A la meva carta als Reis Mags em vaig oblidar de demanar-los la fi dels assajos amb bombes atòmiques arreu del món, cosa que si algun dia arribàs a produir-se faria absolutament innecessària la feina del Sistema Internacional de Monitorització (SIM) que s’encarrega de vigilar les proves nuclears de tot el món. Aquesta infraestructura té un pressupost de mil milions de dòlars –sí, ho heu llegit bé!– i consta de 282 estacions repartides per tot el planeta amb l’únic objectiu de cercar indicis de tests atòmics subterranis o atmosfèrics mitjançant els mesuraments sísmics i l’anàlisi de partícules radioactives.
El SIM va sorgir amb l’objectiu benintencionat que les nacions no obtinguessin un arsenal nuclear o que no el renovessin en secret. El problema és que règims com el de Corea del Nord i l’iranià mai han tingut gaire clar les diferències entre la bomba termonuclear i la d’hidrogen, o entre Einstein i Oppenheimer. Altres països sembla que ho han tingut clar, però senzillament els ha estat ben igual fins ara, ja que ni els Estats Units ni la Xina han ratificat el tractat de proliferació no nuclear. Estimats Reis Mags d’Orient: pel bé de la ciència i de la humanitat, no ens porteu mai més neutrons, urani i plutoni. Ja ni tan sols volem carbó... que també contamina!
