Els dos grans partits, cada vegada més petits

PP i PSIB toquen fons i el bipartidisme es romp per primera vegada en uns comicis a Balears. Ja va estar a punt de fer-ho en les europees de l'any passat

Els dos grans partits són cada vegada més petits. El bipartidisme s'ha romput per primera vegada en uns comicis a Balears. PP i PSIB no arriben junts al 50% dels vots, una situació que ja va estar a punt de produir-se a les europees de l'any passat. El trencament de l'hegemonia dels dos partits estatals es tradueix principalment en la irrupció de Podem, el creixement de MÉS i, en menor mesura, també en l'entrada d'El Pi i Ciutadans al Parlament. El gran daltabaix del PP balear, que s'enfonsa fins al 28,5% després de dècades per damunt dels 40 punts, és el que arrossega principalment els resultats dels dos grans partits, però els socialistes illencs també han caigut fins al 18,9%, la primera vegada en la seva història que no superen els 20 punts en uns comicis. Tots dos han tocat fons.

El que semblava un vot de càstig important als dos grans partits estatals que es limitaria a unes europees esdevé tendència en repetir-se en les autonòmiques. PP i PSIB sumaren l'any passat just el 50,6% dels vots. Les votacions més bipartidistes fins ara a Balears havien estat les generals de 2008, amb un 89,3%, i en unes autonòmiques, les de 2007, amb un 78,8%. En les del 24-M, populars i socialistes sumaren tan sols el 47,4%. 

La caiguda sense precedents dels dos grans partits té diferents lectures i traduccions. El PP balear i el PSIB es veuen arrossegats pel mateix desgast que pateixen les seves marques en l'àmbit estatal. Per això mateix s'explica l'aparició en major i menor mesura de Podem i Ciutadans, dues formacions també en clau estatal. Els de Jarabo irrompen com a tercera força al Parlament i el 14,7% dels vots, com ja apuntà la formació quan aparegué a les europees. La seva entrada castiga sobretot els socialistes, però també recullen vots de l'esquerra que abans quedaven a l'abstenció. Ciutadans ha rascat entre el PP, però menys del que s'esperava, i el PP continua patint l'abstencionisme entre els seus.

Més sobiranisme, amb matisos

L'altra lectura de la caiguda del bipartidisme, en clau balear, i la seva traducció, més sobiranista, són els resultats obtinguts per MÉS i El Pi. La coalició ecosobiranista fa el seu anhelat salt (15,3%) fins a situar-se molt a prop del PSIB. No obstant això, aquests resultats arriben quan el discurs sobiranista no ha estat un dels principals eixos de MÉS durant la seva campanya electoral. Amb tot, les enquestes no preveien un creixement tan fort i ha aconseguit superar la irrupció de Podem, que semblava que li faria de tap, i la seva crescuda és superior a la caiguda dels socialistes.

El Pi ha quedat a prop d'un 8% dels vots, arreplegant un vot regionalista de centredreta que quedà orfe dins el PP de Bauzá i per la desaparició d'Unió Mallorquina. La reclamació de més sobirania per a Balears, de manera autonomista, sí que ha estat el discurs central de la formació, que ha sostingut els seus grans resultats en la Part Forana de Mallorca, feus on l'electorat no es mou tan en clau estatal com a Palma, que queda com a assignatura pendent d'El Pi. L'handicap dels regionalistes és que, davant la majoria de l'esquerra al Parlament, no seran decisius.

El PP balear perd el seu coixí respecte de l'estatal

Una altra tendència que apareix en els resultats dels dos grans partits és que el PP balear perd el seu coixí de suport que tenia tradicionalment respecte del partit estatal. Aquell marge, que caracteritzava la seva particularitat i fortalesa a Balears, que mantenia a favor seu malgrat que els resultats dels populars fossin dolents arreu de l'Estat. En les autonòmiques d'aquest diumenge, el PP ha obtingut una mitjana del 27%, mentre que ha Balears ha estat just d'un punt i mig més.

Les dades mostren com el diferencial durant la dècada dels vuitanta i la primera meitat dels noranta va ser de més de 10 punts a favor del PP balear (i va arribar a ser de 15 punts en les generals del 89). En tot cas, en aquesta època el PP governava a Balears, però no era encara un partit de govern a l’Estat. En la segona meitat de la dècada dels noranta, quan els populars es converteix amb José María Aznar en partit de govern, el marge es va reduir lleugerament, però sempre va estar per sobre dels sis punts. La dinàmica es va mantenir fins a les europees de 2004, on el diferencial encara es reduí més i passà a situar-se per sota dels cinc punts. De llavors ençà, sempre s’ha mantingut per sota dels cinc punts i en les europees es reduí fins poc més d’un punt, com ara s'ha mantingut a les autonòmiques.