Puigdemont capitalitza la mobilització amb la mirada posada en el 21-D

El president demana a Europa que no tingui por de dir a Espanya que no respecta els “drets bàsics”

El fred, el vent i la pluja no van evitar que les desenes de milers de persones que havien recorregut els carrers de Brussel·les cridant Llibertat presos polítics” i -molts-“Puigdemont, president” fossin espectadors durant més d’una hora d’una demostració de força de l’independentisme a la plaça Jean Rey de Brussel·les, el bressol de les institucions europees. Un escenari des del qual el sobiranisme civil i institucional va entonar un cop més un “Escolta, Europa”. Tots els parlaments van descriure Espanya com un estat repressor i van situar la Unió Europea com a cooperadora necessària de la seva actitud. “Còmplice” dels empresonaments, de la violència policial i del cessament del Govern “legítim”. “La Unió Europea no ha de tenir por de dir a un estat membre -a Espanya- que no respecta els drets bàsics”, va advertir Carles Puigdemont. “Així, no”, va clamar, aplaudit per la multitud. Ell va ser el gran protagonista de la jornada d’ahir. El centre d’un bany de masses en el primer acte unitari de l’independentisme en aquesta campanya i just l’endemà que l’enquesta d’El Periódico situés Junts per Catalunya frec a frec amb ERC.

Malgrat els retrets a la UE, Puigdemont va voler allunyar el fantasma de l’euroescepticisme. Escarmentat per la polèmica que va suscitar fa setmanes quan va plantejar la possibilitat de fer un referèndum sobre la continuïtat de Catalunya a la Unió Europea, el president de la Generalitat va combinar els dards enverinats i les crítiques a la UE amb proclames sobre la voluntat de ser a la Unió Europea i de participar en la seva construcció. “Quan l’Europa oficial es dedica a animar Rajoy amb la seva repressió és quan passen coses meravelloses com les d’avui, que en lloc d’allunyar-nos d’Europa hi som més a prop”, va afirmar el president, convertit pels presents en el gran protagonista de la jornada.

Sense escorta oficial, la multitud de gent i de periodistes que envoltaven Puigdemont era una massa incontrolable. Tant va ser així que el seu entorn, a l’inici de la manifestació, va decidir emportar-se’l de la capçalera, on hi havia la número dos d’ERC, Marta Rovira; els líders de les entitats; la cap de campanya de JxCat, Elsa Artadi; Marta Pascal (PDECat), i el regidor de la CUP Joan Coma, entre d’altres. El moviment va arribar a distorsionar per un moment la manifestació, ja que el seguien una munió de càmeres que desorientava sobre quin era l’esdeveniment del dia: Puigdemont o la mobilització. Al final va ser la combinació de les dues coses. “President, president”, se sentia des de tots els punts per on passava Puigdemont, acompanyat de l’expresident Artur Mas i l’exconseller Francesc Homs. Abans d’arribar a la plaça de Jean Rey, on s’acabava la manifestació, Puigdemont va tornar-se a incorporar a la mobilització amb l’ajuda d’un parell de policies belgues. I, de fons, sense desistir, les ovacions. Així es va convertir en el centre de les mirades, deixant en un segon pla els representants d’ERC i la CUP.

En un escenari que quedava a pocs metres de les institucions europees -de la Comissió i el Parlament-, el president va posar en valor la mobilització dels milers de persones que l’escoltaven, i va implorar a la Unió Europea que parés l’orella. “No només s’han d’escoltar els estats”, va etzibar. Puigdemont va acusar Espanya de vulnerar els drets fonamentals amb l’empresonament de Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, el vicepresident i els consellers. En francès, va retreure a la justícia espanyola que hagués retirat l’euroordre en vista de la probable decisió belga: limitar la investigació a un possible delicte de desobediència, que no comporta presó.

El conseller Toni Comín, que va pujar a l’escenari amb Clara Ponsatí, Meritxell Serret i Lluís Puig, es va acarnissar encara més amb l’Estat. En un discurs abrandat, va equiparar Espanya amb un estat totalitari i va titllar de “franquistes” els que ostenten el poder. “Teniu por que un jutge belga digui la veritat, que digui que som perseguits per les nostres idees polítiques. Perquè si ho diu es demostrarà que hi ha presos polítics. I no ho haurem dit nosaltres, ho haurà dit la justícia belga”, va etzibar. Per a Comín, Europa en el cas català s’hi juga molt: “Li va l’ànima”. Joan Coma, regidor de la CUP a Vic, també va coincidir que sense la “complicitat” d’Europa l’“agressivitat” de l’Estat no seria possible.

Missatge del vicepresident

També Oriol Junqueras va tenir veu a través de la seva número dos, Marta Rovira. La secretària general d’Esquerra (i presidenciable si Junqueras no surt de la presó) va demanar a la gent en nom del vicepresident que no defalleixi i no es rendeixi mai. “Només la vostra voluntat farà que un dia pugui sortir de la presó”, va dir. Rovira va afegir una crida a acudir a les urnes el 21 de desembre per evitar que guanyi Ciutadans. Va advertir -després que el CIS els hagi situat frec a frec- que si Inés Arrimadas arriba al Palau de la Generalitat no quedarà ni rastre de l’autogovern.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT