Política 18/09/2015

Com seria la desconnexió amb Espanya?

Catalunya utilitzaria transitòriament el dret espanyol, amb excepcions com la presó permanent revisable

Núria Orriols
3 min
CONSTITUCIÓ CATALANA
 Es preveu un procés constituent que garantiria la participació ciutadana.

BarcelonaDesprés de les eleccions del 27-S, si hi ha majoria absoluta independentista, Junts pel Sí s’ha compromès a aplicar un full de ruta per assolir l’estat català: declaració d’inici del procés d’independència, construcció d’estructures d’estat, proclamació d’independència i, “immediatament després”, aprovació de la llei de transitorietat jurídica per assegurar que “no hi hagi salts al buit”. En què consisteix, però, aquesta normativa que portarà el pes de la transició? Què inclourà? Els passos per elaborar-la no començaran de zero. El Comissionat per a la Transició Nacional s’hi ha dedicat fins a la seva suspensió.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Segons fonts coneixedores de diversos esborranys, la llei de transitorietat jurídica o llei fundacional del nou estat definiria Catalunya com un “estat de dret, democràtic i social”, especificaria els seus límits territorials, clarificaria com s’adquireix la nacionalitat catalana, a més de definir les principals institucions del país, i precisaria “quin és el dret vigent a Catalunya a partir del moment de la independència”.

La successió d’ordenaments

Si arriba la desconnexió, el nou estat no haurà pogut dictar totes les normes necessàries per funcionar. Per tant, en cas que es proclami la independència, s’haurà d’anunciar la continuïtat del dret local, autonòmic, estatal i europeu vigent en el moment de la desconnexió. Però hi hauria excepcions. Segons ha pogut saber l’ARA, en l’última legislatura cada departament ha treballat en les lleis que continuarien vigents i les que no en el moment de la creació del nou estat, sota la batuta del Comissionat. La consigna és estar “preparats”, asseguren les fonts consultades. La llei de transitorietat jurídica disposaria la continuïtat de totes les lleis actuals, amb l’excepció de la presó permanent revisable (fruit de l’última reforma del Codi Penal), la llei d’unitat de mercat i la jurisdicció militar, ja que no encaixarien amb els valors fundacionals del nou estat. Tot i això, l’escenari encara és obert i aquest ventall d’excepcions es pot ampliar més endavant.

La norma també inclouria clàusules generals per adaptar la nomenclatura dels organismes públics (les conselleries passarien a dir-se ministeris) i es garantiria la continuïtat de tots els actes d’execució de les lleis, com autoritzacions, llicències o concessions.

Nacionalitat i ciutadania

Un dels punts clau de la llei de transitorietat serà el capítol de la nacionalitat, ja que definiria qui pot votar a les eleccions constituents. Segons fonts coneixedores d’esborranys, la definició de català seria la mateixa que la de l’Estatut: “És català qui té el veïnatge administratiu a Catalunya”. Així, tindrien la nacionalitat catalana d’origen aquells ciutadans que en el moment que entrés en vigor la llei posseeïssin la nacionalitat espanyola i estiguessin empadronats a Catalunya, malgrat que s’exigiria que l’empadronament fos de com a mínim un any -per evitar trasllats ficticis-. Igualment, adquiririen la nacionalitat d’origen les persones que tinguessin la nacionalitat espanyola i haguessin nascut a Catalunya, a més dels nacionals residents a fora que acreditessin una residència administrativa en territori català durant almenys cinc anys. També els fills de pare o mare català. A part, podria sol·licitar la nacionalitat catalana tothom qui, sense tenir l’espanyola, hagués residit en els últims cinc anys a Catalunya, o dos anys en el cas dels ciutadans de països amb els quals actualment Espanya ho té pactat (com alguns països llatinoamericans). O bé contraient matrimoni amb una catalana o un català.

De dues administracions a una

A part de la substitució dels ordenaments, també cal una “successió ordenada d’administracions”. La idea és passar de dues administracions (l’estatal i autonòmica) a una (la del nou estat català). En aquest àmbit, segons els consultats, es regularien diversos procediments per permetre que els funcionaris i la resta del personal que treballa a l’administració de l’Estat a Catalunya puguin integrar-se a l’administració del nou estat. Els treballadors públics que ja depenen de la Generalitat s’hi incorporarien de “forma automàtica”. També es garantiria que la Generalitat substitueixi l’Estat en tots els contractes contrets que afectin Catalunya per garantir-ne la continuïtat.

Un cop aprovada la llei de transitorietat, s’aprovaria la del procés constituent. Regularia la fase institucional de l’elaboració de la Constitució catalana i hi encaixaria les aportacions que hi hagin fet els ciutadans en la primera de les dues fases previstes en el procés constituent . Aquest serà el punt de trobada entre el Parlament i la ciutadania per rubricar la nova carta magna catalana. Tot, però, queda subjecte al que diguin els votants el dia 27.

stats