Una mar cada cop més calenta farà més freqüents els aiguats

BarcelonaPodem saber si el canvi climàtic ha tingut alguna cosa a veure amb la torrentada de Sant Llorenç? La climatologia és una ciència que necessita sèries de 20 o 30 anys de dades per treure conclusions i se sent incòmoda davant la pregunta que la societat fa en un episodi d’inundacions o una onada de calor: és culpa del canvi climàtic? Segurament per aquesta pressió, en els últims anys van aflorant els estudis que analitzen els episodis meteorològics extrems per acotar al màxim la responsabilitat de l’escalfament global i, per tant, dels humans. Són estudis basats, sobretot, en tècniques estadístiques, en què es tracta de comparar les dades d’un episodi concret amb totes les dels anys anteriors i comprovar si les d’aquest episodi són prou estranyes per dir que s’escapen d’aquest patró i que, per tant, l’escalfament global està fent desplaçar la normalitat.

Els fenòmens més estudiats són els episodis de calor i els de pluges. Des de fa sis anys, l’American Meteorological Society publica uns informes anuals en què s’analitzen els episodis extrems d’aquell any i es determina si es poden vincular al canvi climàtic. Després d’analitzar 131 episodis de tot el món, aquest grup d’experts ha determinat que un 65% han estat agreujats pel canvi climàtic, i en un 35% no s’hi troba cap relació. El cas és, però, que la relació amb l’escalfament és molt més clara en els casos de temperatures extremes que en els casos d’inundacions.

Els episodis de pluges fortes a la tardor són un clàssic de la Mediterrània, però enguany hi ha un factor que té a veure amb el canvi climàtic que les pot haver fet més potents: la temperatura de la Mediterrània ha batut rècords històrics. Durant la segona part del setembre, la mitjana de temperatura de la mar va arribar a situar-se a dos graus per sobre de la mitjana, una anomalia molt exagerada tenint en compte que es tracta d’una temperatura mitjana de tota la mar i no d’un punt concret. Com a mínim des del 1982, mai la tardor no havia començat amb una Mediterrània tan calenta, segons dades del Centre d’Estudis Ambientals del Mediterrani, ubicat a València. Això pot haver afavorit la formació de les dues borrasques gairebé tropicals que han afectat Grècia i Tunísia durant les últimes setmanes, però en el cas d’una tempesta tan local com la de Sant Llorenç el vincle seria molt difícil d’establir.

Humitat com a combustible

A milers de quilòmetres de distància de Mallorca, fa pocs dies l’huracà Florence provocava unes pluges extraordinàries i una situació catastròfica a la costa est dels Estats Units, una devastació similar a la que va provocar l’huracà Harvey a Texas fa menys d’un any. Poc després d’aquell desastre, el prestigiós climatòleg Michael E. Mann publicava un extens text a Facebook en què explicava com havia influït el canvi climàtic en aquell huracà: “Per cada mig grau que puja la temperatura de la mar, augmenta un 3% la humitat a l’atmosfera. Més humitat es tradueix en potencial per a aiguats més importants”.

Els huracans són fenòmens molt diferents dels aiguats que vivim a la Mediterrània, però tenen un punt en comú: una mar més calenta fa augmentar el potencial que siguin més forts. El doctor Martín-Vide, catedràtic de la Universitat de Barcelona, fa servir sovint la metàfora de la gasolina: una mar més calenta vol dir més combustible per a les tempestes.

Que a conseqüència de l’escalfament global la mar està cada vegada més calenta és un fet comprovat: a Catalunya, a partir de l a sèrie de dades de l’Estartit que va començar els anys 70, s’ha pogut constatar que la temperatura ha augmentat una mitjana de 0,3 ºC per dècada. La temperatura marina és només un ingredient de les tempestes, els aiguats requereixen també condicions de temperatura idònies a les capes mitjanes i altes de l’atmosfera: una mar més calenta no garanteix que els anys vinents plogui més.

Cap a on aniran les pluges?

El clima a Europa està regit sobretot per un corrent de vents d’oest a est que habitualment governa el temps. En els últims mesos, aquest vent ha estat feble en molts moments, i això ha generat una situació de cert desordre. Aquest fet, per exemple, ha afavorit temperatures extraordinàriament altes al nord d’Europa durant l’estiu, i també ha afavorit que es despenjàs l’aire fred en altura que ha afavorit les tempestes dels últims dies. Aquest desordre pot ser una tendència del clima del futur? El més probable és que no. Els escenaris més plausibles fan pensar que en el clima del futur més aviat es reforçarà aquest corrent de vents d’oest a est habitual a Europa. Això es traduiria en més pluges a la meitat nord, però, en canvi, menys a la meitat sud. El més probable és que tinguem una mar més calenta, però menys ocasions de pluja. Per tant, un clima en què la pluja serà menys freqüent però, en canvi, més torrencial.