CAIXABANK INFORMA

Biometria, o com dir adeu a les claus i les contrasenyes

CaixaBank inverteix en biometria i innovació per garantir la seguretat financera de les persones

La privacitat i la seguretat, tant la individual com la de l’entorn, són dos béns que tota persona desitja preservar. També, i especialment, quan impliquen dades íntimes o confidencials, o accions que són quotidianes. En aquest sentit, reconèixer allò que sentim, allò que fem, allò que analitzem, és primordial. Tant, que forma part dels primers aprenentatges. Per exemple, un bebè necessita tot just entre 30 i 60 dies per aprendre a identificar perfectament els seus pares. El reconeixement de l’olor, la veu i la cara és la primera habilitat que desenvolupem quan arribem a aquest món, i durant la vida la fem servir de manera natural, inconscient gairebé. Avui, les màquines estan aprenent a fer exactament el mateix. És el que anomenem biometria. Segons els experts, la tecnologia més segura i còmoda que existeix. Per això CaixaBank inverteix en biometria i innovació, per garantir la seguretat financera de les persones.

L’escàner de retina, les empremtes dactilars i el reconeixement facial apareixen com les solucions de futur

El diccionari ens explica que la biometria és l’estudi dels paràmetres, ja siguin físics o de comportament, per identificar de manera inequívoca una persona. Traslladat a la tecnologia i als serveis, això vol dir escàners de retina, empremtes dactilars o reconeixement facial per accedir al mòbil i les seves aplicacions o per activar i entrar al cotxe, a casa o a l’oficina, per exemple. O per poder utilitzar serveis com el transport públic o altres de mobilitat. O per retirar diners o fer operacions en un caixer automàtic. Perquè l’iris dels ulls, les empremtes dels nostres dits i els trets de la cara, però també l’olor del nostre cos, les venes del palmell de les mans o fins i tot els batecs del cor ens fan únics i, per tant, identificables.

Cal pensar que es preveu que la biometria creixi un 2.500% en els pròxims anys. Ens estem acostant, doncs, a aquell moment en què oblidar-se o perdre les claus (d’on sigui) ja no serà una complicació de proporcions considerables. I qui diu les claus diu el pin de la targeta bancària o la contrasenya de l’ordinador o de tantes aplicacions que ens en demanen. Múltiples accions, en definitiva, de la nostra vida quotidiana.

Més continguts de