L'#electolab del 27-S: Contra la "dictadura" de les enquestes

Les enquestes han esdevingut un element sagrat de veneració, un dogma i una veritat absoluta sense matisos, i és indiferent que hi hagi elements d'incertesa que en qüestionen la validesa

@aleixcuberes
2 min
Més de 5,5 milions de catalans podran votar el 27-S, 97.000 més que el 2012 / PERE VIRGILI

BarcelonaJoe Klein, una de les ments més brillants del periodisme polític nord-americà dels anys 90, menystenia el president Clinton i la generació de polítics que encarnava perquè criticava el "frau" que suposaven els polítics que guiaven les seves decisions en funció de la brúixola de les enquestes.

"Les enquestes no ens diuen què pensen les persones, volen esdevenir allò que les persones haurien de pensar", defensa el professor i antropòleg Manuel Delgado. Ras i curt. Es pot dir més alt, però no més clar, concís i contundent. Aquesta voluntat d'influir –que forma part de la cultura política de l'Estat, Catalunya inclosa– escapa de l'àmbit de la ciència de les enquestes i del món acadèmic.

Mentre al món anglosaxó les enquestes tenen prestigi –la indústria és la primera interessada a mantenir la seva credibilitat i professionalitat–, aquí els mitjans de comunicació busquen empreses afins que els vesteixin enquestes que expliquin als mitjans com els agradaria que fos aquesta realitat. Per això, les enquestes han esdevingut un element sagrat de veneració, un dogma i la veritat absoluta sense matisos, fins al punt que és indiferent que hi hagi elements importants d'incertesa que en qüestionen la validesa –a la primavera vam proposar identificar-ne alguns.

Les enquestes publicades només descriuen una foto fixa –parcial?– del passat, i volen influir en les persones generant expectatives. Al mateix temps, però, es demostren incapaces d'assenyalar o predir el futur. I menys encara en el cas del procés electoral i la campanya excepcional del 27-S. Avui, encara que algú en parli, no hi ha dades objectives per saber si el vot determinant es mourà per la por o per l'esperança, si la simpatia pel guanyador –'bandwagon'– o el que va perdent –'underdog'– incentivaran el vot. Fins al darrer moment caldrà guanyar-se tots els vots, un a un.

A més a més, les enquestes publicades els darrers dies han provocat que en certs despatxos oficials es respiri una certa autocomplaença davant els resultat anunciats, donant per feta la victòria. Si algú volgués desmobilitzar el vot sobiranista publicaria cada dia enquestes que assenyalin majories importants...

Ah, ja no es publicaran més enquestes a la premsa de l'Estat, tot i que sempre ens quedarà Andorra. Malgrat això, els actors més influents –campanyes electorals, bancs, mitjans, sectors estratègics...– continuaran fent-ne i rebent els resultats.

stats