Carles Francino: "El tret diferencial d'Espanya és Madrid"

MadridEm rep a l'estudi, acaba les més de sis hores de ràdio, creuem els passadissos, demana un despatx (el seu és compartit), ens creuem Iñaki Gabilondo, ens asseiem i parlem una horeta. El noto satisfet per l'èxit, engrescat amb la segona tanda de paternitats de la seva vida i molt preocupat pel futur del periodisme, per la crisi i per com la crisi fa precari el nostre ofici.

___ Fa set anys vas deixar Barcelona i TV3 per anar a Madrid a fer els matins de la SER.

___ El balanç professional és excel·lent perquè n'estic aprenent un ou, perquè és un programa de més de 6 hores en què fas la informació més ortodoxa, pura i dura, i amb molts mitjans i corresponsals a tot el món com té la SER, però a més tens accés a un tipus de personatges i d'informació que d'una altra manera no tindries: escriptors, actors i actrius, pensadors, gent de l'espectacle, gent que et truca per telèfon i no té cap càrrec però tenen coses a dir... Això és collonut!

___ I el balanç personal?

___ Estic molt desgastat, cada dia em llevo a dos quarts de tres, dormo una mitjana de 4 hores i això castiga, i és que el dia no dóna per a més. Quan acabem d'aquí fem una minireunió d'equip, descanso al migdia o vaig a fer esport, i a les 5 m'hi torno a posar fins que acabo, perquè és molt d'embolic i a mi m'agrada estar a sobre de les coses.

___ Matinar és la part més dura.

___ Més que matinar, no dormir. El doctor Estivill em va renyar molt un dia que li vaig fer una entrevista, em va dir que estava a punt de fer "clec". Aquesta és la part lletja de la història, i la part complicada va ser l'aterratge a l'empresa, perquè aquí hi havia una por terrible i uns quants candidats que volien ocupar l'espai que deixava Iñaki Gabilondo. Em vaig trobar molt sol, però això ja forma part de la història. He fet amics, treballo com sempre en equip però no amb un lideratge vertical: parlem, discutim, debatem, que és com es fan les coses bé i quan et diverteixes més.

___ Però ja sabies que era un repte important...

___ Sí, però jo pensava que en un projecte d'aquesta envergadura tothom remaria a favor i de sobte et trobes a la barca i et preguntes: "On són els que remen?" Va ser un aterratge dur.

___ I el canvi Barcelona-Madrid?

___ Jo Madrid la coneixia d'una altra època, quan vaig estar al Plus durant 4 anys. He intentat adaptar-me a aquesta ciutat, que és fantàstica, interessantíssima i collonuda, que té una part odiosa per a mi, que és la part d' el Madrid de la Corte , el Madrid del abrazo, "hasta luego" , i del poder, però del poder de veritat en tots els àmbits: econòmics, polítics, culturals, esportius... Aquest Madrid de la influència, del xafardeig, aquest Madrid no m'agrada gens i no el practico, no he fet cap esforç per integrar-m'hi. En canvi els altres Madrid que hi ha són collonuts i hi som ben rebuts els catalans, en el de la Corte no tant...

___ I a tu com et veuen?

___ M'han passat coses molt curioses: quan era a TV3 per a alguns sectors jo era l'espanyolista recalcitrant, com Buenafuente i Otero. I aquí tot el temps de l'Estatut ha estat molt pesat, el prejudici anticatalà no té fronteres, és molt transversal, no només és una cosa de la dreta més fatxa, n'hi ha a tot arreu. Ara això s'ha atemperat bastant, però haver d'estar tot el dia donant explicacions cansa. Hi ha cert prejudici català.

___ L'has vist créixer, la catalanofòbia?

___ L'he vist créixer i l'he vist baixar. Quan vaig arribar el 2005 amb el Zapatero encara era molt potent, amb una idea d'una Espanya quasi federal, que te l'explicava en privat i jo crec que ell s'ho creia.

___ Doncs ho va dissimular molt bé.

___ Ell tenia un projecte molt coincident amb el que tenia Maragall al cap, i se'l va menjar la part del PSOE més essencialista d'Espanya, i per descomptat la dreta més bèstia, amb aquella campanya que cal recordar que es demanava, se suggeria en alguns mitjans, retirar diners de La Caixa, fer boicot a alguns productes catalans, això és molt bèstia! Hi va haver un moment de bogeria gros. Això ha anat baixant i ara hi ha un prejudici que no és general però sí que es detecta en alguns sectors.

___ Tu ets el Carles o el Carlos?

___ Quan vaig venir aquí vaig tenir clar que jo em deia Carles, a TV3 era Carles i vaig tenir claríssim que el meu personatge públic era Carles i aquí també ho havia de ser, i hi va haver debat amb això. Però és absurd.

___ La polarització també l'has vist baixar?

___ Crec que el tret diferencial d'Espanya és Madrid, com es viu aquí la polarització, el clima mediàtic i moltes coses no es viu ni a Barcelona, ni a Sevilla ni a Santiago, ni a Salamanca, és que aquí és l'hòstia! Aquí és l'Espanya de Goya, derrotada, a Espanya fa cosa debatre amb intensitat, i es passa de no debatre a fotre's d'hòsties, no hi ha un camí intermedi. Aquí si discuteixes amb algú ja ets enemic, és una polarització que ultrapassa els partits polítics.

___ I t'afecta, això? Et sents que ets al bàndol de la SER?

___ La SER té una etiqueta i em fa molta ràbia. Tenim plantejaments ideològics i editorials bastant clars amb coses com per exemple l'avortament, i ens fem una posició respecte a això i és molt clara, però nosaltres som molt més, i el que no som segur és el braç armat del PSOE. Vaja, jo t'asseguro que no ho sóc, i no veig ningú aquí que ho sigui, però és veritat que portem aquesta etiqueta, i la portem perquè ens l'han posat i perquè al llarg de tota la història de la SER possiblement s'ha fet alguna cosa que també ha contribuït que això sigui així.

___ Ser la veu dels matins d'aquesta SER et fa enemic de la dreta mediàtica?

___ Enemic no, però et confessaré que no miro confidencials, no estic al corrent de coses que diuen ni m'interessen, i tinc prohibit a la gent del meu equip que me les diguin, vull viure sense aquesta rucada de saber quin ha estat l'últim idiota que ha escrit al Twitter no sé què, a mi m'és igual. Si em respecten ja en tinc prou, que per altra banda és el que jo faig amb ells. Tinc bona relació amb molta gent del PP i m'he vist amb el Rajoy, i la relació és cordial. Però m'està estranyant i sorprenent, i no agradablement, que està donant ales a un sector i a uns plantejaments molt carques i molt fatxes. Tota aquesta fauna serà la veritable oposició de Rajoy, com a mínim durant uns quants anys perquè la del PSOE crec que trigarà.

___ Hi ha dos PP?

___ És una cosa desenfocada identificar tot el Partit Popular amb la dreta ultracarrinclona, i dins del PP hi ha gent molt moderna, hi ha gent com els Fabra, els Feijóo, Basagoiti... hi ha una segona generació que s'ha allunyat molt clarament i molt volgudament del que enteníem com la part més dura de l'aznarisme. El que passa és que és un model de partit de dreta que acull la cosa més carca del món. Tot aquest debat dels avortaments, dels matrimonis homosexuals, hi ha una part del PP que no hi entra, perquè són gent del segle XXI.

___ Des de Madrid hi ha consciència de com creix el sobiranisme a Catalunya?

___ Jo n'estic convençut, aquí no gaire gent ho entén. La Catalunya sociològica d'avui no té res a veure amb la de fa 10 anys, hi ha un relleu generacional quant a aspiracions, i la profunditat real d'aquest canvi no tinc molt clar que l'hagin entès. Els anys de tripartit a Madrid han estat horrorosos per a la imatge de Catalunya. Els anys de pujolisme Catalunya transmetia una imatge de seriositat i els últims anys del tripartit en això va ser un desgavell.

___ On porta, això?

___ No veig que hi hagi, ni a Madrid ni a Catalunya, gent amb ganes d'establir ponts, i això em preocupa perquè no és una relació normal. Hi ha una barreja de fredor i de menyspreu, d'ignorància mútua, que a mi no m'agrada gens.

___ Se't fa pesat parlar cada dia de la crisi?

___ Jo estic desanimat. Sóc optimista de mena i a més no podria treballar en això si no trempés cada dia, però tinc la sensació que d'això en sortirem molt pitjor. Estic molt acollonit. Se'm fa molt pesat explicar-la i viure-la, i viure-la en aquesta casa, per exemple, que acaben de fer un ERO, i veure que costa i costarà mantenir el compromís de les empreses periodístiques amb una cosa que no és mercaderia, que és la informació decent, professional i que costa diners.

___ Veus amenaçat el periodisme?

___ Té dues grans amenaces: la precarietat i la confusió. Podem ajustar costos fins a cert punt.

___Som més vulnerables els mitjans...

___ On és el projecte i el discurs del PP per als mitjans públics? El té estructurat? Què farà amb Televisió Espanyola, al final?

___ Què esperes dels canvis en els mitjans públics?

___ Les autonòmiques en general i TV3 en particular són dues coses diferents, i amb això també faig grans esforços per fer-ho entendre aquí. TV3 és singular, per raons òbvies, sempre ha mantingut una qualitat de programació i una dignitat professional. Jo crec que gairebé mai ha suspès. Han passat coses puntuals, les entrevistes a Jordi Pujol no eren en directe sinó que es gravaven, i cada partit ha intentat potinejar-hi, però des de fa uns anys hi ha comitès professionals, i espero que això no canviï, que no ho intentin retallar, que no ho intentin aigualir.

___ Però caldrà retallar?

___ Ha crescut molt i s'ha d'aprimar? Potser sí, però no barregem una cosa amb l'altra, el gran actiu de TV3 i el seu èxit sempre ha estat la qualitat. Confio sobretot en la fortalesa dels professionals de la casa.

___ La teva etapa a Madrid té final? Tornaràs?

___ He renovat per aquest any i dos més, de moment.

___ Però ara estàs fent arrels a Madrid. Has tingut un fill i en tindràs un altre, amb 30 anys de diferència amb la teva primera paternitat.

___ És fantàstic. Això és la vida, i a la vida, de plans els justos. Si algú m'hagués dit que tornaria a Madrid a treballar i a fer això que estic fent, i tornar a la ràdio... i ha passat. Si algú m'hagués dit que tornaria a ser pare... i ha passat i n'estic esperant un altre.

___ Això vol dir que tens energia per treballar molts anys...

___ No ho sé. Jo crec que anem en direcció contrària, és absurd que ara anem allargant l'edat de jubilació, és absurd! Hauríem de fer al revés, anar cedint lloc als que vénen. Estic desanimat perquè ens estem carregant el contracte social i estem anant a una altra història, sobretot a la gent com el meu fill, que tenen 30 anys, quin món els estem venent? La gent de vint-i-tants anys tenen feines virtuals per les quals els paguen 800 o 1.000 euros en el millor dels casos, això és una merda!

___ ¿Saps que he buscat Carles Francino a Google i hi surt més el teu fill que tu? Això com ho portes?

___ No ho sabia... Però no em fa res, és normal. Ho porto fantàsticament!

___ També és perquè ell és més present al món d'internet. Tu no ets a les xarxes socials...

___ A Twitter i això no hi sóc. Jo m'haig de fotre a Twitter, o tenir un perfil a Facebook, per què? Per fer què? Si no tinc ni iPad, encara escric amb boli.

___ Com vius a Madrid el duel Guardiola-Mourinho?

___ Quina vergonya! Mourinho és el dolent de la pel·lícula, i no és un paper. Guardiola és una persona extremadament respectada a Madrid, el que passa és que aquí hi ha uns poders establerts que han posat sota sospita el Barça perquè fa 4 anys anys que guanya, que li diuen que pixa colònia. Mourinho ha fet molt de mal a l'ecosistema d'aquest país. La selecció espanyola anava molt bé i Mourinho ho ha embrutat tot. Futbol només n'hi ha un, el que es juga amb la pilota.

___ Vas al Bernabéu?

___ Hi he anat dos cops. A l'última eliminatòria de Copa del Rei contra el Barça hi vaig anar amb el meu fill, amb la bufanda del Barça. Aquell dia vaig dormir una hora, però vaig sortir-ne molt content.