"Si les emocions fossin de plom, aquest teatre avui s'enfonsaria": el míting més emotiu de Josep Rull

Rull protagonitza amb Lluís Puig el primer acte polític a la seva ciutat després de la presó

Núria Orriols
3 min
El

TerrassaAhir va ser un dia especial a Terrassa. "Si les emocions anessin a pes i fossin de plom, aquest teatre avui s'hauria enfonsat", va dir Salvador Cardús per descriure la situació. Unes tres-centes persones l'escoltaven al Teatre Principal mentre dues-centes més no ho podien fer perquè s'havien quedat fora. Estava ple de gom a gom. Només obrir la porta de l'auditori, totes les mirades s'havien dirigit a la mateixa persona: Josep Rull. El conseller de Territori i Sostenibilitat, de Terrassa i durant anys regidor de la ciutat, apareixia en el primer míting a casa seva després de passar un mes a la presó. Rull avançava cap a l'escenari a pas de tortuga, per les abraçades i les paraules que la gent s'acostava a dir-li. Eren cares conegudes, algunes. D'altres no ho eren -com els centenars de desconeguts que també li havien enviat cartes a la presó-, però li transmetien la mateixa sensació: que bé que puguis ser aquí.

El guió previst era que Rull parlés deu minuts. El seu discurs va durar el triple. "Aquí em diuen que se m'ha acabat el temps, però soc a Terrassa i avui mano jo", va dir entre somriures. A les seves paraules no els va faltar èpica, però el que va ser omnipresent va ser l'emoció. En el to més personal, Rull va confessar haver-ho passat malament a la presó, perquè s'havia sentit com a qui l'intenten humiliar. Però es va reafirmar: "És impossible emmanillar la voluntat d'un poble". Com ja diu en cada míting: "Ens volien humiliar però no ho han aconseguit. Sortim amb les nostres conviccions més fermes".

Aprofitant que era a casa, va explicar detalls del seu viatge a l'Audiència Nacional que encara no havia compartit en públic. Va ser el dia que li van portar la citació a casa. Només vint-i-quatre hores abans, en festiu, la policia va picar a la porta per informar-lo que havia d'anar a declarar davant la jutge Carmen Lamela, que ja havia empresonat els Jordis. "Què volen aquesta gent"?, li va preguntar un dels seus fills. "Són amics del papa", va contestar Rull, malgrat que hauria sigut molt fàcil seguir en aquell punt la cançó de Maria del Mar Bonet. El conseller es va comprometre a només sentir esperança dins seu. "No surto amb cap rancúnia", va repetir i repetir.

Però el moment més especial va ser quan el conseller es va dirigir a la seva dona, Meritxell Lluís. Amb els ulls humits, confessant que d'un moment a l'altre arrencaria a plorar si la mirava, Rull va donar-li les gràcies per ser al seu costat. Va explicar un dels moments més feliços que ha passat en aquest mes negre de la seva vida: quan la seva dona va compartir públicament el que havia sentit en visitar per primer cop el seu marit a la presó. "Els meus fills tenen un pare molt digne", va dir a través de les xarxes socials.

A primera fila l'escoltaven la seva dona i la família del conseller de Cultura, Lluís Puig, també terrassenc i que va connectar en directe des de Brussel·les per adreçar-se a la seva ciutat. Rull va passar el testimoni a Puig explicant com el va veure el dia que va prendre possessió de conseller de Cultura, just a l'estiu. "Tenies els ulls plorosos", va dir dirigint-se al seu company, exiliat a Brussel·les. "Estàs preservant la dignitat del teu país", va acabar.

Puig tampoc va poder controlar l'emoció. Tot i ser home de poques paraules i més aviat reservat a l'hora de parlar en públic, va confessar que estava a punt de plorar quan va veure els centenars de persones que es van posar dempeus en veure'l a la pantalla. "M'està a punt de passar el que li ha passat a Josep Rull quan ha mirat la seva dona", va dir. I es va mostrar convençut del camí que havia emprès fins ahir: "Vam fer el que tocava fer".

stats