11.640 docents són cridats a votar amb la ressaca d'un conflicte no resolt

PalmaSetanta-cinc meses habilitades a escoles i instituts de les Illes: 65 a Mallorca, 9 a Menorca, 9 a Eivissa i 1 a Formentera. 11.640 docents en actiu cridats a votar entre les 13 i les 18 hores per triar els 43 delegats sindicals que hauran de formar la Junta de Personal Docent no Universitari de les Illes Balears. Són algunes de les dades de les eleccions sindicals que han centrat més l'interès dels darrers anys per mor de la ressaca d'un conflicte educatiu que encara no s'ha tancat però que ha baixat la intensitat.

De fet, el conflicte ha motivat la irrupció de dos sindicats que presenten candidatura per primera vegada a l'àmbit de l'ensenyament: Alternativa i Unió Obrera Balear. Sorgits al voltant de l'Assemblea de Docents, tots dos es comprometen a ser-ne l'altaveu dins la Junta de Personal Docent.

En total són sis els sindicats que es presenten a les eleccions: l'STEI-i (encapçalada per Cosme Orell), FETE-UGT (Maria Alarcón), ANPE (Antoni Riera), FE-CCOO (Toni Baos), UOB (Jaume Sastre) i Alternativa (Jordi Bardají). Són moltes les reivindicacions que acosten les propostes dels sindicats, com ara la recuperació dels drets laborals i salarials perduts amb les retallades. Ara bé, què és allò que els defineix i diferencia?

STEI-i

El sindicat té actualment 21 dels 43 membres de la Junta de Personal Docent no Universitari i per això la presideix. De fet, té una llarga trajectòria de suports i fa 28 anys que gaudeix de majoria en el sector. L'STEI-i hi presenta 204 candidatures i defensa, com a tret diferencial, que és un sindicat de "lluita i de negociació", amb paraules del seu secretari general, Biel Caldentey. La candidatura del sindicat majoritari es defineix també per defensar "una escola pública, de qualitat social i en català" i la lluita per "la dignificació de les condicions d'escolarització i laborals dels docents".

A favor seu hi ha haver sabut captar el malestar per la imposició del TIL i haver estat un dels convocants de la vaga indefinida de docents, a més d'haver aconseguit victòries judicials, com ara la sentència que anul·la el TIL –que parteix d'un recurs col·lectiu–, l'anul·lació del tribunal que permetia triar a dit el comitè de selecció dels inspectors i l'anul·lació dels serveis mínims imposats per Educació, entre d'altres. D'altra banda, les crítiques han arribat a aquest sindicat per haver subscrit el Pacte d'Interins el passat mes de juliol amb Joana Maria Camps, tot i que Caldentey justificà la decisió basant-se en els resultats de les consultes fetes als afiliats.

FETE-UGT

La Federació d'Ensenyament d'UGT obtingué 8 representants a la Junta de Personal Docent i hi presenta ara 127 candidats. La segona força a l'ensenyament vol "fomentar la participació dels docents a la Junta de Personal Docent no Universitari en el sentit que sigui un veritable comitè d'empresa", amb paraules del secretari de comunicació, Jordi Picó.

FETE-UGT no va subscriure la convocatòria de la vaga indefinida i això li ha restat visibilitat durant els mesos més intensos i durs del conflicte educatiu, ja que tampoc no participà de la negociació fallida amb Camps i Estarellas amb els comitès de vaga. Ara bé, tot i no ser-ne un dels convocants, la secundà i optà també per participar de la lluita judicial contra el TIL i fou, juntament amb l'STEI-i i FE-CCOO, un dels recurrents a l'Ordre TIL el juliol passat. Recentment el sindicat informà d'una sentència favorable que reconeixia el dret a cobrar el segon sexenni amb efectes retroactius a una interina. Fou un dels que no signaren el Pacte d'Interins amb Joana Maria Camps.

FE-CCOO

Amb 7 membres a la Junta de Personal Docent, la Federació d'Ensenyament de CCOO presenta a aquestes eleccions sindicals fins a 175 candidats. El seu secretari general, Toni Baos, espera i demana que "es valori la feina feta i el posicionament que hem tingut en el conflicte". Igualment, recorda que FE-CCOO no va signar el Pacte d'Interins perquè "no es va acceptar cap de les nostres propostes", per la qual cosa recorda als docents que "el vot també afecta en els assumptes laborals". El seu cavall de batalla, diu, "recuperar els drets laborals i salarials robats pel decret de retallades del 2012".

FE-CCOO ha guanyat visibilitat aquest darrer any per ser convocant, juntament amb l'STEI-i i l'Assemblea de Docents, de la vaga indefinida. La Federació d'Ensenyament de Comissions Obreres també ha aconseguit sentències favorables que reconeixen el cobrament de sexennis per als interins docents de les Illes Balears.

ANPE

El sindicat que lidera Antoni Riera té actualment 7 representants a la Junta de Personal Docent i hi presenta 132 candidats. Prioritza "recuperar tots aquells aspectes econòmics i laborals", ja que, "per restituir el prestigi perdut, volem començar per la recuperació dels sexennis, la paga extra retallada i el professorat perdut –especialment a Secundària, per l'augment lectiu–". Igualment, aposten per "la disminució de la tasca burocràtica dels docents i dels centres, la negociació d'un estatut docent –en què s'inclogui l'accés a la funció pública, l'establiment de la carrera professional que motivi el professorat i el reconeixement del docent com a autoritat pública en l'exercici de les seves funcions–”.

El sindicat, que sempre ha estat titllat d'afí a les posicions del Partit Popular, s'ha mostrat contrari aquesta legislatura a la imposició del TIL, que arribà a qualificar "d'irresponsabilitat pedagògica", i al tarannà hermètic i gens negociador del Govern. ANPE signà, juntament amb l'STEI-i, el Pacte d'Interins.

UOB

Unió Obrera Balear (UOB), amb una llarga trajectòria sindical, es presenta per primera vegada a les eleccions dins l'àmbit de l'ensenyament públic. Ho fa amb 53 candidatures i amb el compromís de no signar cap acord amb l'Administració "si prèviament no ha estat ratificat per l'Assemblea de Docents", recorda Jaume Sastre.

Ara bé, també deixen clar que la UOB "no és el sindicat de l'Assemblea de Docents, senzillament perquè aquest sindicat no existeix". Recorden que, des del moment en què aquesta va decidir el passat mes de juny no convertir-se en un sindicat, el fet que algú "s'autoproclamàs el sindicat de l'assemblea demostraria una manca de respecte" per les seves decisions. Una altra cosa, explica Sastre, és que es faran arribar les reivindicacions dels Docents a les meses de negociació. Igualment, asseguren que "convidaran" els representants que l'assemblea triï perquè els acompanyin a les meses. Així mateix, proposaran una assemblea en què es voti si el sindicat ha d'acudir o no a les meses sectorials, en cas d'aconseguir representació suficient per fer-ho, mentre Núria Riera no convoqui els comitès de vaga dels Docents, de l'STEI-i i CCOO.

Alternativa

Alternativa és, pròpiament dit, l'únic sindicat nou que es presenta a aquestes eleccions, i ho fa amb 55 candidats. Nascut arran del fenomen de l'Assemblea de Docents però al marge, ja que la mateixa assemblea rebutjà la proposta de convertir-se en sindicat, consideren i mantenen en els seus estatuts que, "si l'Assemblea de Docents no té un representant amb veu i vot a les meses sectorials o tècniques, no pot defensar els acords davant l'Administració" i que "els sindicats han ignorat aquests acords fins ara". Una altra de les novetats que proposen és la d'establir una rotació dels seus càrrecs cada tres anys, assumir com a seus els acords de l'Assemblea de Docents i no impartir formació, ja que "l'Administració té recursos suficients per tal d'impartir la formació als centres: infraestructura informàtica i aules, moltes vegades desaprofitades". "Som gent de base de l'Assemblea que no tenim passat", destaca Jordi Bardají.

Recompte de vots

El recompte de vots s'efectuarà un cop tancades les urnes des de la Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats a través d'una mesa coordinadora. Els resultats d'aquestes eleccions sindicals –que tenen lloc cada 4 anys– determinaran la distribució de la Junta de Personal, en la qual, per tenir-hi representació, s'ha d'obtenir almenys el 5% dels vots.

La Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats recorda que durant les hores de votació les activitats lectives seran suspeses, fet que ha motivat les crítiques de les famílies organitzades a través de la Confederació d'Associacions de Pares i Mares d'Alumnes (COAPA), i que cada centre ha de comunicar a les famílies el manteniment o la suspensió dels serveis complementaris.

Es desconeix quin efecte tindrà la mobilització dels darrers dos cursos en aquesta convocatòria electoral. A les darreres eleccions superà el 50%.