Miquel Iceta

BarcelonaMiquel Iceta (Barcelona, 1960) porta quaranta anys en política però mai com ara s’havia visualitzat al capdavant de la Generalitat. “Vull ser president”, ha repetit al llarg de tota la campanya. L’afirmació, feta pel candidat de la tercera força al Parlament, amb 16 escons, podria sonar presumptuosa, però la seva trajectòria -i el context- demostren que no és un atreviment. Militant socialista des del 1977, ha dedicat la seva vida al servei del PSC i no hi ha repte que se li hagi resistit. “És un vell militant dels anys 70 difícil de tombar”, resumeix una persona del seu entorn. Un gat vell, es podria dir d’aquest amant dels felins. Des del 1984 ha sigut membre de l’executiva, però fins fa tres anys, quan va agafar les regnes del partit, sempre havia actuat entre bambolines, com a arquitecte de l’estratègia i els grans discursos de la formació. Després d’una breu etapa com a regidor a Cornellà de Llobregat, el 1991 va ascendir al departament d’anàlisis del gabinet de Presidència de Felipe González, quan Narcís Serra n’era vicepresident. Des del 1996 va donar a conèixer la seva habilitat discursiva com a diputat al Congrés, i també al Parlament, i el 1999 es va convertir en el primer polític a l’Estat que sortia de l’armari. L’efervescència d’aquest amant de la Coca-Cola Zero, però, va arribar a les eleccions del 27-S, el primer cop com a candidat. Els seus balls a ritme de Queen van catapultar la seva fama i van frenar la sagnia de vots del PSC, que va perdre quatre escons però no es va convertir en força residual. Era el segon èxit d’Iceta en poc temps, que ja havia aconseguit recosir el partit després de la traumàtica escissió pel dret a decidir i la dimissió de Pere Navarro. Les dues victòries li van donar l’aval l’octubre del 2016 per imposar-se a Núria Parlon a les primàries per liderar el partit, i poc després va superar amb nota la pitjor crisi de la història entre el PSC i el PSOE arran del no a Rajoy. En plena sintonia amb Pedro Sánchez, i després de donar suport al 155, Iceta s’ofereix ara per recosir Catalunya. Ponent de l’Estatut i ideòleg de la reforma federal, promet solucions per resoldre el conflicte amb l’Estat sense passar per Ítaca -diu que prefereix Menorca-, i afegeix: “Si m’he de convertir en el MacGyver de la política catalana, ho faré”. Si no ho aconsegueix amb vots, ho intentarà amb suports al Parlament.