexió només per a Catalunya, es va caracteritzar per ajustar-se als patrons més caducs del format

El debat electoral de TVE, en desconnexió només per a Catalunya i moderat pel periodista Quim Barnola, es va caracteritzar per ajustar-se als patrons més caducs del format: la tirania del cronòmetre que prioritza la quantitat de minuts a la qualitat de la batalla dialèctica. Barnola va patir el síndrome del rellotge de sorra. Es va convertir, més que en un moderador, en un controlador del temps. Un sistema que, a més, va donar molts maldecaps al programa: va ser caòtic l’ús en pantalla dels cronòmetres i els logotips dels partits. Fins i tot va haver de corregir un error intern amb els càlculs. Aquest sistema fa que els candidats acabin més pendents del rellotge que del debat, i el presentador es limita a tallar intervencions. Els polítics veuen, cada dos per tres, els seus arguments frenats de manera abrupta quan el comptador arriba a zero. Amb tot, el clima polític actual va fomentar la crispació i els retrets entre ells. La discussió no va ser feixuga sinó més aviat encesa i amb moments de molta tensió.

L’arrencada va ser incòmoda. Barnola deia bona nit als candidats i Jordi Turull va remugar per precisar que ell no era el candidat amb cara de circumstàncies. El líder de Junts per Catalunya va començar enviant un missatge als companys empresonats i va destacar la situació de anormalitat democràtica. Arrimadas va preferir començar recordant el munt de grups d’amics que s’havien trencat per culpa del Procés. Mentre Turull i Torrent van fer gala de llacet groc, Iceta (que per una nit no va ballar) va lluir el vermell dels socialistes per triplicat: corbata, ulleres i insígnia a joc. Albiol, en canvi, va fer ostentació d’un llaç gegant de la bandera espanyola a la solapa, amb un trosset petit i invisible per la senyera. Es va dirigir sempre en castellà tant a la resta de candidats com a l’audiència. El debutant Carles Riera va tenir un paper discret i Domènech va ser qui es va mostrar més distès.

Moments de crispació

El del PP no va trigar a mostrar un paper amb un titular de premsa que informava que l’empresa de la cosina de Puigdemont havia abandonat Catalunya arran del Procés, i va garantir que seria el seu partit qui faria que la cosina del president tornés al país. “Doncs, miri, mentre vostè treballa perquè torni la cosina de Puigdemont, jo treballaré perquè sigui Puigdemont qui torni”, li va engegar Turull. Més tard, Albiol va tornar a mencionar la cosina empresària. El representant de Junts per Catalunya llançava retrets recordant el seu empresonament. A Iceta li va advertir: “Mentre tu estaves ballant, a uns altres ens estaven emmanillant”. A nivell de realització es van aprofitar molt poc les reaccions a aquests comentaris.

El moment còmic de la nit va arribar quan Barnola va advertir a Albiol, en una de les intervencions, que li quedaven tres segons per parlar. “Doncs saludo a tothom que m’està veient”, va dir el líder del PP. Ens pensàvem que saludaria a la cosina de Puigdemont, que esperem que l’estigués veient.

Etiquetes

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT