Xavier Domènech: “Els moviments socials poden desobeir, les institucions no”

El candidat de Catalunya En Comú-Podem, Xavier Domènech relativitza els mals resultats que els donen les enquestes i s’aferra a les victòries que va aconseguir contra pronòstic a les dues eleccions generals

El candidat de Catalunya En Comú-Podem, Xavier Domènech (Sabadell, 1974), relativitza els mals resultats que els donen les enquestes i s’aferra a les victòries que va aconseguir contra pronòstic a les dues eleccions generals. Confia que un bon resultat ajudi a deixar enrere la dinàmica de blocs enfrontats.

Vostè és historiador. ¿S’hauria imaginat mai veure un president a l’exili, un vicepresident a la presó i a vostè competint electoralment contra tots dos?

No ens ho hauríem imaginat pas ningú. És una campanya absolutament anòmala per com hi vam arribar i perquè la va convocar algú que no té competències per fer-ho, com és Mariano Rajoy. Estem en una campanya extraordinària que ens ha de permetre desbloquejar la situació i fer passos endavant.

Què proposa per recuperar aquesta normalitat institucional?

Ens hem de treure de sobre el 155 i hem presentat un recurs al TC per ajudar-hi. Aquesta és una via i l’altra és l’assoliment de majories que permetin afirmar que necessitem recuperar l’autogovern per arribar a una situació de normalitat democràtica. Creiem que és possible si construïm aquest país des de noves majories plurals, que és el que realment ens fa forts, i no l’homogeneïtat. No és una bona opció seguir pensant en blocs, sinó dissoldre’ls per poder caminar junts.

Ni tan sols el bloc del 155 contra els contraris al 155?

Necessitem construir majories que ens treguin de sobre el 155, però no a partir de la idea que Catalunya s’agrupa en dos blocs. El full de ruta independentista ha deixat fora tota l’agenda social i econòmica. Catalunya és molt més gran i plural, i té molta més capacitat de construcció sense blocs que ens atrapen.

Consideren encara Carles Puigdemont el president legítim?

L’últim president elegit democràticament és Carles Puigdemont. Ara bé, sabent que aquestes eleccions tenen un origen il·legítim, el resultat electoral sí que és legítim. I aquest resultat ens ha de portar a una nova etapa. Seguir com ara, que ens ha portat a una situació de bloqueig, no és bo per al país.

L’1-O van votar i van ser a primera línia. Quin significat donen a aquella jornada?

Va ser una jornada de mobilització d’afirmació de sobirania impressionant en què vam viure uns operatius policials brutals. Cs proposa medalles per als que van protagonitzar l’operatiu, que va ser un espectacle lamentable en termes mundials, i el PSC ha posat traves al fet que hi hagi una comissió d’investigació. Aquell capital que es va crear de l’1 al 3 d’octubre es va malmetre amb les accions posteriors del Govern.

Què es va fer malament a partir del 3-O, segons el seu parer?

Hi va haver una molt mala lectura del que estàvem vivint. De l’1 al 3 es van obrir moltes portes. Vam veure com la UE va fer alguna declaració que deia que s’havia de solucionar políticament i no per la via policial. Vam veure fins i tot el PSOE com va demanar la reprovació de Sáez de Santamaría. A partir del dia 3 va començar una fase que podem qualificar clarament de reacció.

Que s’inicia amb el discurs del rei.

Sí. Hi ha un tancament en bloc claríssim a escala internacional i el PSOE se situa a l’ombra del PP donant-li suport a canvi d’una reforma constitucional que Miquel Iceta reconeix que no estava ni garantida. El Govern, però, es va tancar per la competència entre partits. Les coses es poden fer millor o pitjor, però hi ha una responsabilitat de país que no es va tenir. Si hi havia dubtes sobre el que s’anava a fer, no pot ser que es tirés endavant. I després no va passar absolutament res del que havien dit. Res. Cap reconeixement internacional ni cap dels elements que s’havien dit. El Govern va desaparèixer durant un cap de setmana després de la declaració. La mobilització social independentista es va convertir en la realitat institucional i quan això passa ens porta a situacions que tots lamentem.

La solució política que proposen passa per la reforma d’Espanya...

S’ha de produir un canvi a Catalunya per desbloquejar la situació i aquest canvi pot impulsar un canvi a tot l’Estat. Té com a eixos bàsics l’agenda social. Del PP no desconnectes. El fas fora o no, però desconnectar-ne no és possible. I quan fas veure que és possible, t’acaba entrant fins al Govern i intervenint-lo. Hem d’arribar a un nou acord de país que blindi els drets socials i parteixi de consensos majoritaris.

Quines serien les primeres mesures que impulsaria?

Treballar per capgirar totes les retallades socials per aturar el creixement de la desigualtat. Treballar per una aplicació amb voluntat real de la renda garantida i per impulsar plans estratègics de país en termes econòmics i territorials. Un nou pla d’organització territorial i un nou pla de transició energètica. La primera responsabilitat com a president ha de ser treballar per desbloquejar la situació.

Quins actors haurien de protagonitzar aquest canvi?

Primer, la mateixa societat com ho va fer el Pacte Nacional pel Referèndum, que representava el 80% favorable al dret de decidir i que el Govern va decidir que s’havia de tancar perquè hi havia un full de ruta. I es va trencar una unitat bàsica del catalanisme, que ens va fer dèbils com a país i en la capacitat d’incidir en l’Estat. S’ha de construir una majoria catalanista, progressista, que posi l’agenda social al centre perquè és la veritable agenda nacional.

Només descarta acords amb el PP i Cs, o amb algú més?

Arribar a acords de govern, sí. Som la millor alternativa perquè Cs no avanci i la millor garantia perquè no es constitueixi un govern del bloc constitucionalista. També descartem pactar amb JxCat perquè Marta Pascal ha deixat clar que les decisions les prendrà el PDECat.

La CUP, en canvi, es manté en la unilateralitat que vostè critica.

Nosaltres això no ho veiem. Ja s’ha acabat la fase d’autocrítica? Ha durat menys que el Pacte pel Referèndum. Benet Salellas va afirmar que no s’estava preparat per fer el que es va fer. Crec que aquest país després del 21 es deixarà de definir per blocs i ho farà per la seva pluralitat, que és el que li permetrà avançar.

Es fixen terminis per al referèndum pactat?

No es tracta de construir un nou full de ruta i uns calendaris. No, es tracta de construir. Ara hi ha majories per construir una nova agenda social i superar el marc autonòmic molt més àmplies que les que generava el full de ruta del Govern.

El Govern va aprovar moltes lleis socials tombades pel TC. Quin és el marge de maniobra real?

Els pressupostos no es van tombar i és on marques les prioritats i la llei d’estabilitat pressupostària la va aprovar CDC. Barcelona és la capital de l’Estat que més inversió en termes socials fa i també hem tingut aquests obstacles. La renda garantida s’ha aprovat perquè JxSí no tenia més remei que fer-ho, però no la volien. La llei de pobresa energètica continua vigent, però qui hi ha presentat recurs? Endesa. Qui era l’home fort d’Endesa a Catalunya? David Madí. El processisme, i ho veiem quan formen les llistes, ha comès el grandíssim error de no veure que aquest país no es pot construir en contra dels drets de la seva societat.

Si governessin i hi hagués una emergència social de pobresa energètica, i la solució passés per actuar fora de la llei, ho farien?

Totes les batalles que s’hagin de fer les hem fet i les farem. Les batalles es guanyen no plantejant-les com una qüestió d’estar disposat a fer una cosa o una altra. Es guanyen si les vols guanyar. Ho dic perquè aquí hi ha hagut una confusió manifesta. Vinc dels moviments socials i quan Antoni Castellà, com a secretari d’Universitats, ens retallava i ens apujava les taxes, actuava com a moviment social que desafia.

I per tant desobeïa.

Això ho fan els moviments socials. No ho fan les institucions. No desafies un poder des de les institucions perquè tu ets poder. Com a moviment social representes la possibilitat de posar en agenda alguna cosa. Com a governant representes el conjunt del país. Quan et planteges que quan governes ets el mateix que un moviment social, no estàs ajudant ni el moviment social ni el país. La pràctica com a governants és absolutament necessària per transformar la realitat, no per bloquejar-la. S’han pres decisions manifestament sense tenir clar si s’havien de fer que ens han portat a bloquejos, no a solucions.

O sigui, que la desobediència com a arma dels moviments socials és defensable i efectiva, tal com demostra el cas d’Ada Colau i la PAH, però no des de les institucions?

Hi ha una cosa que es diu principis, una que es diu tàctica i una que es diu estratègia. Has de saber actuar a partir d’aquesta realitat. Només així obeeixes els principis. Sinó, el que fas és recrear-te en un discurs. I a més pot acabar malament.

21D

Més continguts de

21D
PUBLICITAT
PUBLICITAT