Parlar de fer passos enrere en la construcció europea ha deixat de ser tabú. Fites històriques com la desaparició de les fronteres interiors i la creació de l'euro estan en qüestió. I els responsables en són, en bona part, els partits d'ultradreta -euroescèptics- que han forçat els conservadors a moure fitxa. ¿Què en quedaria de la UE si realment tornessin les fronteres o recuperéssim les antigues monedes? És un escenari improbable i, si bé no seria un cop mortal al projecte europeu, sí que ho podríem considerar un atac als principis inspiradors de la construcció europea.
El sentiment europeu. Els últims eurobaròmetres registren un canvi de tendència
Quan es pregunta als europeus què representa per a ells la UE, la majoria citen l'euro i la llibertat de viatjar, estudiar i treballar en qualsevol país. Són justament els dos grans projectes que estan en hores baixes. Segons l'eurobaròmetre, el sentiment europeista se'n ressent, i, per primer cop, el percentatge de persones que no confien en la UE supera les que sí que hi confien. És un canvi de tendència que sembla el context ideal per qüestionar polítiques fins ara intocables.
El mercat interior. L'origen que va inspirar el projecte europeu quedaria intacte
És un debat artificial, però podria passar que un país -forçat per la crisi del deute com el cas grec- acabi sortint de l'euro. Sense moneda única i sense Schengen -que seria el cas de Dinamarca- la UE tornaria als orígens. Seria un mercat únic on estaria garantida la lliure circulació de mercaderies amb la legislació necessària (competència, transports, energia, etc.) i poca cosa més.
La política exterior. Més recursos, però menys lideratge al món
La crisi del projecte europeu passa factura també a la política exterior. En aquest cas ningú no parla de cap replantejament, com amb l'euro o Schengen, però per la via dels fets queda clar que la veu única de la UE al món és cada cop més difícil d'aconseguir. En un món on sorgeixen nous actors, Europa perd força i exemples de divisió entre països socis, com França i Alemanya per la intervenció a Líbia, no ajuden a donar coherència als ulls del món.
La solidaritat. Les ajudes als socis més pobres podrien ser les pròximes a rebre
L'ideal de reunificació europea en un continent malferit per la Segona Guerra Mundial és la base de la política de cohesió. Es tracta d'assegurar que la riquesa i el benestar arriba a tots els racons del continent per facilitar el desenvolupament econòmic i social. D'aquí han sortit les subvencions a grans infraestructures -de línies de gran velocitat ferroviària a depuradores- que s'han fet als països menys rics. És una política al marge de l'euro i Schengen i, per tant, lluny de l'actual amenaça de revisió. Però això podria canviar. Aviat s'hauran de presentar els comptes de la UE pels pròxims anys i el debat, sempre encès, es preveu aquest cop electritzant. En època de retallades econòmiques, una de les primeres partides europees a rebre, podria ser fàcilment aquesta. ¿Es pot fer més Europa amb menys diners?
La seguretat. Els avenços en matèria de justícia no es qüestionen
Schengen és qüestionat, però la resta d'apartats de la cooperació judicial i policial no. Al contrari, en un escenari de postulats d'ultradreta, la justícia i la seguretat transfronterera prenen més protagonisme. Per exemple, l'euroordre -que permet detenir un delinqüent en un país i portar-lo a la justícia d'un altre- no queda tocada en cap cas.
Les institucions. El Parlament Europeu té l'oportunitat de demostrar el seu valor
Davant l'amenaça que plana sobre les polítiques europees, el Parlament d'Estrasbrug es podrie erigir com el garant dels valors de la construcció europea. Amb un executiu a Brussel·les, liderat per Durao Barroso, amb poca capacitat de maniobra davant dels estats, l'europarlament podria aglutinar les demandes per no fer cap pas enrera en el camí de la integració europea.
