Elies Campo: "Envellir augmenta el risc de càncer"

Elies Campo (Boltanya, Osca, 1955) coordina el Consorci per a l'Estudi del Genoma de la Leucèmia Limfàtica Crònica (CLL), que forma part del Consorci Internacional dels Genomes del Càncer (ICGC). Demà recollirà el Premi Nacional de recerca 2013, amb el qual el Govern i la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació reconeixen la seva important aportació. És director de recerca de l'Hospital Clínic i responsable d'un equip de recerca a l'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (Idibaps). Al seu laboratori estudien biòpsies dels malalts, les anàlisis de sang i altres teixits. "No visitem pacients, treballem al laboratori", explica Campo. No obstant, està més a prop d'ells del que sembla. Algun dia, aviat, els resultats de les seves analítiques capgiraran el tractament de moltes persones.

Quants pacients participen en l'estudi que coordina?

En el consorci internacional del genoma del càncer, que va engegar el 2008, s'estudien més de 40 tipus de càncer, que es divideixen en diferents projectes, un dels quals el nostre. Per a cada projecte s'estudien un mínim de 500 pacients. Nosaltres hem fet dos tipus d'estudis. El genoma complet de 150 individus, i l'exoma de 400 pacients. L'exoma són les regions del genoma on hi ha les parts codificants dels gens, que formaran l'ARN missatger i que, en ser traduït per la maquinària cel·lular, donarà lloc a les proteïnes. És la part funcional més important del genoma perquè és el que finalment determina com és un organisme. Suposa entre un 3% i un 1,5% del genoma humà.

Quants gens hi ha implicats en la malaltia?

És una de les moltes preguntes que volem respondre. El 2011, en el nostre primer article científic publicat a Nature, vam treure les dades del genoma complet de 4 malalts. Va ser una fita important perquè l'estudi revelava unes 1.000 mutacions en els pacients, però tan sols una mitjana de 10 són a la regió on es codifiquen les proteïnes, a l'exoma. El següent pas el vam fer el 2012, en seqüenciar l'exoma de 100 pacients. Vam identificar 70 mutacions genètiques més que apareixen repetidament en diversos pacients.

Quins gens poden ser claus?

Estem veient gens mutats que fins ara no s'havien relacionat amb cap tumor humà. Algunes d'aquestes mutacions estan associades a formes més agressives de la malaltia. Un d'aquests gens mutats afecta el 10% dels pacients amb una forma de leucèmia més agressiva i intervé en el desgavell del funcionament de la maquinària de transcripció de l'ARN. Una altra mutació és al gen POT1, clau per a la protecció dels telòmers, la part final dels cromosomes. Els protegeix i té molt a veure amb l'envelliment, ja que es van escurçant amb els anys.

¿I heu trobat si l'ambient pot provocar mutacions cancerígenes?

A l'agost vam publicar un treball que comparava les mutacions de 2.000 pacients amb diferents tipus de càncer buscant patrons. En la leucèmia, que de fet afecta més la gent gran, hi ha mutacions relacionades amb l'edat. Envellir n'augmenta el risc.