La batalla ideològica a l’ombra

Dins dels blocs independentista i unionista la pugna es produeix en termes d’esquerra i dreta

Les eleccions del 21 de desembre són excepcionals perquè seran plebiscitàries, però també perquè impliquen la reubicació del sistema de partits a Catalunya. Tot i que el debat públic està monopolitzat per l’eix nacional, hi ha una lluita subjacent entre els partits per posicionar-se en el terreny ideològic. I aquesta batalla es dona de manera separada entre les formacions que integren el bloc constitucionalista i les del bloc independentista. El fet d’haver-se de definir clarament respecte a l’independentisme i l’aplicació del 155 també ha afectat el posicionament dels partits: cap al centre (PDECat), l’esquerra o la dreta (Ciutadans). D’altres, com els comuns, es mantenen al mateix lloc que el 2015, però segons les enquestes sembla que perden vots.

Es veu clarament en els sondejos. Segons el CIS, els votants ubiquen el PDECat menys a la dreta del que situaven CiU el 2015 (el 31% davant el 46,4%). Els votants també col·loquen ERC més a l’esquerra que abans (el 64,3% davant el 56,2% de fa dos anys). El PP es considera ara més de dretes (45,7%) que el 2015 (37%), segons el CEO; Ciutadans se segueix veient com un partit de centredreta, però ha perdut pes a l’esquerra (només el 14,1% dels electors el situen al centreesquerra, davant el 32,8% que ho feia el 2015). El PSC i la CUP es mantenen, per ara, en el seu espai natural (al centreesquerra i l’esquerra), i encara no es tenen dades de Catalunya en Comú-Podem, però Catalunya Sí que es Pot també se seguia mantenint a l’octubre, segons el CEO, en la mateixa posició (esquerra).

“El tema que més interessa als catalans és el nacional”, explica Albert Batlle, director del màster en anàlisi política de la UOC. Però un cop s’han decidit entre l’independentisme i l’unionisme, han de triar entre els partits d’un bloc o l’altre: “Dins de cada bloc, el discurs és en termes d’esquerra-dreta”.

Lluita per la transversalitat

“La pugna és en la transversalitat”, explica Joan Balcells, professor de dret i ciència política a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Ho veiem especialment en el cas del PDECat i el PSC: “Havien sigut dos actors centrals en el mapa polític català, però en els últims anys han quedat en una posició secundària i, per tant, estan fent un gran esforç per recol·locar-se”. “El PDECat ha diluït la seva càrrega ideològica desfent-se de bona part de la seva herència política”, encarnada per Artur Mas i la coalició amb Unió, “per poder guanyar espai on moure’s”, explica Berta Barbet, investigadora i editora de Politikon.

Disputant-li l’espai electoral trobem, en el bloc independentista, ERC, que per tant fa passos cap al centre. “Però arriba tard”, matisa Lluís Orriols, politòleg i professor de la Universidad Carlos III de Madrid. En tot cas, “ERC té vocació de situar-se més al centre i ja està fent aquesta feina”, per exemple incloent Demòcrates de Catalunya a la seva candidatura. “Però el PDECat ha hagut de fer una llista ad hoc molt associada a Carles Puigdemont, cosa que no l’ajuda a definir-se com a partit”, sentencia.

En canvi, el PSC “ha apostat per competir amb Ciutadans definint-se clarament com a unionista”. Aspira, també, a captar vots de catalanistes no independentistes incloent l’exlíder d’Unió Ramon Espadaler a les llistes. Aquest viatge cap al centre, però, no li fa perdre pes a l’esquerra, atès que és la força menys de dretes de les que conformen el bloc unionista. “A més, compta amb l’efecte de la reputació que li donen les sigles d’un partit tradicionalment d’esquerres”, explica Orriols.

“Els partits més beneficiats per l’actual conjuntura política són ERC i Ciutadans, que sempre han tingut un discurs molt clar en el tema territorial”, assegura Barbet. Però els catalans cada cop perceben més Ciutadans com un partit escorat a la dreta. “Van néixer per ocupar l’espai de l’esquerra no nacionalista -explica Balcells-, però després els pactes amb el PP l’han portat a la dreta”. Això també suposa “més competència” per al Partit Popular, que tot i mantenir-se estable en els seus posicionaments tradicionals podria patir “una fuga de vots” cap al partit taronja.

El cas dels comuns

Tant la CUP com els comuns han mantingut el seu espai a l’esquerra, però segons les últimes enquestes totes dues formacions podrien perdre vots. En el cas de la CUP, segons Barbet, “en benefici d’ERC, que podria guanyar pes ara que no va en coalició amb el PDECat”. Pel que fa als comuns, que podrien tenir la clau del govern, Orriols apunta a un càstig per la seva indefinició en l’eix territorial, “encara més gran que el 2015”, que se suma a les discrepàncies internes. “És desconcertant que defensant el mateix i amb un candidat potent tinguin aquestes perspectives”, conclou.

21D

Més continguts de

La veu del poble