10 incògnites del 26-J

Diumenge que ve a la nit les urnes hauran emès un veredicte

FERRAN CASAS / MAIOL ROGER / JOAN SERRA CARNÉ

1. El PP té assegurat el triomf el 26 de juny?

Només una hecatombe pot allunyar Mariano Rajoy del triomf el 26-J. Tot i l’auge d’Units Podem (UP), i la declarada voluntat del partit de Pablo Iglesias de polaritzar la campanya per atreure vot útil de l’esquerra que vol fer fora Rajoy, la diferència és massa elevada (123 escons contra 69 el 20-D) per fer trontollar el PP, que s’assegura molts escons en províncies petites. L’enquesta més fiable, la del CIS, situa en l’escenari pitjor per al PP i el millor per a la confluència una diferència de 26 diputats (118 per a Rajoy, 92 per a Iglesias). Per molt que Iglesias aconsegueixi més vots encara i agreujar la debacle del PSOE, sembla impossible que Sánchez baixi dels 70 escons i UP superi els 100. Una altra cosa és el regust que té la victòria de Rajoy: per sota dels 130 escons (objectiu complicat, segons els sondejos), el president en funcions tindrà difícil mantenir-se i el PP haurà de triar si sacrifica el seu màxim dirigent per facilitar un pacte, passa a l’oposició o intenta forçar unes terceres eleccions.

2. Es confirmarà l’avançament d’Units Podem al PSOE?

Tot i la resistència del PSOE a acceptar-ho -la resignació és molt mal enemic en política-, l’efecte mecànic de la suma de l’esquerra, l’apel·lació al vot útil per tombar Rajoy, l’efecte carro guanyador i la indefinició de Pedro Sánchez sobre els pactes que farà si no és president converteixen en probable l’avançament. Els socialistes confien que la nostàlgia d’un passat gloriós i la por a Podem mobilitzin els abstencionistes i el votant més clàssic i facin decantar la balança al 10% d’indecisos que dubten entre les dues opcions de l’esquerra espanyola. La bronca de Sánchez contra Iglesias ofereix dubtes: la majoria de socialistes, segons un sondeig de Metroscopia, s’estimarien més un pacte de govern amb Units Podem i sense C’s, que Ferraz refreda.

3. Hi haurà majoria d’esquerres o de dretes?

Cap enquesta pronostica la majoria de dretes (PP i C’s). Pel que fa a l’esquerra, la suma d’UP i PSOE pot ser superior en escons i quedar prop dels 176 que fan la majoria absoluta. Si falten escons els socialistes voldran, de nou, comptar amb Ciutadans, mentre que Iglesias preferirà governar en minoria i buscar suports puntuals dels nacionalistes bascos i els independentistes catalans, que poden entrar al joc si obtenen contrapartides i per allunyar el risc de gran coalició. ERC i CDC ni volen ni poden assumir gaires compromisos perquè difícilment prosperarà la promesa de referèndum, que han convertit en condició sine qua non. En cas que Iglesias aconseguís ser president, el seu soci potencial, el PSOE, i els dos grans partits de l’oposició, el PP i C’s, seguiran estant radicalment en contra del dret a decidir.

4. Sánchez pot dimitir la mateixa nit del 26-J?

El 26-J hi ha en joc el cap de Rajoy i el de Sánchez. El primer necessita seguir de president per salvar-se i el segon millorar resultats i retallar les distàncies amb el PP. Les enquestes no diuen això en el cas del líder socialista. Si queda per darrere d’UP pot dimitir la mateixa nit electoral. Alguns barons ja van qüestionar que intentés ser president però li van permetre provar-ho i negar l’abstenció al PP per seguir. Ara Susana Díaz l’ha advertit que només val guanyar. Si Sánchez plega es nomenarà una gestora que convoqui un congrés. La gestora haurà de decidir, però, si els vots del PSOE serveixen per pactar amb Iglesias o per deixar el PP al govern.

5. Rivera mantindrà els seus resultats o pagarà el pacte amb el PSOE?

Rivera ja va quedar per sota de les expectatives que ell mateix i alguns mitjans van alimentar el 20-D i ara tem pagar també el fracàs del pacte per investir Sánchez. Amb els atacs a Podem intenta mimar el votant més dretà, decebut per l’acord amb els socialistes. I, alhora, intenta seduir votants del PP decebuts amb la corrupció i els més moderats del PSOE. Resistirà si sobreviu a la crida de Rajoy al vot útil.

6. Quin avantatge traurà En Comú Podem a Catalunya?

Impulsats per les enquestes, els comuns aspiren a eixamplar la victòria del 20-D, quan van obtenir 12 diputats. El vot dual els pot afavorir, embarrancat com està el procés. Fa mig any ja van fer el sorpasso al PSC a l’àrea metropolitana de Barcelona, on projecten esgarrapar dos diputats més si es confirmen els bons sondejos. La coalició de l’esquerra alternativa ha intensificat la campanya al territori per engreixar la bossa d’escons: a Tarragona confien obtenir-ne dos. Confirmar els 15 diputats del CIS seria un èxit.

7. Quin efecte pot tenir per al procés que l’independentisme reculi?

El procés està en redefinició, encarant una nova fase que s’ha d’iniciar en la qüestió de confiança de Carles Puigdemont. Una victòria d’En Comú Podem -segura segons les enquestes-, sumada a un descens del vot independentista (ERC pot avançar, però potser no prou per compensar la davallada de CDC), afectarà el debat intern. Els efectes ja han començat. La tornada del referèndum al primer pla (ara en format unilateral) és conseqüència de l’auge dels comuns i de la seva capacitat per instal·lar el dret a decidir al centre del debat, amb l’ajut de les dificultats de Junts pel Sí i la CUP per avançar plegats. Tot i que des de Madrid i els partits unionistes el descens es llegiria com un fracàs, el 26-J tindrà menys efecte que la refundació de CDC, la renovació a la CUP i la qüestió de confiança de Puigdemont. La partida important es juga al setembre, no abans. S’allunyarà, en qualsevol cas, la temptació de convocar eleccions.

8. Què pot passar a CDC si continua perdent suports?

CDC té coll avall un nou descens que agreujarà la patacada que ja va patir el 20-D (va passar de 16 a 8 escons). Oficialment, assegura que no afectarà el procés de refundació, però el congrés per crear un nou partit és només dues setmanes després del 26-J. Un mal resultat d’Homs pot tensionar el debat i afectar la renovació de lideratges del partit, en què Puigdemont ha agafat protagonisme. També afectarà els equilibris interns del procés: una altra victòria d’ERC sobre CDC qüestionarà el lideratge convergent.

9. Quina lectura farà la CUP dels resultats?

Tensionada pel no als pressupostos, que han fet emergir amb claredat les dues ànimes de la formació, la CUP viu més preocupada de la convulsió interna que del 26-J. Els resultats del desembre van evidenciar el viratge dels votants independentistes cap a l’esquerra -En Comú Podem i ERC van aglutinar bona part del vot cupaire-, una debilitat de CDC que va servir a la CUP per insistir en el veto a Mas. Si l’esquerra eixampla suports, els anticapitalistes se sentiran més legitimitats per influir en el full de ruta.

10. Guanyaran les confluències d’esquerres al PP al País Valencià i les Balears?

La taca de la corrupció va provocar un retrocés ostensible del PP al País Valencià i les Balears en les últimes eleccions espanyoles. Els populars, que ja havien assistit a la pèrdua d’ajuntaments i governs autonòmics, van imposar-se a les urnes, però amb un marge escadusser. Les confluències d’esquerres, instal·lades en l’acció de govern, es postulen ara per discutir el triomf a la dreta. Mónica Oltra, que ja va superar els socialistes al País Valencià, capitaneja aquesta aspiració, més factible per la suma d’Esquerra Unida. L’últim baròmetre del CIS encara situava la coalició valenciana per darrere del PP, però amb opcions de disputar escons clau als populars, com a Castelló. L’esprint final de campanya pot determinar el tomb electoral que vol materialitzar l’esquerra, que també és possible a les Balears, tot i que s’endevina més difícil. Iglesias hi ha fet campanya per donar visibilitat al pacte amb Més i fer front als conservadors.

Més continguts de