Albert rivera tria...: Crivillé, el campió a qui la seva mare li deia que no corregués gaire

BarcelonaNo cal mirar gaire enrere per adonar-se que el motociclisme català està vivint el moment més dolç de la seva història. Avui en gairebé totes les categories les victòries estan a l’ordre del dia. Però no fa tants anys que els triomfs eren escadussers, especialment en la disciplina reina. Sense anar més lluny, no va ser fins al 1999 que un català va aconseguir guanyar un Mundial en la màxima categoria. Va ser Àlex Crivillé, que va acabar amb el regnat de l’australià Mick Doohan, cinc vegades campió dels 500 centímetres cúbics.

Nascut a Seva el 1970, Crivillé va descobrir les motos per atzar. Només tenia 14 anys i el seu germà va falsificar l’edat per poder participar en el trofeu Solo Moto -el mínim era 15-. Seria el seu debut a la competició i ja no baixaria de la moto fins al 2002, quan va anunciar la seva retirada, just quan estava a punt de complir-ne 32. Igual que Albert Rivera, Crivillé també va tenir una progressió meteòrica. Amb 16 anys s’estrena al Mundial i amb 19 guanya el primer títol, el de 125 cc (el que avui seria Moto3). Després passaria per la categoria mitjana i acabaria a 500 cc (avui MotoGP). Fidel pilot d’Honda, va viure a l’ombra de Doohan durant sis anys, fins que el 99 va aprofitar l’absència del mestre, que es va lesionar de gravetat en un accident a Jerez, per aconseguir el títol.

Un cop retirat, va dedicar-se un temps als ral·lis i actualment és comentarista del Mundial per a Movistar+. Esquitxat pels papers de Panamà -va reconèixer haver tingut diners en un paradís fiscal, però assegura que ara ja ho té tot regularitzat-, viu una vida força més tranquil·la. Exactament la que li demanava la seva mare, Isabel, que cada cop que marxava per anar a una cursa li deia: “Àlex, no corris gaire…” I ell li responia: “Mare, com vols que no corri si és una cursa!” Avui qui pateix és ell, perquè és el seu fill de només sis anys qui està enfilat a la moto.