Especials 18/02/2011

Barcelona és més que una tribu

Joaquim Prats
2 min
Joaquim Prats

La frase “Per educar un nen es necessita tota la tribu” vol dir que no n’hi ha prou amb l’esforç de la família i l’escola, tot i que són les peces fonamentals. La responsabilitat s’estén al conjunt de la societat. Però l’expressió no deixa de ser excessivament simple per caracteritzar la complexitat de societats com la nostra.

Una tribu té xamans, caps, supeditació i unanimitat en les representacions socials i culturals, de manera que la coherència social és per si mateixa educadora (o no). Barcelona no en té res, de tribu, i està poblada per ciutadans de pelatge molt divers, alguns agrupats (conscientment o inconscientment) en les anomenades tribus urbanes. La pluralitat, la varietat i la complexitat són les seves senyes d’identitat.

Acceptant l’esperit de la màxima, és necessari imaginar-se com es pot fer de l’educació una empresa col·lectiva. Per fer-ho, hi ha d’haver un sistema que impliqui en els objectius fonamentals totes les institucions possibles. Dit d’una altra manera: crear el que els pedagogs anomenen l’“educació en xarxa”, una manera privilegiada d’enfortir l’educació amb la participació del conjunt dels actors socials, públics o de la societat civil, en una organitzada trama. En altres paraules: conformar “una ciutat educadora”.

Clubs esportius, entitats d’esbarjo i culturals, associacions juvenils, museus, etc. han de participar en l’organització d’activitats escolars i extraescolars en col·laboració amb els centres educatius, que en són l’eix vertebrador. Qui ha de ser el promotor d’aquest model? En el nostre cas, ho ha estat i ho continua sent l’Ajuntament de Barcelona.

Barcelona Ciutat Educadora ja és realitat i ha servit d’exemple per a ciutats dels quatre continents. Però Barcelona ha d’avançar encara més per fer de l’educació la seva prioritat en la construcció d’un futur de progrés, llibertat, tolerància i felicitat.

stats