REPÀS D'ESTIU
Especials 20/08/2011

Desigualtat en l'uniforme

Faldilles per a elles, pantalons per a ells. Fins a quin punt les empreses hi poden obligar?

Thaïs Gutiérrez
5 min
Desigualtat En l'uniforme

BarcelonaLa Marta fa més de 10 anys que treballa en el món de la restauració i en fa cinc que és cap de sala d'un restaurant de Barcelona. Li agrada la seva feina, però des del primer dia va deixar una cosa molt clara: ella no volia treballar amb faldilla. "La feina a la sala és dura, t'has de poder moure amb comoditat, en aquest restaurant hi ha moltes escales i jo estic molt incòmoda amb la faldilla", explica.

Ho va aconseguir. Ara treballa amb pantalons, però és l'única. Totes les cambreres que serveixen en aquest restaurant estan obligades a portar un uniforme que consisteix en faldilla i jaqueta. "Totes estan descontentes amb l'uniforme, se'ls fa difícil treballar i moure's amb comoditat, sobretot pujar i baixar escales, però la direcció de l'empresa és intransigent en aquest tema: creuen que la faldilla va més d'acord amb la decoració del local i l'atmosfera que se li vol donar".

La Marta explica que com a cap de sala ha intentat parlar amb els responsables del restaurant, perquè creu que la situació de les noies és "injusta", però no hi ha res a fer. Ella pensa que l'uniforme ideal seria uns pantalons amb una camisa i sobretot un calçat còmode. "Crec que es pot compatibilitzar perfectament l'elegància amb la comoditat", però els gerents del restaurant prefereixen unes cambreres amb imatge femenina abans que còmodes.

Salvador Seliva, cap del departament de Responsabilitat Social Empresarial de CCOO, diu que encara hi ha moltes empreses en què les dones "han d'anar d'acord amb els estereotips masclistes: amb faldilles, roba ajustada, maquillatge... i donar una imatge molt femenina". Seliva destaca que això no es troba en cap dels articles de la llei sobre uniformes laborals, que "està pensada per a la prevenció dels treballadors".

Explica que "l'origen dels uniformes laborals està lligat a la protecció a la feina, a la prevenció de riscos, i estan pensats per evitar que els treballadors prenguin mal". Però les coses han canviat. "Ara ens trobem que alguns empresaris utilitzen el tema dels uniformes de treball per convertir les dones en un reclam". Tot i que reconeix que a Catalunya és una situació "minoritària", explica que en els últims anys s'han donat alguns casos de clara discriminació amb l'uniforme, com el d'una clínica privada de la qual no dóna el nom, que obligava les seves treballadores a portar faldilla, o el cas de les empreses que contracten hostesses de congressos, que també obligaven les noies a portar-ne. En tots dos casos els conflictes es van resoldre amb el diàleg entre les dues parts i ara les noies poden triar quin tipus d'uniforme porten.

Cambreres com a reclam

No és el mateix que va passar al juny a Tenerife, en un dels últims casos més sonats relacionats amb la discriminació per uniformes.

La Inspecció de Treball i Seguretat Social de Santa Cruz de Tenerife va multar amb 6.251 euros l'empresa de menjar ràpid Hooters per utilitzar la imatge de les cambreres com a reclam sexual. CCOO havia denunciat el cas perquè considerava que l'uniforme -que consistia en una samarreta de tirants ajustada i uns shorts molt curts que deixava veure les natges- suposava un "aprofitament del sexe femení en benefici de l'empresa i en detriment de la dignitat de la dona treballadora". A més, totes les treballadores havien de ser rosses, molt joves i amb bona presència.

Segons la secretària d'Igualtat i Polítiques Socials de la UGT de Catalunya, Raquel Gil, és important fer-se una pregunta clau: "Què aporta a la imatge corporativa d'una empresa que una dona ensenyi les cames?".

Ella mateixa en dóna la resposta: "Aporta un missatge i uns valors molt lligats al concepte ultrafemení de les dones que no té res a veure amb el món empresarial". Per Gil, les empreses i els treballadors han de pactar "uns límits". "No pot ser que obliguin els treballadors a entrar en un estereotip determinat si no s'hi senten bé, i a més moltes vegades, com en el cas de la sanitat o els avions, és incòmode i no deixa fer la feina ben feta". El cas de les hostesses d'avió és l'exemple clàssic. Tot just fa un mes tots els mitjans es van fer ressò de la polèmica de la companyia Air Nostrum, que segons va denunciar CCOO és l'única que opera a l'Estat i que prohibeix a les hostesses tant de terra com de cabina portar pantalons.

El sindicat denunciava que a part dels problemes de seguretat que això suposava per a les treballadores, l'obligació de portar faldilla era una "decisió antidemocràtica", perquè la majoria de la plantilla ha expressat "reiteradament", des de fa anys, el desacord amb aquesta norma. A més, CCOO va denunciar que la companyia havia escurçat la faldilla de l'uniforme cinc centímetres, cosa que Air Nostrum va negar de forma categòrica, i va respondre dient que des del 2007 l'havien allargat set centímetres.

Tot i això, el cas d'Air Nostrum és una excepció. La majoria d'aerolínies de l'Estat han introduït els pantalons i ara les hostesses poden triar el que volen portar. L'Elisenda Casas treballa d'hostessa en una d'aquestes companyies aèries i està molt contenta que l'empresa li deixi triar si es vol posar faldilla o pantalons. "A pesar del que pensa molta gent, la nostra funció principal a l'avió és garantir la seguretat, el servei a bord és secundari", diu, i per això cal que l'uniforme "sigui molt còmode, perquè en cas d'emergència et permeti actuar com cal". Explica que el que porta actualment és el que més li agrada de totes les companyies aèries amb les quals ha treballat. "Sobretot els pantalons", destaca, "faciliten molt la feina, especialment a les hostesses, que a la cabina tenim un espai molt reduït per treballar".

Quan la revolució és introduir els pantalons

Els uniformes de les grans empreses s'han anat modernitzant en els últims anys. En molts casos, la demanda de les mateixes treballadores –que volien anar més còmodes i per això exigien el dret a dur pantalons– ha fet que la majoria d'empreses deixessin de banda l'obligació de portar faldilla i actualment deixen la decisió en mans de les treballadores.

Iberia ho va fer el 2004, després de molts anys en què les hostesses anaven sempre amb faldilla. De la mà del dissenyador Adolfo Domínguez, la companyia aèria va renovar el seu vestuari, que llavors no era gaire modern, i va introduir els pantalons per a les noies. El mateix any, el ministeri de Foment va arribar a un acord amb Renfe perquè les treballadores dels trens poguessin triar si portar faldilla o pantalons.

El Corte Inglés es va sumar a la renovació el 2007, i per primera vegada en 70 anys les treballadores d'aquests grans magatzems van poder triar entre un uniforme amb faldilla o amb pantalons, amb dues versions: una per a la tardor i una altra per a l'hivern. Era una vella reivindicació de les dones que hi treballen, que van acceptar la renovació del vestuari amb molta satisfacció.

Un dels últims a sumar-se al canvi ha estat la cadena d'hotels Paradores, que ha introduït els pantalons per a totes les seves treballadores. El president del grup va destacar que el canvi es feia perquè tots els treballadors poguessin estar "més còmodes" en les hores de feina.

stats