Itàlia
Especials 08/05/2012

Final d'una era a Itàlia amb la debacle de la dreta de Berlusconi a les municipals

Les formacions de centreesquerra i de protesta han obtingut bons resultats a les eleccions municipals italianes, enmig d'un descontent creixent amb els partits tradicionals

Afp
3 min
El còmic i líder del moviment 'Cinc estrelles' en una imatge d'arxiu del 2011, en què duu musclos podrits al Parlament. / ALESSIA PIERDOMENICO / REUTERS

RomaLes eleccions municipals parcials a Itàlia d'aquest diumenge i dilluns han tingut tres resultats: debacle de la dreta de Silvio Berlusconi, abstencionisme i augment de la força del moviment populista del còmic Beppe Grillo. Els italians han expressat a la seva manera el malestar social i l'afartament amb els partits tradicionals.

"Aquest enfonsament representa el final d'una era durant la qual la dreta tenia Berlusconi com a líder i aconseguia, d'una manera o d'una altra, guanyar les eleccions imposant la seva visió del món", resumeix el sociòleg Antimo Farro en una entrevista amb l'agència AFP.

Els resultats encara provisionals de la primera volta són molt clars: el Poble de la Llibertat (PDL) del Cavaliere, en desbandada, està exclòs de la segona volta del 20 i 21 de maig en diverses ciutats, començant per la més gran en joc en aquest escrutini, Palerm, on dos candidats d'esquerres encapçalen la votació.

La Lliga Nord, castigada pels escàndols

L'exaliat de la coalició governamental de Berlusconi, el partit xenòfob de la Lliga Nord, ha patit la mateixa sort: aquesta formació, "la més propera a les idees de [la líder del Front Nacional] Marine Le Pen, ha patit un revés important a causa principalment dels escàndols de corrupció" que han afectat diversos dels seus dirigents, explica el professor Farro.

L'enfonsament dels dos partits, que del 2001 al novembre del 2008 van dirigir Itàlia, ha beneficiat el centreesquerra però sovint amb candidats que no duen el segell del Partit Demòcrata (PD, el principal partit d'esquerres).

L'ascens del partit del còmic Grillo

L'altre gran beneficiat és el moviment 'Cinc estrelles' de Beppe Grillo, còmic reconvertit en polític fa uns anys i gran crític dels partits tradicionals. Al Vèneto, el seu candidat, un enginyer de 32 anys, ha guanyat a la primera volta l'alcaldia de Sarego, feu de la Lliga Nord, que hi havia instal·lat el seu "parlament". El partit també ha obtingut un resultat excel·lent a Parlam, on el candidat 'Cinc estrelles' ha obtingut un 20% dels vots i s'enfrontarà a un adversari del PD a la segona volta.

"El virus es propaga!", va cridar exultat dilluns a la nit Grillo, un barbut amb cabellera grisa conegut per les seves diatribes incendiàries i les seves declaracions punyents. "Ah ah ah, ens trobarem al parlament!", exclamava aquell que els polítics sempre han ridiculitzat tot tractant-lo de "pallasso", "fenòmen mediàtic inquietant" i "home incontrolable".

"No als partits", baixa participació

Per a Massimo Gramellini, editorialista del diari 'La Stampa', aquests resultats s'han d'interpretar com "un no als partits, i no pas a la política: mostren l'exigència de reformes urgents del sistema polític". Gramellini apunta, sobre 'Cinc estrelles', que els seus representants "són potser naïfs, sovint populistes, però són vius".

Pel que fa a la participació, la taxa ha baixat 7 punts respecte dels últims comicis fins a un 68%, però és una xifra "important malgrat l'allunyament dels partits", subratlla Farro, que també posa ènfasi en "un augment del replegament identitari per culpa de la crisi, amb una oposició a la globalització i a Europa, igual que a França i a Grècia".

El sociòleg Carlo Carboni està més inquiet: "L'autèntic problema són les persones que ja no voten. Per fer-los tornar a les urnes, els partits s'han de reformar el més ràpid possible", preconitza en una entrevista al 'Corriere della Sera'. Per a ell, l'equació és simple: Itàlia "necessita dirigents capaços de transmetre al país esperança i optimisme". Un desafiament que no s'ha escapat al president de la república, Giorgio Napolitano: els resultats d'aquest escrutini són "un motiu de reflexió per a les forces polítiques, i per als ciutadans sobr la seva relació amb la política", ha confiat dimarts al matí a periodistes.

stats