Rajoy no es planteja per ara indultar els polítics catalans
Iceta admet que la seva proposta és “prematura” però es ratifica
BarcelonaLes declaracions del líder del PSC, Miquel Iceta, a l’ARA en què admetia que “caldrà” parlar d’indultar els polítics catalans condemnats pel Procés va obrir la caixa dels trons. Des dels partits constitucionalistes van acusar-lo de voler acontentar els independentistes, i aquests van defensar que no han comès cap delicte i que, per tant, ni es plantegen els indults. Entre els retrets dels uns i els altres, encara no s’havia posicionat qui, precisament, hauria d’aprovar la mesura de gràcia. Fins ahir, quan el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, va mostrar-se distant amb els indults en dir que “no té sentit” plantejar-s’ho si encara no hi ha cap condemna.
“No té sentit estar ja a la cinquena derivada. No han citat a ningú a cap judici i no hi ha hagut cap resolució ni cap petició d’indult, per tant, no hi ha cas”, va deixar clar. Per a Rajoy, però, aquest no és l’únic argument per rebutjar, almenys per ara, l’indult als polítics catalans que s’enfronten a causes judicials pel Procés. El president espanyol va recordar també que el seu govern ha sigut “enormement restrictiu” amb aquesta mesura, i més encara a l’hora d’aplicar-la a líders polítics. Rajoy va argumentar que indulta pocs condemnats perquè així ho vol i ho demana “la immensa majoria” de la població. Des que Rajoy és president s’han indultat unes 900 persones -unes xifres anuals semblants a les d’anteriors governs- per delictes com tràfic de drogues, robatoris i estafes.
Iceta, “de peus a terra”
El cert és que Rajoy no és l’únic que no va rebre amb entusiasme la proposta d’Iceta. Al PSOE la proposta va causar certa estupefacció, però han evitat censurar-lo en públic, tenint en compte que ja queda menys d’una setmana per a les eleccions. Tot i així, va ser el mateix Iceta qui ahir va optar per matisar els seus plantejaments. En un col·loqui al Fòrum Europa Tribuna, el líder del PSC va afirmar que “sens dubte es tracta d’una proposta prematura i aquí ha de quedar”. Una estona després, en un acte a Castelldefels, Iceta va negar haver rectificat les seves declaracions a favor dels indults i va deixar clar que el fet d’esperar-se que hi hagi una condemna en ferm per parlar d’indults -com proposava el PP-és “tocar de peus a terra”.
Ara bé, que Iceta suavitzi la seva postura no significa que hagi canviat d’opinió. Al contrari: va reafirmar-se en el seu missatge de reconciliació entre els catalans i va tornar a apel·lar a la necessitat de buscar “totes les cessions i iniciatives” que tanquin la ferida oberta arran del procés sobiranista. “Prefereixo equivocar-me buscant la reconciliació que encertar mantenint les ferides obertes”, va afirmar.
Qui, en canvi, sí que va criticar la proposta d’indultar els polítics catalans immersos en causes judicials pel Procés van ser els ministres de Rajoy. El portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, no només la va titllar de “prematura”, com havia reconegut el mateix Iceta, sinó que també va dir que és “inconvenient”. Més enllà va anar la ministra de Defensa, María Dolores de Cospedal, que va assegurar que parlar d’indultar polítics és un “mal missatge per a la societat espanyola”, perquè els governants “són els primers que han de complir la llei”.
Precisament, Cospedal serà avui a Catalunya per donar suport al candidat del PP, Xavier García Albiol. En aquest tram final de campanya, el PP desembarca a Catalunya per intentar retenir el màxim nombre de votants i evitar fugues a Cs.
El PP reivindica el llegat d’Adolfo Suárez
En la seva croada per capitalitzar el vot unionista, el PP va defensar ahir el llegat d’Adolfo Suárez, una figura en qui sempre s’ha emmirallat el líder de Ciutadans, Albert Rivera. Els populars van reunir el fill de l’expresident espanyol i el subsecretari de comunicació del PP, Pablo Casado, just on fa 13anys el PSC, ERC i ICV-EUiA van signar el Pacte del Tinell per formar el tripartit. Segons Adolfo Suárez fill, aquell acord va ser “l’inici de la fractura de la convivència” a Catalunya. Contundent contra l’independentisme, Suárez va dir que encara que el seu pare “no era un president democràtic” perquè el van nomenar “a dit”, “no va saltar-se ni les lleis franquistes”. Albiol ho va aprofitar per carregar contra Puigdemont, perquè tot i “ser escollit democràticament ha actuat com un dictador d’un país subdesenvolupat”.
