Què mirava a la tele… Marta Rovira
Rovira es desmarca de la resta de candidats amb un gest que l’honora: és l’única que es declara espectadora del 'Polònia'
La candidata d’ERC (en absència d’Oriol Junqueras) és la més televisiva de tots els caps de llista. De petita recorda l’ Un, dos, tres, que s’està convertint en un clàssic televisiu molt transversal: independentistes i unionistes van créixer amb la carbassa Ruperta. Aleshores tampoc es podia decidir. Rovira va néixer a Vic el 1977, i això vol dir que quan va començar a emetre TV3 ella només tenia sis anys. Alguns rivals polítics dirien que forma part de la primera generació adoctrinada de catalans. I és que veure com Josep M. Bachs tancava la paradeta del Filiprim cada vespre i el Tres pics i repicó amb l’Antoni Bassas discutint amb la Vicenteta deixa marca.
De tots els candidats, segurament seria l’única que sabria dir el nom dels dos gossos del Higgins i com es deia el bar de copes del Rick, l’amic del Magnum. Ves a saber si enganxar-se a La dona biònica l’ha convertit en una resistent de la política. Potser amb Perry Mason va descobrir que en la retòrica hi ha part de l’èxit de la seva feina. De les sèries més recents, es declara fan de The good wife, la història de com una mestressa de casa, esposa d’un fiscal de districte que acaba a la presó per corrupció, engega al final una carrera política més fulgurant que la del seu marit. L’esperit combatiu i de superació d’Alicia Florrick s’encomana. Rovira es desmarca de la resta de candidats amb un gest que l’honora: és l’única que es declara espectadora del Polònia. Si es converteix en la primera presidenta de Catalunya (amb permís de la Soraya) podrà tancar el discurs final del Polònia amb un “Vic a Catalunya!”
