Rajoy va evitar el rescat d’Espanya el 2012?

Ni el president espanyol ni els seus ministres diuen qui els va pressionar per demanar el rescat. Simplement diuen que Espanya va aconseguir no ser rescatada com Grècia, Irlanda i Portugal

Mariano Rajoy s’apunta com a mèrit seu, com un gran èxit, haver aconseguit que l’economia espanyola no fos rescatada per la troica, com va passar amb Grècia, Irlanda i Portugal. “Ens animaven a demanar el rescat. Però no ho vam fer. Aquesta va ser la gran decisió de la legislatura, la gran mesura de política social: evitar el rescat”, ha dit en campanya. Rajoy es beneficia de l’aforisme segons el qual no es pot provar un negatiu. És a dir, no es pot demostrar que una cosa no existeix.

No obstant això, hi ha elements per veure si el que diu Rajoy és veritat o no. Ni ell ni els seus ministres diuen qui els va pressionar per demanar el rescat. Simplement diuen que Espanya va aconseguir no ser rescatada com Grècia, Irlanda i Portugal. Problema: el juliol del 2012 aquesta possibilitat ja no existia. A principis de juny del 2012, el bo públic espanyol a deu anys registrava una prima de risc (diferència amb el que pagava Alemanya) del 5,08%. El ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, concedia una entrevista el 5 de juny al periodista Carlos Herrera, que li preguntava si vindrien els homes de negre a Espanya. “No. Espanya no és tècnicament rescatable”, va assenyalar el ministre. És la clau. El cap de setmana del 9 i el 10 de juny Espanya va sol·licitar a l’Eurogrup un crèdit de 100.000 milions d’euros per rescatar Bankia.

Però la història no acaba amb aquest rescat a mida. Les primes de risc van continuar pujant. El 24 de juliol la del bo públic espanyol pujava al 6,37%, bastant per sobre de la italiana. El president del BCE, Mario Draghi, veient que els mercats no compraven les seves promeses, anunciava el 26 de juliol del 2012 que el BCE “faria tot el que calgués” per defensar l’euro. A principis de setembre el BCE aprovava el mecanisme OMT ( outright monetary transactions ). Es comprarien bons públics d’un país amb problemes en els mercats secundaris a canvi d’un programa d’ajust. A principis de desembre del 2012 Montoro considera que la prima de risc, al 3,85%, seguia sent elevada.

El ministre va convocar un nodrit grup de corresponsals estrangers. No hi hauria decisió governamental sobre el rescat, via OMT. La decisió, explicava, corresponia a Rajoy. Però va afegir una dada: Alemanya transmetia al govern espanyol que no havia de demanar-lo perquè el sistema OMT era simbòlic, que buscava desactivar l’especulació als mercats només amb la disposició d’actuar. Que aguantem uns mesos, deia Montoro. Aquell matí, el periodista David Román, després de la reunió, escriu la crònica per a l’edició digital del Wall Street Journal. Un alt càrrec del govern -assenyala- apunta que el govern ha consultat amb Alemanya la possibilitat de sol·licitar l’aplicació del programa OMT i que Merkel li ha dit que no ho faci. Román -que ara treballa per a l’agència Bloomberg, a Singapur- explica a l’ARA que, en el tema del rescat, Rajoy intentava rendibilitzar la inacció. “És la reacció típica de Rajoy. Montoro ens va explicar que considerava que el rescat era necessari. Però que no es podia demanar perquè Alemanya els havia dit que no ho fessin”, recorda Román des de Singapur.

Des que Draghi va llançar el nou programa OMT, el rescat clàssic, aplicat a Grècia, Irlanda i Portugal ja era història. El sistema de l’euro no tenia capacitat per injectar centenars de milers de milions d’euros a Espanya. Tot es reduïa, doncs, a demanar l’aplicació de l’OMT o no fer-ho. Ara com ara aquest programa no s’ha arribat a aplicar. Montoro va elaborar mesos després el que podria anomenar-se la mitologia del rescat : “Va ser Mariano, personalment; sí, sí, ell solet, amb el seu particular estil, la seva manera de ser. A ell li deu Espanya no haver sigut intervinguda”.

Més continguts de