Per què és rellevant que Joana Ortega aparegui de nou al costat de Mas?
L'exvicepresidenta, allunyada de la direcció d'Unió, reapareix a primera fila a la seu de Convergència
BarcelonaJoana Ortega va deixar de ser vicepresidenta del Govern a mitjans de juny del 2015. Va ser en aquell moment que va abandonar la primera fila de la política. Va mantenir un perfil baix en les eleccions del 27-S, que van suposar el primer fracàs d'Unió, i també en les del 20-D, quan es va consumar l'extraparlamentarisme dels democristians. Viu allunyada dels focus després d'uns anys en què va viure entre les aigües d'Artur Mas i les de Josep A. Duran i Lleida. Només ha reaparegut per declarar davant del jutge que porta el cas del 9-N, per assistir a la presentació del llibre de Santi Vila –en un esdeveniment que va congregar gairebé tot l'arc parlamentari i la majoria de les famílies de CDC– i, per sorpresa, en una roda de premsa a la seu de Convergència –si Duran aixequés el cap– al costat de Mas, Francesc Homs, Irene Rigau i Xavier Trias. Tots ells, segons va explicar l'expresident, són "víctimes" i "damnificats" per la "guerra bruta" de l'Estat.
Com s'arriba a aquesta conclusió? La gravació revelada per 'Público' en què se sent el ministre Jorge Fernández Díaz conspirant amb Daniel de Alfonso, director de l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), per trobar draps bruts de CDC i ERC ha servit als nacionalistes per traçar una "conspiració" destinada a fer desaparèixer l'espai polític que representen. Un espai, segons Mas, que pretén ser de "centre ampli sobiranista" amb la vista posada en la refundació. La presència d'Ortega –entrevistada avui a 'Els Matins' de TV3, per cert– en aquesta roda de premsa és casual, sí, motivada per les circumstàncies polítiques i emmarcada en una campanya electoral, però explica unes quantes coses.
La primera, que Mas i l'exvicepresidenta han mantingut contacte al llarg dels últims mesos. Tots dos van viure intensament la jornada del 9-N, per la qual estan imputats els dos, i van generar complicitat mútua. La segona, que Ortega ja no entoma ordres de la cúpula democristiana, molt debilitada després de les trompades electorals. I, la tercera, que la seva presència és també un gest cap al votant més moderat en unes eleccions en què Convergència s'hi juga molt.
Ortega, asseguraven en el seu moment dirigents nacionalistes, estava disposada a fer el salt cap al partit nacionalista en cas de trencament de la federació. Finalment, però, va acabar deixant el Govern, tal com van requerir els oficialistes d'Unió en el fatídic mes de juny del 2015. No són pocs els membres de l'entorn de Mas que apunten que li agradaria fitxar-la per a la seva plataforma, però no s'ha produït cap oferta formal, de moment. Encara és a temps d'arribar.
