La Moncloa tem un referèndum sobre la Constitució a Catalunya

Rajoy diu que no es pot reformar per acontentar els independentistes

La celebració del 39è aniversari de la Constitució espanyola es va convertir ahir en un debat constant sobre la conveniència de reformar la carta magna. La crisi oberta a Catalunya ha fet que els partits d’esquerres espanyols hagin abraçat la idea que només amb un nou pacte constitucional es pot tornar a la pau territorial. De fet, aquest va ser el compromís estrella que va arrencar el líder del PSOE, Pedro Sánchez, a Mariano Rajoy a canvi del seu suport al 155. Però un cop va aconseguir guanyar la votació de la intervenció de l’autonomia catalana, el president espanyol va anar desdibuixant la possibilitat d’una reforma. I ahir, en els fastos oficials de l’aniversari que van tenir lloc al Congrés, va acabar de deixar clar que obrir el meló de la Constitució no està, ni de bon tros, entre les seves prioritats.

De portes enfora, la Moncloa fa temps que posa aigua al vi al debat de la reforma amb els mateixos arguments. Diuen que sense un consens molt ampli (similar al del 78) més val no posar-s’hi, i que aquest acord entre els partits ha de ser de partida, tenint clar què és el que es vol modificar i per què. Això a la pràctica suposa aparcar el debat, perquè en l’actual composició de la cambra, amb dos partits nous (Podem i Ciutadans) que tenen agendes reformistes diametralment oposades i amb el PSOE empenyent cap a una reforma federal de l’Estat de la qual ni el PP ni Ciutadans volen sentir a parlar, aquest consens és quimèric. Ahir, a més, Rajoy va sumar una nova limitació al debat de la reforma constitucional i va avisar que no podia servir per acontentar els independentistes, que són, diu, els que han volgut “liquidar” l’actual carta magna.

Fora del consens

Però, en privat, fonts de la Moncloa apunten a una altra preocupació que els fa veure amb molt recel una possible reforma. Si el text constitucional pateix modificacions, els grups que tenen representació a la cambra baixa poden forçar un referèndum per validar-les. Podem ja ha dit que té tota la intenció de fer-ho sigui quin sigui el sentit i l’abast de la reforma. I això fa por a la Moncloa, no tant perquè el resultat pugui ser d’una derrota dels canvis proposats en referèndum, sinó perquè Catalunya pugui quedar despenjada d’aquest consens.

“Caldria que el suport fos simètric”, deien ahir aquestes fonts. En efecte, una proposta de reforma constitucional iniciada per l’escac que ha suposat el Procés al model territorial espanyol, i que fos rebutjada per la majoria de catalans, situaria Espanya en un atzucac, i posaria en qüestió la sacrosanta unitat territorial i la sobirania nacional, que Rajoy va repetir ahir que són per a ell una línia vermella infranquejable en qualsevol debat de reforma constitucional.

Sánchez, però, insistia ahir a no donar per morta la seva aposta, i apuntava que la comissió territorial impulsada pel PSOE al Congrés hauria de tenir els primers resultats en forma de proposta d’aquí sis mesos, tal com va acordar amb Rajoy. El líder socialista va evitar criticar-lo, tot i que és evident com ha anat desdibuixant el president espanyol el pacte estrella de tots dos partits. De fet, Sánchez fins i tot va treure pit de l’aplicació del 155 a Catalunya.

Finançament

Els debats territorials van monopolitzar la celebració de l’aniversari constitucional. A més de Catalunya, el model de finançament va ser una altra patata calenta als passadissos del Congrés. Els presidents autonòmics presents als fastos (la majoria, amb les habituals absències del basc i la navarresa, però també de la balear, entre d’altres) van reclamar la reforma de l’actual model, caducat des del 2014. Rajoy els va prometre al febrer que abans de final d’any hi hauria un nou sistema sobre la taula, però ahir fonts de la Moncloa van descartar que arribi abans del 21 de desembre. L’intentaran lligar als pressupostos de l’any que ve, per als quals Rajoy busca el suport del PSOE. També el necessitarà per aprovar el seguit de lleis que presentarà avui la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría en un consell de ministres.

21D

Més continguts de

21D
PUBLICITAT
PUBLICITAT