Rajoy i Sánchez intenten punxar la bombolla dels partits ‘emergents’

El líder del PSOE exigirà a Iglesias que renunciï al referèndum i al programa econòmic per pactar i el PP es bolca contra Rivera per captar vot útil de dretes

El bipartidisme sorgit de la Transició va patir una forta reculada el 20-D. El PP va perdre 63 escons, i el PSOE, ja molt debilitat als comicis del 2011, en va deixar 21 més pel camí. Va ser una pèrdua sensible però no prou per donar-lo per mort. La incapacitat d’uns i altres per adaptar-se a la situació va desembocar en les eleccions del 26 de juny. Mariano Rajoy, al capdavant d’un partit corcat per la corrupció, pretenia que el PSOE i C’s l’investissin president com si no hagués passat res i només en nom de l’estabilitat. I Pedro Sánchez va intentar fins a última hora governar sol amb 90 escons i que Podem li garantís, a més, aprovar dos pressupostos per negociar el programa de govern. Aquest cop el PP i el PSOE són conscients que no hi haurà tercera oportunitat i Rajoy i Sánchez saben que un resultat que no sigui inequívocament bo els tindrà a ells com a primeres víctimes. Per millorar, necessiten punxar la bombolla de Podem i C’s, els partits emergents.

Podem i Ciutadans són encara partits d’al·luvió. Abans del 20-D, quan els interrogants al voltant d’ells eren encara més grans, passaven del cel a l’infern demoscòpic en dies, i la sensació que sorprendrien en un sentit o altre va marcar la campanya. Ara s’ha temperat però no esvaït, reconeixen els equips de campanya del PP i el PSOE, més segurs del seu terra i el seu sostre electoral. L’experiència i el fet de tenir un votant més tradicional (manen entre els perfils rurals i de la tercera edat) els dóna certa seguretat.

Enquestes poc aclaridores

Sánchez i Rajoy es piquen la cresta menys que el 20-D (el cara a cara amb les acusacions d’“indecent”, “miserable” i “mesquí” no es repetirà) i, amb fe que tot pot ser reconduïble després, endureixen els atacs a les noves formacions. Ahir ho van demostrar quan Sánchez va posar línies vermelles a Iglesias -no pactarà amb ell si no renuncia al referèndum ni al pla econòmic “contrari a les directrius europees”- i Rajoy va intensificar la pressió sobre Rivera. Finalitzat el termini legal per publicar enquestes, no hi ha res clar en matèria de pactes.

El PP fa, des de fa dies, apel·lacions rotundes a concentrar el vot moderat en Rajoy amb l’argument que optar pels liberals en 25 províncies és “llençar el vot”, perquè no aconseguiran escó, i que debilitar-los a ells pot premiar Podem. “Concentrem el vot, unim-nos tots els moderats”, deia ahir Rajoy, que també va negar ser un “obstacle” per a la governabilitat malgrat el veto explícit de C’s contra ell. En aquesta línia la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría insistia que si, com a les enquestes, el 26-J no hi ha majories clares s’hauria de respectar el principi “que governi el més votat”.

La por a la victòria de l’esquerra

Rajoy va fer un pas, el temps dirà si imprudent o calculat, admetent, a porta tancada davant de quadres del partit a Màlaga, que si no es produeix l’aglomeració moderada Podem pot vèncer el 26-J. El reactiu necessari per posar la dreta en alerta. Al míting es va limitar a donar per fet el triomf del PP.

Rivera, agressiu i preocupat alhora, replicava davant el foc de morter argumental que assalta les posicions que va conquerir el 20-D. Afirmava que el vot liberal és el vot “útil” per desallotjar la corrupció del PP i frenar el “populisme” de la suma de Podem i el PSOE. Va tirar de números, recordant que socialistes i populars són els culpables del “bloqueig” per no haver volgut el tripartit d’ordre, iva indicar que si al desembre hagués tingut una mica més de suport hauria sumat amb el PP i segurament hi hauria govern, i que després va pactar amb Sánchez. El seu és el vot per desfer el nus.

A l’esquerra també hi ha foc a discreció. Sánchez -amb el punyal clavat del sorpasso anunciat pel CIS hores abans que pengés el primer cartell- ha evitat tant com ha pogut els pactes. Sobretot en el cas que el PSOE sigui tercer. Diu que no preveu l’escenari i, a més, sap que no seria ell qui ho gestionaria si això es produís.

A falta de promeses -més enllà de posar data a les més emblemàtiques, com ara la derogació de la reforma laboral o l’entrada en vigor de la reforma fiscal- la campanya socialista es basa a desacreditar Iglesias. El vell PSOE se sent desplaçat en els seus antics feus metropolitans. Ahir, a Vallecas, on va presentar propostes d’educació, Sánchez va recuperar ànims passejant pel carrer però també va escoltar -i replicar- espontanis que demanaven “unitat” i un pacte amb Iglesias.

El que també va fer ahir el líder de PSOE va ser posar condicions a Iglesias. Després de garantir que no avalarà ni Rajoy ni el PP, es va mostrar del tot escèptic sobre la possibilitat que Iglesias pugui ser president. Sánchez va erigir-se en l’únic capaç d’articular majories i va assegurar que només acceptarà Podem al govern -situant-se a ell com a virtual president- en cas que renunciï al seu pla econòmic, que preveu incrementar la despesa pública en 60.000 milions en la pròxima legislatura, i al referèndum català.

En el primer cas es tracta, segons Sánchez, de no hipotecar la recuperació ni qüestionar “la viabilitat de l’estat del benestar” i en el segon de no pactar un govern “que fragmenti la sobirania nacional”. Iglesias afirma que el referèndum és “la millor solució” però també un element de negociació i no una línia vermella, donant a entendre que no renunciarà a governar pel dret a decidir.

El dilema irresolt dels ‘comuns’

Un dilema sobre el qual no s’ha pronunciat En Comú Podem. Xavier Domènech sí que va reclamar el suport dels votants socialistes per guanyar i superar el veto de Sánchez. I Iglesias apel·lava al sector “sensat” del PSOE. “Si volen pactar amb el PP que ho diguin”, els desafiava. I és que a la direcció lila es considera que l’entesa PP-PSOE ja pot estar molt avançada. Expliquen que Rivera serà qui veti Rajoy i que Sánchez plegarà. I aleshores es produiria una gran coalició, un govern PP-C’s en minoria i amb suport extern del PSOE que, d’entrada, seria compensat pel del PP als governs socialistes d’Andalusia o Extremadura. Aquest últim ja va tirar endavant el pressupost amb l’abstenció del PP i C’s fa poc. Ara, però, Rajoy i Sánchez prioritzen millorar els resultats del 20-D.

Més continguts de