NOMÉS ÉS FICCIÓ

Quin personatge de ficció podria ser Xavier García Albiol?

Antonio Recio, l'etern aspirant a president (d'escala) a la sèrie 'La que se avecina'

i
àlex Gutiérrez
2 min
Xavier  garcía albiol Antonio recio ‘la que se avecina’

BarcelonaPer trobar un equivalent fictici de Xavier García Albiol cal anar al món de la paròdia. Només en el terreny de l’astracanada es poden trobar miralls a l’altura dels excessos verbals del líder popular. “Jo no soc racista, soc ordenat. Si Déu ens va separar en continents, per alguna cosa devia ser”. La frase és d’Antonio Recio, l’etern aspirant a president (d’escala) a la sèrie La que se avecina. Però no desentonaria al costat d’algunes perles deixades anar pel Mister Proper badaloní quan feia campanya dient que calia “netejar” la ciutat. “Aquí no tenim campaments de gitanos com a França. Aquí la situació és encara pitjor. Estan repartits pels barris de la ciutat”, va declarar Albiol quan feia campanya municipal. O bé: “Jo no consentiré, com ha passat els últims vuit anys, que es posin a resar i a fer pregàries 500 persones cada divendres i 2.500 pel Ramadà”.

Antonio Recio representa també el patriarcat més resistent al feminisme. “ Berta, las madalenas! ” és el seu crit de guerra, no fos cas que hagués d’aixecar-se ell de taula per anar a buscar res. En el cas d’Albiol, ell mateix delatava qui feia les feines de casa quan, parlant sobre les urnes de l’1-O, deixava anar: “La meva dona en té una d’igual per a la roba bruta”. Deu ser que la neteja d’immigrants és tan cansada que no deixa temps per posar rentadores. El hat trick del conservador es completa amb la mala cara davant la defensa dels drets LGTBI. Quan, a la sèrie, el fill de l’Antonio li diu que vol anar a veure la desfilada de l’orgull gai, ell li etziba: “Ah, que a sobre n’esteu orgullosos!” No està lluny del to amb què Albiol va titllar de “numeret” una campanya contra l’homofòbia de la CUP en la qual es veien dos homes fent-se un petó.

No sé si, com l’Antonio de la sèrie, Albiol l’emprendria a cops de llamàntol contra els rivals (però sí que l’hem vist a YouTube agredint un manifestant que l’increpava). En tot cas, és versemblant imaginar-lo pronunciant un dels greatest hits del majorista de Telecinco: “ En el Imperio Español nunca se ponía el sol... ¡Luego llegaron los socialistas y se jodió todo!

stats