La campanya arrenca als tribunals
El futur dels presos polítics marcarà unes eleccions convertides en un plebiscit sobre el 155
BarcelonaAmb un ull pendent de Madrid i l’altre de Brussel·les. Així arrenca aquesta nit la cursa electoral del 21-D, i des del primer moment es fa evident que no es tracta d’una campanya més i que no es tracta ni de bon tros d’una campanya normal. No ho és perquè qui va convocar les eleccions no va ser el president de la Generalitat sinó Mariano Rajoy a través de l’article 155. I perquè per primera vegada els comicis seran un dijous laborable i no un festiu. No és normal, sobretot, perquè Junts per Catalunya i ERC tenen, per ara, bona part dels seus candidats a l’exili o a la presó. El futur judicial dels membres del Govern marcarà de ben segur els pròxims dies d’una campanya que, aquesta vegada, comença als tribunals i acaba a les urnes.
El dia zero de la campanya estarà condicionat, doncs, pel que decideixin un jutge a Madrid i un altre a Brussel·les. D’una banda, el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha de prendre una decisió sobre els consellers empresonats, a més de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. De l’altra, pràcticament a la mateixa hora però a gairebé 1.500 quilòmetres, un jutge belga escoltarà el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i els quatre consellers que són amb ell abans de decidir si els extradeix a Espanya. Una resolució, tanmateix, que es pot recórrer fins a dues vegades, per la qual cosa podria no ser definitiva fins al gener.
Sí que tindrà efectes immediats, en canvi, la decisió de Llarena al Suprem. Després d’escoltar com divendres els consellers i Jordi Cuixart i Jordi Sànchez es desmarcaven en major o menor grau de la via unilateral, el jutge s’ha donat un cap de setmana sencer per decidir si els manté en presó preventiva com demana la fiscalia o si, per contra, trenca amb la línia dura mostrada per l’Audiència Nacional i decreta la llibertat sota fiança. Caldrà veure també si la decisió és idèntica per a tots o si hi ha resolucions diferents per a cada cas.
La incògnita sobre si els presos podran participar ja en la campanya electoral -excepte Meritxell Borràs i Jordi Cuixart, la resta formen part de les llistes de Junts per Catalunya o d’ERC- es mantindrà fins a l’últim minut. Gairebé fins a la mateixa enganxada de cartells que donarà el tret de sortida a unes eleccions que s’han convertit, d’entrada, en un plebiscit sobre el 155.
L’enfrontament entre el bloc contrari a la suspensió de l’autonomia i les formacions que van avalar el 155 és una de les principals claus amb què es llegiran els resultats del 21-D. Unes eleccions que amaguen, però, altres disputes i moltes incògnites. ¿L’independentisme revalidarà la majoria absoluta? ¿Superarà, finalment, el llindar del 50% dels vots? Per fer què? ¿ERC guanyarà unes eleccions catalanes per primer cop des de la Segona República? ¿O s’imposarà l’impuls que la llista transversal de Puigdemont ha donat a Junts per Catalunya? I si no hi ha majoria independentista, ¿quin serà el paper dels comuns? ¿Hi ha marge per a un nou tripartit? ¿Arribaran a posar-se d’acord el PSC, el PP i Ciutadans si l’aritmètica els brinda la possibilitat d’arribar a la Generalitat? Un grapat de preguntes que encara hauran d’esperar com a mínim quinze dies per ser respostes, però que haurien de començar a aclarir-se durant la campanya.
A diferència del 2015, aquesta vegada l’independentisme encara no ha definit el seu full de ruta. Junts per Catalunya, ERC i la CUP faran públics avui els seus programes, però fa setmanes que negocien la possibilitat d’incorporar un mínim comú denominador. Hi ha acord per fugir dels terminis autoimposats que tant han desgastat l’independentisme, i també en la necessitat de prioritzar la recuperació de les institucions catalanes i deixar sense efecte el 155. No hi ha consens, en canvi, per com fer constar el compromís amb la República Catalana. Mentre que la CUP insta a deixar per escrit la promesa de desplegar-la -desenvolupant la proposta de resolució aprovada en el ple de la declaració d’independència-, JxCat i ERC s’inclinen per fórmules menys explícites que alleugereixin el setge judicial al qual es veuen sotmesos. Ahir, en una entrevista a Nació Digital, Puigdemont ja treia ferro a la possible absència de punts en comú: “No cal que explicitem en un paper que estem en la mateixa causa”.
El full de ruta de la pròxima legislatura no és, però, l’únic dubte que encara ha de resoldre l’independentisme de cara a un 21-D en què s’ha fixat com a principal objectiu desfer l’empat etern i superar la barrera del 50% dels vots. La complexa situació processal de Puigdemont i Junqueras també posa en dubte quin pot ser el seu paper l’endemà de les eleccions. El president defensa que prendrà possessió, però -conscient que si trepitja territori espanyol serà detingut- no aclareix si podrà exercir com a cap de l’executiu. Junqueras, per la seva banda, sí que ha ungit Marta Rovira com a successora si ell continua a la presó.
La clau pot ser l’abstenció
La incertesa de l’horitzó independentista serà un dels factors que els comuns intentaran explotar per fer-se un forat en aquesta campanya, en què els tornarà a ser difícil fugir de la lògica plebiscitària i de les crides d’una banda i de l’altra a abandonar la seva indefinició. Pel que fa a Ciutadans i el PSC, competiran per liderar un front unionista en què el PP lluita per no empitjorar encara més els seus resultats. Convertir-se en última força a Catalunya deixaria greument ferida la imatge internacional de Mariano Rajoy després de suspendre l’autonomia.
Les eleccions, però, es presenten més incertes que mai. Des dels partits s’apunta que el traspàs de vot entre blocs és pràcticament inexistent -sí que existeix entre partits d’un mateix bloc-, per la qual cosa el factor clau d’aquesta votació pot recaure en l’abstenció, en el nivell d’esgotament de la ciutadania després d’uns mesos frenètics. Temperar o encendre els ànims del votant pot fer decantar la balança d’unes eleccions que han de mesurar l’impacte del referèndum de l’1-O i del 155. Els esdeveniments judicials que ja des d’avui marcaran la campanya poden ser determinants per configurar el Parlament que surti del 21-D. Una partida que avui comença als tribunals, però que s’acaba a les urnes.
