Artesania catalana: tradició i innovació

El camp de l’artesania és molt divers: es pot des de treballar una peça única fins a fer sèries curtes o, fins i tot, en alguns casos, arribar a esdevenir una indústria artesana amb uns 20 o 30 treballadors. Majoritàriament es tracta de produccions vinculades a l’àmbit familiar (un 66% de les empreses són unipersonals), on hi ha una suma d’ofici i disseny. El producte artesà s’elabora amb una matèria primera natural o una matèria industrial reciclada, i combina la tècnica amb la tradició i la innovació. Aquests productes tenen com a destinació l’ús com a complement personal o com a element útil per a la llar, i també n’hi ha de vinculats amb l’arquitectura, l’interiorisme i els grans volums.

Readaptació i actualització

El sector de l’artesania té un volum de facturació aproximat de 400 milions d’euros i s’ha anat readaptant i actualitzant als nous temps. En un món globalitzat, cal ser competitiu, sobretot en un segment en què no hi ha grans produccions, sinó feines on les mans, la creativitat i l’originalitat tenen un paper cabdal. Aquesta peculiaritat fa que el sector de l’artesania pugui ser un bon inici per als joves que volen començar a treballar.

Atesa la diversitat de l’artesania catalana, a vegades hi ha dificultats per aplicar unes polítiques sectorials homogènies, ja que és diferent treballar el cuir que el fang o el vidre, per posar un exemple. Per projectar i promocionar l’artesania artística i d’ofici a Catalunya, sobre la qual la Generalitat té competències exclusives, el Govern disposa del Consorci de Comerç, Artesania i Moda (CCAM), que fomenta aquesta transversalitat del sector mitjançant el Centre d’Artesania Catalunya.

Des d’aquest organisme, entre altres actuacions, també es desenvolupa un programa de promoció comercial de l’artesania vinculat al món de les fires, tant les adreçades a compradors i col·lectius professionals com les obertes al gran públic.

Per Xavier Villas, cap de l’Àrea d’Artesania del CCAM, “un dels objectius és fer visible la qualitat i la diversitat de la nostra artesania i facilitar una presència activa dels diferents sectors artesans catalans al món firal”.

Ampli teixit associatiu i gremial

Un aspecte important del sector de l’artesania és el seu ampli teixit associatiu i gremial, amb gairebé 40 entitats, que demostren el seu caràcter transversal. Entre aquestes entitats destaca la Federació d’Associacions d’Artesans d’Ofici de Catalunya (FAAOC), constituïda el 2004 i que té 17 entitats associades (territorials i sectorials d’oficis concrets com ara la ceràmica, el tèxtil i el vidre) que apleguen un miler d’artesans.

Segons explica el president de la FAAOC, Joan Farré, que també és president de l’Associació Catalana de Cistellers i Cistelleres, van crear la federació perquè “el sector trobava a faltar un organisme amb més pes per treballar conjuntament amb l’Administració per promocionar i comercialitzar l’artesania”. Entre els seus objectius, explica, hi ha “clarificar què és artesania i què no”.

Centre de Professionalització d’Oficis

Farré assenyala que també treballen amb el CCAM en un projecte per potenciar el coneixement pràctic dels oficis i complementar l’oferta educativa existent. Es tracta del Centre de Professionalització d’Oficis (CPO). El president de la FAAOC diu que “està previst que es posi en marxa l’any vinent amb dos cursos, un de ceràmica i un altre d’imatgeria festiva, és a dir, gegants, àguiles, capgrossos, etc.”.

Una altra iniciativa prevista és celebrar entre el 2015 i el 2016 una exposició d’artesania d’excel·lència, on es mostrin peces úniques que s’acosten a l’art. D’altra banda, de cara a l’any vinent es vol crear un grup d’assessorament i, al mateix temps, donar suport a les empreses del sector artesà per iniciar projectes conjunts d’internacionalització.

Sobre els joves i l’artesania, Joan Farré lamenta que “hi ha molta gent jove que s’està interessant pel sector, però, com que la figura de l’aprenent va desaparèixer fa un temps, tenen dificultats per accedir-hi”. Tanmateix, afegeix que “s’està recuperant el prestigi perquè hi hagi jovent que es vulgui dedicar al sector de l’artesania a Catalunya, i això és bo”.

Reconeixement i prestigi

La Generalitat atorga dos reconeixements de prestigi al sector de l’artesania, el carnet d’artesà i el Diploma de Mestre Artesà. Actualment tenen el carnet 3.200 persones, de les quals 500 han estat guardonades també amb el Diploma de Mestre Artesà. El carnet és una acreditació voluntària que expedeix el Govern a tota persona que produeix artesanalment, i que reconeix el domini tècnic, de qualitat i de disseny d’un o més oficis. Hi ha dos tipus de carnets, el professional i el cultural. Aquest últim va adreçat a qui ha acabat els estudis d’arts i oficis o difon un o més oficis amb demostracions o tasques pedagògiques sense ànim de lucre. El Diploma de Mestre Artesà es dóna a les persones que han fet de la seva professió un ofici artesà o un mitjà pedagògic amb excel·lència i mestratge, i que tenen un mínim de quinze anys de trajectòria professional reconeguda.

Empremtes de Catalunya

Sota la marca registrada d’Empremtes de Catalunya, que aviat tindrà botiga 'online', trobem diversos productes artesans que transmeten els valors del país i que estan classificats en 28 famílies. Aquests productes es comercialitzen a la botiga del Centre d’Artesania Catalunya, al carrer Banys Nous, 11, de Barcelona, i en altres punts de venda del país.

El Centre d'Artesania Catalunya, del Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya (CCAM), també té una sala d’actes a disposició dels artesans i col·lectius, dues sales d’exposicions i una biblioteca, a banda d’oferir informació del sector i demostracions d’oficis artesans en escoles.