J. V. Foix, segons Baltasar Porcel
L'escriptor mallorquí va publicar una llarga entrevista a la revista 'Destino' l'any 1967, on fa un retrat físic i líric del poeta de Sarrià, que s'autodefineix com a estoic
BARCELONA"La seva veu és lleugerament ronca i apressada. Mentre parla, els seus ulls, enfonsats i foscos, d'una brillantor viva i sòlida –de mineral candent– es dilaten i es contreuen tot envoltant l'oient. Quan calla té una actitud de desconcert, fins i tot d'intranquil·litat". Així presentava Baltasar Porcel el poeta J. V. Foix a l'article que va publicar l'any 1967 a la revista Destino. Poc abans de fer 75 anys, Foix s'autodefineix com a estoic –"no tinc orgull ni vanitat", explica– i llueix una capacitat discursiva important.
"Foix recita amb el llibre obert a les mans, encara que se sap el poema de memòria. Recita i les paraules s'eleven, agafen un relleu plàstic, creen un món real i alhora màgic, prodigiosament bell", escriu Porcel a l'article, que es pot consultar íntegrament al web de la Fundació J. V. Foix.
