CAP AL 26-J

Un duel amb el PP com a diana

L'única aparició conjunta dels quatre candidats es va saldar amb una allau de crítiques a Mariano Rajoy

Maiol Roger / Joan Serra Carné
3 min
DISTENSIÓ PRÈVIA 
 Els líders dels quatre grans partits espanyols abans del debat.

BarcelonaMariano Rajoy, Defensiu

PUNTS FORTS: Absent en el debat de fa sis mesos, sap les potencialitats que té per guanyar el 26-J: va bastir el seu balanç econòmic triomfalista amb un seguit de dades que acompanyaven l’argument. També va presumir de la seva gestió de govern davant la inexperiència dels altres. Només va alterar el seu relat defensiu per enfrontar-se a Rivera, amb qui es juga el vot conservador i la pujada d’escons clau que busca per seguir sent president.

PUNTS FEBLES: La seva proposta de futur es basa en una promesa inconcreta d’incrementar llocs de treball i insistir que les coses s’han fet bé per perseverar. Massa encotillat amb el discurs après per respondre amb solvència als atacs que rebia dels rivals, va dubtar molt a l’hora de defensar-se sobre els múltiples casos de corrupció que afecten el partit. La seva crispació i la voluntat d’engegar el ventilador en el punt on més flaqueja el van debilitar.

Pedro Sánchez, Diluït

PUNTS FORTS: Va provar de postular-se com a tercera via furgant en el desgast dels anys de govern de Rajoy i culpabilitzant Iglesias de la repetició electoral. Amb la proposta de sotmetre’s a una mesura de confiança a mitja legislatura, va intentar recuperar la imatge de presidenciable que va embarrancar en el debat d’investidura fallit. Va provar de fidelitzar l’electorat progressista amb una munió d’iniciatives programàtiques contràries a les del PP.

PUNTS FEBLES: Desafortunat en l’arrencada, en què no va aparèixer en la salutació inicial per un error de la realització televisiva, no va trobar el marc idoni per discutir a Rajoy el seu llegat, tot i l’enganxada en el capítol de la corrupció. Perifèric en l’intercanvi dialèctic, va carregar contra Iglesias per defensar el dret a decidir a Catalunya i va veure com li qüestionaven la iniciativa de reforma federal. Va obviar Rivera i el pacte amb C’s després del 20-D.

Pablo Iglesias, Còmode

PUNTS FORTS: Conscient de la necessitat d’oferir una imatge que el projecti com a presidenciable, va buscar el cos a cos amb Rajoy sense excedir-se. Solvent en l’ecosistema dels platós, va fer una esmena a la totalitat a la política econòmica del PP, reduint el marc mental a un duel entre continuïtat o canvi. Va esgrimir les propostes en matèria social, va treure pit de les experiències municipalistes i va defensar el referèndum català, sense posar línies vermelles.

PUNTS FEBLES: Va fer evident la seva falta de química amb Sánchez, amb qui no va aconseguir posar-se d’acord després del 20-D i ara vol formar govern. Li va retreure que no focalitzés la rivalitat en el PP i va evidenciar que l’aliança amb els socialistes serà costosa. Rivera el va desgastar amb l’exemple grec quan va retratar les dificultats entre dibuixar un programa de màxims i aplicar-lo quan tocar governar, així com amb el deute amb els bancs d’IU.

Albert Rivera, Accelerat

PUNTS FORTS: És expert a debatre i va fer-se un lloc en un format en el qual era el que menys protagonisme tenia. Va ser incisiu contra Rajoy per prendre-li votant conservador, i especialment sòlid a l’hora de retreure-li els casos de corrupció del PP. L’al·lusió als papers de Bárcenas va deixar estabornit el líder del PP. Va provar de discutir el vot contra el bipartidisme burxant Iglesias per Catalunya i la viabilitat de les seves polítiques econòmiques.

PUNTS FEBLES: La seva necessitat de treure el cap davant la polarització de la campanya el va trair, i en molts instants es va mostrar excessivament nerviós. Va ser el candidat que més va interrompre la resta, i la seva insistència a relacionar Iglesias amb Grècia va ratllar l’exageració. Tot i ser el que menys atacs va rebre dels altres, va ser incapaç de respondre amb solvència quan Rajoy i, especialment, Iglesias li rebatien els arguments.

stats